Bronze: diferència entre les revisions

96 bytes afegits ,  fa 7 anys
→‎Etimologia: en procés de correccio
m (Robot posa títol a {{GEC|0164922|bronze}})
(→‎Etimologia: en procés de correccio)
== Etimologia ==
[[Fitxer:Bronze_age_weapons_Romania.jpg|thumb|esquerra|Armes de l'[[edat de bronze]]]]
El terme '''''bronze''''' deriva probablement del [[idioma persa|persa]] ''"berenj"'', ([[llautó]]). Altres versions hoel relacionen amb el [[llatí]] ''"aes brundisium"'' (mineral de [[Bríndisi]]) per l'antic port de Brindisium. Es creu que l'aliatge potera haver estat enviadaenviat per mar a aquest port, i des d'allí eraes distribuïdadistribuia a tot l'[[Imperi romà]].<ref>[http://www.archaeometallurgie.de/impressum/glossar.en.html#b Glossari d'arqueometalúrgica]</ref>
 
== Història ==
[[Fitxer:Bronze 4.png|thumb|180px|Pendent-ganivet de la [[Edat de bronze]] provinent d'[[Ucraïna]].]]
La introducció del bronze va resultar significativa en qualsevol civilitzacióde les civilitzacions que el vavan trobar, essentde manera que es pot afirmar que és l'aliatge més innovador en la història tecnològica de la humanitat. [[Eina|Eines]], [[arma|armes]], i diversos materials de construcció com [[mosaic]]s i plaques decoratives van aconseguir major duresa i durabilitat que els seus predecessors enfets de [[pedra]] o [[coure]] calcopirític.
 
La tècnica per a la seva obtenció consistia a barrejar el mineral de [[coure]] (en general, [[calcopirita]] o [[malaquita]]) amb el d'[[estany (element)|estany]] ([[cassiterita]]) en un forn alimentat amb carbó vegetal. El carboni del carbó vegetal reduïa els minerals a [[coure]] i estany, que es fonien i aliaven amb el 5 al 10 % en pes d'estany. El coneixement [[metal·lúrgia|metal·lúrgic]] de la fabricació de bronze va donar origen en les diferents civilitzacions a l'anomenada [[Edat de Bronze|Edat del Bronze]].
 
Inicialment, les impureses naturals de l'[[arsènic]] permetien obtenir un aliatge natural superior, denominat ''bronze arsenical''. Aquest aliatge, amb no menys del 2 % d'arsènic, s'utilitzava durant l'[[Edat de Bronze|Edat del Bronze]] per a la fabricació d'armes i eines. Cal tenir en compte que l'altre component, l'[[estany (element)|estany]], no era freqüent a moltes regions i havia de ser importat de paratges llunyans.
 
[[Fitxer:Placa a José de San Martín.JPG|thumb|200px|Placa de bronze polida.]]
La presència d'arsènic fa que aquest aliatge sigui altament tòxic, ja que produeix (entre altres efectes patològics) [[atròfia muscular]] i pèrdua de reflexos.
[[Fitxer:PepiI-CopperStatue-Cropped.png|thumb|Estàtua en coure del faraó [[Pepi I]]. Segle XXIII a. C.]]
Els aliatges basats en l'estany més antics que es coneixen daten del quart mil·lenni aC i es van trobar a [[Susa]], (actual [[Iran]]) i altres llocs arqueològics ade [[Luristan]] i [[Mesopotàmia]].
 
Encara que el coure i l'estany poden aliar-se amb facilitat, rarament es troben mines mixtes, si bé existeixen algunes poques excepcions en antics jaciments a [[Iran]] i [[Tailàndia]]. La fosa regular del bronze va involucrar des de sempre el comerç de l'estany. De fet, alguns arqueòlegs sospiten que un dels disparadors de l'[[Edat del ferro]], amb el subseqüent i progressiu reemplaçament del bronze en les aplicacions més importants, es va deure a alguna interrupció seriosa en el comerç dels seus [[minerals]] al voltant dedel [[1200 aC]], en coincidència amb les grans migracions del Mediterrani. La principal font d'estany a [[Europa]] va ser [[Gran Bretanya]], que posseeix dipòsits d'importància a [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornwall]]. Se sap que els [[Fenícia|fenicis]] van arribar fins a les seves costes amb mercaderies del [[Mar Mediterrani|Mediterrani]] per intercanviar-les per estany.
 
A l'[[Antic Egipte]] la majoria dels materials metàl·lics que s'elaboraven consistien en aliatges de [[coure]] amb [[arsènic]], [[estany (element)|estany]], [[or]] i [[plata]]. En tombes de l'[[Imperi Nou]], o al [[temple de Karnak]], es troben [[baix relleu|baixos relleus]] que mostren una [[Fosa (indústria)|fosa]] datada en eldel [[segle XV aC]].
 
En el cas de la [[antiga Grècia|Grècia clàssica]], coneguda per la seva tradició escultòrica en [[marbre]], se sap que es van desenvolupar igualment tècniques de fosa de bronze avançades,<ref>Probablement, ''fosa directa'' mitjançant original de fang, capa de cera que serà substituïda pel bronze fos, i contra[[motlle]] exterior de fang: és una tècnica molt difícil, en la qual el mínim error destrueix la peça.</ref> com ho demostren els [[bronzes de Riace]], originats en el [[segle V aC]].
 
[[Fitxer:Bronzes-Chola-background retouch.jpg|thumb|180px|Bronzes de la [[dinastia Chola]], Índia, aprox. [[segle X]].]]
A l'[[Índia]], la plenitud artística de la [[dinastia Chola]] va produir escultures notables entre els segles X i XI de la nostra era, representant les diferents formes del déu [[Siva]] i altres deïtats.
 
Les civilitzacions dde l'[[Amèrica]] prehispànica coneixien totes l'ús dels aliatges de bronze, encara que molts utensilis i eines continuaven fabricant-se en pedra. S'han trobat objectes fabricats amb aliatges binaris de [[coure]] - [[plata]], coure - estany, coure al plom, i fins i tot aliatges poc usuals de [[llautó]].<ref>[http://ingenierias.uanl.mx/22/quesabian.pdf Què en sabien de la fosa els antics habitants de Mesoamèrica.]</ref> Ja en l'època colonial, les foses més importants es trobaven al [[Perú]] i ena [[Cuba]], dedicades principalment a la fabricació de campanes i canons.
 
El bronze va seguir en ús perquè l'[[acer]] de qualitat no va estar àmpliament disponible fins molts segles després. Amb les millores de les tècniques de [[Fosa (indústria)|fosa]] a inicis de l'[[Edat Mitjana]] a [[Europa]] es va obtenir acer més barat i resistent, la qual cosa va anar eclipsant el bronze en moltes aplicacions.
 
== Propietats ==
Exceptuant a l'[[acer]], els aliatges de bronze són superiors a lesals de [[ferro]] en gairebé totes les aplicacions.<ref>[http://omega2.inin.mx/publicaciones/documentospdf/35%20SUPERALEACIONES.pdf Historia de las aleaciones - ININ]</ref> Per la seva elevada calor específica, la major de tots els sòlids, s'empra en aplicacions de transferència de la calor.
 
=== Comparació entre bronzes i acers ===
Encara que desenvolupen la [[pàtina (coure)|pàtina]], no s'oxiden sota la superfície, són més fràgils i tenen menor punt de fusió. Són aproximadament un 10 % més pesades que l'acer, a excepció de les compostes per [[alumini]] o sílice. També són menys rígides, per tant en aplicacions elàstiques com [[ressort]]s acumulen menys energia que les peces similars d'acer. Resisteixen la corrosió, fins i tot la d'origen marí, el llindar de fatiga metàl·lica és menor, i són millors conductors de la calor i l'electricitat.
 
Una altra característica diferencial dels aliatges de bronze respecte a l'acer, és l'absència d'espurnes quan xoca contra superfícies dures. Aquesta propietat ha estat aprofitada per fabricar martells, maces, claus ajustables i altres eines per a ús en atmosferes explosives o en presència de gasos inflamables.
=== Tipus bàsics ===
[[Fitxer:Llave bronce.jpg|thumb|180px|right|Clau de bronze.]]
L'aliatge bàsic de bronze conté aproximadament el 88 % de [[coure]] i el 12 % d'[[estany (element)|estany]].<ref>Knapp, Brian. (1996) Copper, Silver and Gold. Reed Library, Austràlia</ref> El bronze ''"alfa"''<ref>[http://www.engnetglobal.com/tips/glossary.aspx?word=alpha+Bronze Glossari Enginnering network]</ref> és la barreja sòlida d'estany eni coure. L'aliatge alfa de bronze amb 4 a 5 % d'estany s'utilitza per encunyar [[moneda|monedes]] i per fabricar [[ressort]]s, [[turbina|turbines]], i eines de tall.
 
A molts països es denomina incorrectament ''"bronze comercial"'' al [[llautó]], que conté el 90 % de coure i el 10 % de [[zinc]], però no estany. És més dur que el coure, i té una ductilitat similar. S'utilitza en [[Caragol (enginyeria) |caragols]] i [[filferro]]s.<ref name=bibliojoy>{{ref-web|url=http://www.raulybarra.com/notijoya/archivosnotijoya8/8aleaciones_metales.htm |títol=Aliatges de coure |consulta=1 d'octubre |autor=Mario Gándara |obra=Biblioteca de Joieria |llengua=espanyol }}</ref>
 
=== Bronze arsenical ===
L'aliatge de [[coure]] amb [[arsènic]] és el primer bronze utilitzat per l'home.<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/contextos/3028.htm Edat del bronze]</ref> És un aliatge blanquinós, molt dur i fràgil. Es fabrica amb una proporció d'un 70% de [[coure]] i un 30% d'arsènic.
 
La simple exposició a l'aire del bronze arsenical produeix una pàtina fosca. Aquesta circumstància, i l'alta toxicitat de l'arsènic la van convertir en un aliatge molt poc utilitzat, especialment a partir del descobriment de l'[[alpaca (aliatge)|alpaca]], plata alemanya o bronze blanc, coneguda des de temps antics a la [[Xina]] i fabricada a [[Alemanya]] des de finals del [[segle XVIII]].<ref name=bibliojoy />
 
=== Bronze sol ===
El denominat bronze sol (en [[alemany]]; ''Sonnenbronze'') és un aliatge utilitzat en joieria, tenaç, dúctil i molt duradur, que fon a temperatures properes a les del coure (1.357 °C) i està constituïdacompost de fins al 60% de [[cobalt]].<ref name=bibliojoy />
 
=== Cuproalumini ===
El [[Cuproalumini]] és un tipus de bronze, de color similar al de l'or, alen el qual l'alumini és el metall d'aliatge principal que s'agrega al coure. Una varietat de bronzes d'alumini, de composicions diferents, han trobat ús industrial.
 
=== Bronze per a armes de foc ===
[[Fitxer:Dardanelles Gun Turkish Bronze 15c.png|thumb|180px|Canó pesat dels Dardanels, utilitzat pels turcs en el setge de Constantinoble ([[1453]]).]]
A partir del descobriment de la [[pólvora]] es va utilitzar un bronze per a [[canó (artilleria)|canons]], compost pel 90 al 91 % de coure i el 9 al 10 % d'[[estany (element)|estany]], proporció que es denomina comunament ''"bronze ordinari"''. Aquestes armes eren conegudes a la [[Xina]] en èpoques tan primerenques com el [[segle XI aC]]. A [[Europa]] es van utilitzar a partir del [[segle XIII]]<ref>Els primers registres d'ús de canons a [[Espanya]] refereixen al lloc de [[Sevilla]] pels moros el 1248.</ref> tant per a canons com en [[Falconet (arma)|falconets]].
 
PelAl voltant del [[segle XV]], l'artilleria de l'[[Imperi otomà]] comptava amb grans bombardes de bronze. Construïdes en dues peces, amb ununa llargllargada total de 5,20 m i 16,8 tones de pes, llançaven bales de 300 kg a una distància de fins a 1.600 metres. D'operació difícil, amb un rang de tir de no més de 15 trets diaris, van ser utilitzades en el [[Caiguda de Constantinoble|setge de Constantinoble]] el [[1453]].<ref name=bibliojoy />
 
=== Bronze per a campanes ===
[[Fitxer:Moscow98kremlin8.jpg|thumb|180px|El ''[[Tsar Kolokol]]'' ([[idioma rus|rus.]]: "tsar de les campanes", és la major campana de bronze que es conserva. Fosa el [[1733]], mai es va utilitzar i s'exhibeix en el [[Kremlin]] de [[Moscou]].]]
 
La fosa per a campanes és generalment fràgil: les peces noves presenten una coloració que varia del cendra fosc al blanc grisenc, amb tons de vermell groguenc, o fins i tot, vermell blavós en els aliatges amb major contingut de [[coure]].
 
La proporció més gran de coure produeix tons més greus i profunds a igualtat de massa, mentre que l'agregat d'estany, ferro o zinc produeix tons més aguts. Per obtenir una estructura més cristal·lina i produir variants en la sonoritat, els fonedors han utilitzat també altres metalls com [[antimoni]] o [[bismut]], si bé en petites quantitats.
57

modificacions