Amparo Baró i San Martín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 22:
 
==Biografia==
Va nàixer el 1937 a [[Barcelona]] al si d'una família valenciana amb orígens a [[Paterna]] ([[Horta de València|Ll'Horta]]).<ref>{{ref-web|url=http://www.levante-emv.com/cultura/2015/01/29/origenes-paterneros-amparo-baro/1218860.html|títol=Los orígenes paterneros de Amparo Baró|data=29-01-2014|llengua=castellà|editor=Levante-EMV}}</ref> Després d'acabar els seus estudis secundaris va començar a estudiar [[Filosofia i Lletres]] a la universitat, carrera que de seguida va abandonar quan va començar a sentir la vocació pel [[teatre]]. Això va ocórrer arran de veure una representació teatral de l'obra ''Seis personajes en busca de autor''. Va començar a actuar en una companyia d'aficionats i de seguida va ser contractada pel [[Teatre Windsor]] de [[Barcelona]]. No va trigar a sorgir-li una gran oportunitat, quan l'actriu principal, que era [[Amparo Soler Leal]], va patir un atac d'[[apendicitis]] i va haver de substituir-la. La seva actuació a l'obra ''El invisible Harvey'' de Mary Chase, premi Pulitzer de 1945, al costat d'[[Adolfo Marsillach]], va ser un èxit.<ref name="elpais20150130">{{Ref-publicació|cognom = Galán|nom = Diego|article = Último acto de la actriz Amparo Baró|publicació = El País|url = |data = 30-01-2015|llengua=castellà|pàgines = 44}}</ref>
 
Seguidament va protagonitzar una obra de Jaime de Armiñán, ''Café del Liceo'', a la qual seguiran altres com ''El pan de todos'', d'[[Alfonso Sastre]]. Obté un gran èxit també a [[Madrid]] amb l'obra ''Calumnia'', i va realitzar una gira per [[Sud-amèrica]]. Pel que fa al [[cinema]], el seu primer treball té lloc l'any [[1957]], quan va participar a ''Rapsodia de sangre'' d'[[Antonio Isasi]]. No obstant això, la incursió en el [[cinema]] no va ser gaire extensa, acabant sent molt més prolífica en el mitjà [[televisiu]]. D'entre les pel·lícules en què va participar, que no són moltes, podem destacar ''El bosque animado'' de José Luis Cuerda o ''Las cosas del querer'' de Jaime Chávarri.