Diferència entre revisions de la pàgina «Roger Alier i Aixalà»

m
Robot posa títol a {{GEC|0002638|Roger Alier i Aixalà}}
m (Robot inserta {{Autoritat}})
m (Robot posa títol a {{GEC|0002638|Roger Alier i Aixalà}})
Fill del psiquiatre [[Joaquim Alier i Gómez]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Barba|nom=Carles|títol=El factor humano|publicació=Culturas|data=7 desembre 2005|pàgines=p. 12|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2005/12/07/pagina-12/44236729/pdf.html|llengua=castellà|editorial=La Vanguardia}}</ref> nasqué el 1941 a la població veneçolana de Los Teques, on s'havia exiliat la seva família.<ref>{{ref-web|url=http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=MI|consulta=19 novembre 2013|títol=Joaquim Alier i Gómez|editor=Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona}}</ref> Posteriorment, es traslladà amb els seus pares als [[Estats Units]], [[Austràlia]], [[Nova Guinea]] i l'[[illa de Java]] i el 1951, a [[Barcelona]], on faria el batxillerat. Després va començar la carrera de [[Medecina]] i, d'amagat de la família, la de [[Filosofia i Lletres]]. Els estudis els pagava fent classes d'anglès en una escola del Poble Nou, on hi va estar durant vint anys, i en una agència de viatges on feia hores a les tardes.<ref name=Espinàs>{{ref-web|url=http://www.tv3.cat/videos/3189990/Roger-Alier|títol=L'escriptor Josep Maria Espinàs entrevistava Roger Alier el 2 de juny del 1994.}}</ref> Féu també estudis de piano -instrument que ja havia après a casa amb la seva mare- al Conservatori de Barcelona.
 
Més tard estudià la carrera d'Història Moderna (1970).<ref name="AlierAixalà2008"/> Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista [[Joan Pau Canals i Martí]], baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi ''Els orígens de l'òpera a Barcelona'' (1979),<ref name="GEC">{{GEC|0002638|Roger Alier i Aixalà}}</ref> publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com ''La Societat Coral Catalunya Nova'' (1972), i publicà amb [[Montserrat Albet]] una ''Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig"'' (1975).<ref name="GEC"/>
 
En el període 1971 – 1977 fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]],<ref name="AixalàAlier2002">{{ref-llibre|cognom=Alier Aixalà|nom=Roger|títol=Historia de la ópera|url=http://books.google.com/books?id=OvF1qSfDeqsC&pg=PA385|any=2002|editorial=Robinbook|llengua=castellà|isbn=978-84-95601-66-7|pàgines=p. 385}}</ref> on col·laborà amb [[Max Cahner]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Bonada|nom=Lluís|títol=Francesc Fontbona: "Treballar amb Max Cahner va ser una cosa irrepetible”|publicació=El Temps|data=octubre 2013|url=http://www.eltemps.cat/article/1654/Francesc-Fontbona-&quotTreballar-amb-Max-Cahner-va-ser-una-cosa-irrepetible}}</ref> Ha estat crític de la revista ''[[Serra d'Or]]'', del diari ''[[Avui]]'', i des del [[1987]] és crític d'òpera de ''[[La Vanguardia]]'' i posteriorment de ''[[El País]]''. Des de 1979 és professor de la [[Universitat de Barcelona]] d'Història de la Música,<ref name="GEC"/> on el 1987 guanyà la plaça de professor titular.
494.017

modificacions