== Íngria sueca ==
{{Principal|Íngria sueca}}
Tot i que Suècia i Nòvgorod havien lluitat per les terres íngrianes més o menys des del [[Gran Cisma d'Orient]], el primer intent real d'establir un domini suec a Íngria es remunta a principis del segle XIV, quan Suècia primerava fundadafundar primer [[Vyborg|ViborgVíborg]] dea [[Carèlia]], i després la fortalesa de [[Landskrona]] a la confluència de la l'[[riu Okhta (conca del Neva) | Ohta]] i el [[NevaRiu Nevà|Nevà]]. No obstant això, Landskrona va ser reconquistada per NovgorodNòvgorod. IngriaÍngria tempsfinalment va esdevenir un [[Dominis de Suècia | de domini suec]] en la [[dècada dedel 1580]]. Però es va tornar a Rússia pel [[Tractat de Teusina]] (1595). Rússia, al seu torn va cedir Ingria a Suècia al [[Tractat de Stolbova]] (1617) després de la [[Guerra Ingriand'Íngria]]. L'interès de Suècia en el territori era principalment estratègicaestratègic: la zona era un [[Zona [memòria intermèdiatampó|coixí]] contra els atacs russos sobre el l'[[istme de Carèlia]] i Finlàndia l'actual Finlàndia, llavors la meitat oriental del regne de Suècia; i el comerç del Bàltic rus va haverhavia de passar pel territori suec. Els municipis de d'[[IvangorodIvàngorod]], Jama (ara [[Kingisepp]]), Caporie (ara [[KoporyeKopórie]]) i Nöteborg (ara [[ShlisselburgSchlüsselburg]]) es van convertir en els centres dels quatre comtats ingriosingrians ([[LAN Län| slottslän]]), i va consistirconsistien en ciutadelles, en les proximitats delsde les quals erenhi havia petits comtatsveïnats anomenats '' hakelverk '', abans de les guerres de la [[dècada dedel 1650]] habitadeshabitats principalment per gent del poble rus. El grau en què la IngriaÍngria es va convertir en la destinació dels deportats de Suècia sovint s'ha exagerat.
Íngria va romandre escassament poblada. En 1664 la població total deascendia a 15.000 comptatpersones. IntentsEls intents suecs per introduir el [[luteranisme]], que es vavan accelerar després d'un període inicial de larelativa tolerància religiosa relativa,<ref>A. Pereswetoff-Morath, ‘ “Otiosorum hominum receptacula”: Orthodox Religious Houses in Ingria, 1615–52’, ''Scando-Slavica'', vol. 49, 2003.</ref>es vaneren trobarvistos amb repugnància per la majoria de la pagesia [[Església Ortodoxa Russa | Ortodoxaortodoxa]] pagesia, que es van veureveia obligatsobligada a assistir als serveis luterans; als conversos se'ls va prometre subsidis i reduccions d'impostos, però els guanys luteranes es van deure principalment a reassentaments voluntaris per part de [[finlandesos]] de [[SavoniaSavònia (província històrica) | SavoniaSavònia]] i [[KareliaCarèlia finlandesaFinlandesa]] (majoritàriament de d'[[Bàrixevo|Äyräpää]] ).<ref name="kurs"/><ref name="matley">Matley, Ian M. (1979). [http://www.jstor.org/view/00376779/di000499/00p0072z/0 The Dispersal of the Ingrian Finns]. ''[[Slavic Review]]'' 38.1, 1–16.</ref>La proporció de luterans finlandesos a Íngria ([[Ingrianingrians finlandesosfinladesos]]) composta per un 41,1% el 1656, 53,2% en 1661, 55,2% en 1666, 56,9% en 1671 i 73,8% el 1695, i la resta majoritàriament [[Izhoriansijorians] ] i [[Votsvòtics]].<ref>''Inkeri. Historia, kansa, kulttuuri''. Editat per Pekka Nevalainen i Hannes Sihvo. Hèlsinki 1991.</ref> Ingermanland eraestava en gran mesura enfeudada a [[noblesa sueca|nobles]] nobles militars i funcionaris estatals, que van portar els seus propis servents luterans i obrers. No obstant això, un petit nombre d'esglésies ortodoxes russes estavenestigueren en ús fins al final del domini suec, i la conversió forçada dde l'ètnia russa ortodoxa, prohibitprohibida per la llei.
[[Nyenschantz Nienxants| Nyen]] es va convertir en el principal centre de comerç de d'Íngria, especialment després dedel Ivangoroddeclivi disminuird'Ivàngorodr, i en 1642 es va feresdevenir el centre administratiu de la província. En 1656 un atac rus moltva danyadadanyar molt la ciutat, i el centre administratiu es va traslladar a [[Narva]].<ref name="kurs"/>
== Vegeu també ==
|