Vulcà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de 3'95 metres de llargada per 2'80m, la > de 3,95 ms de llargada per 2,80 m, la |
→En la tradició llatina i romana: se atribuïa--> se li atribuïa |
||
Línia 19:
==En la tradició llatina i romana==
A Vulcà se li atribuïa la paternitat d'alguns personatges de la tradició romana i llatina: de [[Cècul]], el fundador de [[Palestrina|Preneste]]; de [[Caco]], un ésser primitiu i monstruós que habitava a Roma; i de [[Servi Tul·li]], el penúltim rei dels romans.
[[Marc Porci Cató Censorí|Cató]] a la seva obra ''Origines'' diu que algunes noies verges que havien sortit a portar aigua es van trobar amb Cècul en mig d'un foc i per això van pensar que era fill de Vulcà.<ref>{{ref-llibre|cognom=Marc Porci Cató Censorí|títol=" Opere"|pàgines=438, fragment 65|lloc=Torí|editorial=ed. UTET|any=2001|isbn=88-02-05644-7}}</ref> També [[Virgili]] recorda a l'[[Eneida]] que Cècul<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Virgili]]|títol=" Eneida", VII|pàgines=680}}</ref> i Caco<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Virgili]]|títol=" Eneida", VII|pàgines=198}}</ref> eren fills de Vulcà. [[Ovidi]] narrava que Servi Tul·li havia estat concebut per una esclava anomenada Ocresia que s'havia assegut sobre un fal·lus erecte aparegut vora el foc de la llar; la divina paternitat fou reconeguda quan va aparèixer una corona de foc sobre el cap del nadó sense que li fes cap mal.<ref>{{ref-llibre|cognom=Ovidi|títol=" Fasti", VI|pàgines=627-636}}</ref> [[Plini el Vell]] explicava la mateixa història de la corona de foc però atribuïa la paternitat al ''[[lar|Lar familiaris]]''.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Plini el Vell]]|títol="Naturalis Historia", XXXVI|pàgines=204}}</ref>
[[Fitxer:GiorcesBardo51.jpg|thumb|200px|Pintura mural representant el tema de la farga de Vulcà al [[Museu del Bardo]](Tunísia)]]
| |||