Serra del Verd: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 17:
En formen part diversos municipis. El vessant sud pertany íntegrament al municipi de [[la Coma i la Pedra]] (606,34 h). La banda occidental del vessant nord (del [[Coll de la Moixa]] fins al [[Cap del Verd]] pertany al municipi de [[Josa i Tuixén]] (408). La resta del vessant nord (del Cap del Verd al [[Cap d'Urdet]] pertany al municipi de [[Gòsol]] (1518,9 h). Una part pertany a [[Guixers]] (507).<ref name=gencatsv/>
== Medi físi ==
La Serra del Verd és una prolongació cap al sud de la serra del Cadí i presenta moltes característiques de la serra d’Ensija. És de naturalesa calcària, com la resta del gran massís del qual forma part. Té forma de cresta axial i com a punt més elevat s’hi troba el cap del Verd, amb 2.289 m d’altitud, que separa ambdós vessants de la Serra. El bioclima present en aquesta àrea és el de tipus xerotèric i axerotèric submediterrani.<ref name=gencatsv/>
== Fauna i flora ==
===Biodiversitat===
La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat (l’àmplia varietat d’ecosistemes i éssers vius: animals, plantes, els seus hàbitats i els seus gens).<ref name=gencatsv/>
L’Espai Natural de la Serra del Verd reflecteix la vegetació típica del Prepirineu oriental meridional. Els prats i rasos de les parts més altes conformen el límit meridional de la distribució de diverses espècies. Hi figuren exemplars de fauna vertebrada de requeriments subalpins i montans, que es troben al límit de la seva àrea de distribució com, per exemple, el gall fer (Tetrao urogallus) o la marta (Martes martes), entre altres.<ref name=gencatsv/>
===Flora===
La Serra presenta diversos ambients que van clarament en funció del factor altitudinal i que van des de l’estatge altimontà, dominat per la massa forestal, fins als rasos de les parts més altes. Els ambients que estan més ben representats són els submediterranis i eurosiberians, juntament amb els boreoalpins. A les parts més assolellades hi dominen les rouredes i pinedes de pi roig (vegetació submediterrània), mentre que a les obagues acullen l’estatge subalpí, amb pinedes de pi negre amb seslèria (Pulsatillo- Pinetum uncinatae). Els rasos i plans culminals (Festucion guatieri), constitueixen l’estatge alpí i tenen l’interès d’albergar els límits més meridionals per a aquestes espècies. També hi trobem prats i fàcies emmatades-medieuropeus sobre calcari (Festuco-Brometea).<ref name=gencatsv/>
Pel que fa a les espècies espècies florístiques, val la pena assenyalar la presència d’algunes singulars, com ara Orchis pallens. Hi ha Cypripedium calceolus i Dracocephalum austriacum.<ref name=gencatsv/>
===Fauna===
Pel que fa a la seva fauna, la Serra del Verd presenta algunes de les comunitats de vertebrats pròpies dels ambients forestals subalpins, com ara la marta (Martes martes), el gall fer (Tetrao urogallus), el picot negre (Dryocopus martius) i, fins i tot, el mussol pirinenc (Aegolius funereus). L’Espai també és de gran importància com a lloc de pas per alguns ungulats que realitzen grans desplaçaments, com ara l’isard (Rupicapra pyrenaica) i el senglar (Sus scrofa) , ja que constitueix un nexe d’unió entre la serra del Cadí- massís del Pedraforca, el conjunt Port del Compte-serra de Queralt i els Rasos de Peguera.<ref name=gencatsv/>
Pel que fa als grans rapinyaires, cal remarcar la presència a l’Espai del trencalòs (Gypaetus barbatus). La fauna invertebrada compta també amb alguns elements d’especial interès, com ara els lepidòpters Graellsia isabellae i Eriogaster catax.<ref name=gencatsv/>
Pel que fa a la fauna, les espècies presents són: Barbastella barbastellus, Callimorpha quadripunctaria, Chondrostoma miegii, Eriogaster catax, Galemys pyrenaicus, Graellsia isabellae, Lutra lutra, Myotis bechsteini, Rhinolophus euryale, Rhinolophus ferrum- equinum, Rhinolophus hipposideros, Rosalia alpina. En el cas dels ocells, hi ha Pernis apivorus, Milvus migrans, Milvus milvus, Gypaetus barbatus, Neophron percnopterus, Gyps fulvus, Circaetus gallicus, Circus cyaneus, Aquila chrysaetos, Falco peregrinus, Tetrao urogallus, Bubo bubo, Aegolius funereus, Caprimulgus europaeus, Alcedo atthis, Dryocopus martius, Lullula arborea, Anthus campestris, Sylvia undata, Lanius collurio, Pyrrhocorax pyrrhocorax, Emberiza hortulana, Perdix perdix hispaniensis.<ref name=gencatsv/>
== Vulnerabilitat ==
La Serra del Verd pateix sobrefreqüentació derivada del turisme, especialment a la tardor amb la collita de bolets. Les conseqüències són la degradació del sòl i, principalment, l’abocament de deixalles. Com a altres impactes, podem esmentar l’obertura de pistes forestals i l'escàs manteniment de les pistes.<ref name=gencatsv/>
Localment, l’Espai té àrees amb risc geològic alt, amb moviments de vessant, o esllavissades, de notable magnitud. També cal remarcar la vulnerabilitat de les comunitats i espècies vegetals i animals de caràcter alpí als nivells culminals, situats al límit de la seva àrea de distribució.<ref name=gencatsv/>
== Aspectes socioeconòmics ==
A la Serra del Verd s’hi practiquen aprofitaments silvícoles de la massa forestal, així com usos ramaders. D’altra banda, també hi ha activitats cinegètiques i de turisme, per mitjà de pistes d’esquí de muntanya. També cal destacar la presència d’algunes instal·lacions disperses de caràcter rural. El 37,91% de la superfície és Reserva Nacional de Caça. El 60,45% de la superfície figura en el Catàleg de forests d'utilitat pública (CUP) o té algun tipus de conveni amb ajuntaments o particulars.<ref name=gencatsv/>
Pel que fa als usos del sòl, hi ha boscos (75,98 %), Vegetació arbustiva i herbàcia (14,45 %), Roques, tarteres, glaceres, coves (8,56 %), Terres agrícoles i àrees antròpiques (0,61 %) i Àrees talades o cremades (0,40 %).<ref name=gencatsv/>
==Perfil de la carena==
| |||