Hipòstasi (filosofia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot posa títol a {{GEC|0114605|hipòstasi}} |
||
Línia 1:
'''Hipòstasi''' en [[filosofia]] és el fet d'atribuir a paraules o pensaments la qualitat de substància sinó d'existència física que no necessàriament tenen.<ref>{{GEC|0114605|hipòstasi}}</ref> Són hipòstasis paradigmàtiques [[sant]], [[Santíssima Trinitat]], [[inconscient]], [[blau]], [[verd]] i tots els [[color]]s o [[Satan]].
El fenomen troba el seu origen en la problemàtica descrita per [[Plató]], que cercava una explicació per què, per exemple, l'home pot anomenar colors tant diferents tots «blaves» o objectes de formes força diferents tots «cadira» sense conèixer «el» blau, o «la» cadira. Constatació que el duu a postular la realitat d'una vida prenatal i la [[immortalitat]] de l'[[ànima]], de tal manera que, a la caverna (del mite), tothom hauria vist «el blau», la «blavitat» o la «cadira» absoluta. Per resoldre el seu problema [[semàntica|semàntic]] Plató va recórrer a conceptes com la immortalitat de l'ànima, una vida prenatal, així com una vida post-natal a la qual l'home només veu les ombres canviants de les essències vistes anteriorment i la nostàlgia de tornar, després de la mort, al món perfecte de les essències.<ref>Harley C. Shands, ''The war with Words. Structure and Transcendence'', L'Haia-París, Editorial Mouton, 1971, p 51 ss</ref>
| |||