Artaxerxes II de Pèrsia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Així el text acompanyant apareix en català |
m Robot posa títol a {{GEC|0005446|Artaxerxes II}} |
||
Línia 2:
{{millorar format|data=febrer de 2014}}
[[Fitxer:20101229 Artaxerxes II tomb Persepolis Iran.jpg|thumbnail|Tomba d'Artaxerxes II a [[Persèpolis]] ]]
'''Artaxerxes II''' '''''Memnon''''' (vers [[436 aC]] – [[358 aC]]) fou [[emperador|rei de reis]] de l'[[Imperi Persa]] del 404 aC fins que va morir 358 aC.<ref name="gec">{{GEC|0005446|Artaxerxes II}}</ref> Era fill de [[Darios II de Pèrsia|Darios II ''Nothus'']] i el va succeir a la seva mort.<ref name="gec"/> Entre les seves obres cal esmentar la restauració del palau de [[Darios I el gran]] a [[Susa (Iran)|Susa]] i fortificacions a [[Ecbatana]], a més de moltes construccions a [[Persèpolis]]. [[Egipte]] es va fer independent al començament del seu regnat.<ref name="gec"/>
El seu germà [[Cir el jove]], sàtrapa de [[Sardes]], aspirava a ocupar el tron i es va revoltar el [[404 aC]] però fou derrotat. Artaxerxes el va perdonar i el va confirmar com a sàtrapa de Sardes, però Cir no va deixar de conspirar i va començar a reclutar mercenaris grecs: el [[401 aC]] al front d'un exèrcit amb milers de grecs, va marxar cap a [[Babilònia]], però el seu germà li va sortir al pas amb forces perses. Els exèrcits [[batalla de Cunaxa|es van trobar]] a la plana de [[Cunaxa]] ([[3 de setembre]] del [[401 aC]]) i en la batalla va morir Cir;<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sandler |nom=Stanley |títol=Ground Warfare: An International Encyclopedia |volum=vol.1 |url=https://books.google.cat/books?id=L_xxOM85bD8C&pg=PA226&dq=cunaxa+battle&hl=ca&sa=X&ei=74vGVPfaGo7laL-JgpAO&ved=0CDAQ6AEwAg#v=onepage&q=cunaxa%20battle&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2002 |pàgines=226 |isbn=1576073440}}</ref> els perses del seu bàndol llavors van deixar de lluitar i els mercenaris grecs es van haver de retirar cap al seu país en una llarga marxa coneguda com la Marxa dels [[Deu mil (grecs)|deu mil]], descrita per un d'ells, de nom [[Xenofont]], al seu llibre l'[[Anàbasi]].<ref name="gec"/>
| |||