Robert d'Aguiló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Robot posa títol a {{GEC|0011331|Robert Bordet}} |
||
Línia 20:
De nou a Tarragona, Robert d'Aguiló va començar a cedir terres en vassallatge a altre cavallers per tal que les repoblessin, donant lloc a molts dels actuals pobles del Camp de Tarragona. L'atorgament d'una carta de repoblació als habitants de [[Tarragona]] ([[1149]]) i als de [[Reus]] cap al [[1150]], i la designació del seu fill Guillem per al govern de Tarragona abans de la seva mort, provocà enfrontaments amb el nou arquebisbe, [[Bernat Tort]] que considerava que no hi tenia dret, ja que la ciutat pertanyia a l'arquebisbat i per tant a l'església, i fora doncs de la senyoria de Robert.
Després de diverses disputes, el [[1151]] l'arquebisbe cedí els seus drets sobre Tarragona al rei, però Robert no ho va acceptar. El [[1153]] s'arribà a una entesa amb l'arquebisbe i el comte [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] que suposava la renúncia de Robert. El 1154 va fer donació de Reus a l'església de Sant Fructuós de Tarragona "per temor de Déu i per admonició de l'arquebisbe".<ref>{{ref-llibre|cognom=Gort|nom=Ezequiel|títol=Reus al segle XII: 800 anys de les cartes de població|pàgines=21|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1986}}</ref> Poc després però, moria Robert d'Aguiló.<ref>{{GEC|0011331|Robert Bordet}}</ref>
El seu fill Guillem, que el va succeir, no va reconèixer la renúncia del pare, i va defensar els seus drets amb les armes contra el nou arquebisbe [[Hug de Cervelló]]. L'any [[1168]] a Tarragona i davant el rei se celebrà un judici en el qual es considerà vàlida la cessió feta per Robert a l'arquebisbe, però es concedí a la família Aguiló el dret de nomenar vegueries i justícies. Aquesta concessió no va agradar al bisbe Hug i el mateix any Guillem fou assassinat a [[Tortosa]], i segons el seu germà Berenguer d'Aguiló el crim fou instigat per l'arquebisbe.
| |||