Alain Delon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 30:
| imdb = 0001128
}}
'''Alain Delon''', de nom complet '''Fabien Alain Delon Marcel Maurice''', ([[Sceaux (Alts del Sena)|Sceaux]], [[8 de novembre]] de [[1935]]) és un [[actor cinematogràfic]] [[francesos|francès]]. De gran atractiu personal, en treu partit encarnant tipus complexos i perversos. Entre d'altres, ha actuat en films com ''[[Rocco e i suoi fratelli]]'' (1960), ''[[Plein soleil]]'' (1959), ''[[Il Gattopardo]]'' (1962), ''[[Les félins]]'' (1963), ''[[The Assassination of Trotsky]]'' (1972), ''[[Un amour de Swann]]'' (1983), ''[[Nouvelle Vague]] (1990)'', ''[[Le retour de Casanova]]'' (1992), ''[[Les acteurs]]'' (2000).<ref>{{citar ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0021922&BATE=Alain%20Delon| títol=Alain Delon |consulta= 29 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua=català }}</ref> Des de l'any 1999 també és ciutadà suís, resident al cantó de Ginebra, tot i que manté la nacionalitat francesa.
 
Als 23 anys ja va obtenir el reconeixement dels experts que el compararen amb [[Gerard Philipe]] i [[Jean Marais]], així com amb l'actor nord-americà [[James Dean]] i a partir d'aleshores treballà amb els grans noms del cinema [[Luchino Visconti]], [[Michelangelo Antonioni]], [[Joseph Losey]], [[Jean-Luc Godard]] i [[Louis Malle]], entre altres. Hi va haver un temps en què fou l'actor de cinema francès més actiu, amb [[Louis de Funes]] i [[Jean-Paul Belmondo]], i va assenyalar a les sales de més de 100 milions d'espectadors des de 1956. En els mitjans de comunicació anglosaxons, ha estat anomenat "la [[Brigitte Bardot]] masculina",<ref>[http://www.moviemail-online.co.uk/stars/836/Alain-Delon/ Films starring Alain Delon]</ref> per la seva bona aparença i els seus èxits internacionals. Algunes de les pel·lícules en que ha treballat són considerades uns clàssics, com ''Rocco e i suoi fratelli'' (1960), ''Plein soleil'' (1959), ''Il Gattopardo'' (1962). És també un dels representants vius d'una època clàssica i com a tal s'ha guanyat el respecte i l'admiració de molts cineastes contemporanis com [[Johnnie To]], [[Quentin Tarantino]] i [[Sofia Coppola]].