Catedral de Palerm: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 48:
La '''Catedral de Palerm''' és l'església principal de [[Palerm]] i està situada al Corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb Via Matteo Bonello. Es caracteritza pels seus diferents estils i per la seva construcció dilatada al llarg dels anys, amb addicions, alteracions i restauracions. La basílica, d'origen bizantí, fou destinada al culte cristià, encara que posteriorment es transformà en una mesquita. Actualment, i després de l'última restauració del [[segle XVIII]], la catedral que coneixem retornà als seus orígens.
== Els
La primera prova de la difusió del culte cristià de la ciutat de Palerm ve donada per la presència dels cementiris de catacumbes i de cementiris a ''cel obert''. Les fonts històriques documenten que un d'aquests últims estaven situats on ara s'alça l'actual catedral. Es creu que aquesta ja era una àrea sagrada pagana, i potser, un santuari de la [[Salut]]. Tanmateix, des del primer moment, l'església palermitana sofrí les conseqüències de les violentes diatribes doctrinals que sacsejaren el [[Cristianisme]] des dels seus orígens. Els Grecs i els llatins oraven de manera diferent del mateix [[Déu]]. A més, s'hi afegí una actitud agressiva per part dels [[vàndal]]s de l'Àfrica: els aris. L'any [[440]], en una de les seves freqüents incursions per [[Sicília]], els vàndals de [[Genseric]] atacaren Palerm per sorpresa i capturaren al bisbe Mamilià, l'Eustolzi, en Pròcul, en Golbodeu, i altres personatges de rang, entre els quals hi havia la jove [[Ninfa]]. Tots ells van ser posteriorment proclamats Sants i els van enviar presoners del nord d'Àfrica per demanar després el rescat.
Línia 57:
Els fidels, després d'haver resat als altres sants, anaven a la catedral per implorar essencialment la curació de greus malalties i suplicar una bona salut permanent. Eren uns temps en què el Cristianisme reunia una gran quantitat de residus de cultes antiquíssims i heterogenis per tal d'apropar-los progressivament a l'església. Així doncs, amb el temps, els cultes especials van induir la necessitat de construir capelles on poder acollir-los; uns espais que se situaven al nord i al sud d'aquesta catedral.
Amb la [[conquesta musulmana de Sicília|invasió sarraïna]], els musulmans imposaren les seves lleis religioses i civils, reconeixent el paper religiós i civil del Bisbe com a cap de la comunitat dels seus fidels, amb la condició que havia de residir a la mateixa comunitat que ells, que havien estat expulsats fora de la ciutat. D'aquesta manera, els bisbes continuaren amb la seva comesa de cuidar els seus, una societat disminuïda, empobrida i humiliada que aleshores residia en una localitat que s'anomenà, dos segles més tard, [[Monreale]]. Allà, el paper de la nova Catedral de Palerm li fou donat a una modesta església, l{{'
L'any [[1072]], després d'un llarg setge, la ciutat fou [[Conquesta normanda d'Itàlia Meridional|conquerida per l'armada cristiana]] dels germans [[Casa d'Hauteville|Hauteville]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Previté-Orton |nom=Charles William |títol=The Shorter Cambridge Medieval History |url=http://books.google.cat/books?id=RXU5AAAAIAAJ&pg=PA511&dq=1072+palermo&hl=ca&sa=X&ei=jjwqUYu4LITlswa-uYGwBw&ved=0CFwQ6AEwBw#v=onepage&q=1072%20palermo&f=false |llengua=anglès |editorial=CUP Archive |data=1975 |pàgines=vol.1, p.511 |isbn=0521099765}}</ref> En [[Robert Guiscard]] i en [[Roger I de Sicília|Roger]], el [[Gran Comte de Sicília]]. Això posà fi al domini sarraí de Palerm. Els valents que havien alliberat la ciutat van trobar-se amb el temorós bisbe [[Nicodem (bisbe de Palerm)|Nicodem]], de nacionalitat grega i l'últim de la sèrie de bisbes que havien governat la comunitat cristiana durant els dos llargs segles de domini sarraí. En Nicodem fou qui tornà a consagrar cristianament la Catedral i celebrà una funció litúrgica d'acció de gràcies per la victòria de les armes cristianes, davant la presència d'en Robert i en [[Roger Hauteville]].
| |||