Júlia Otero Pérez: diferència entre les revisions

{{Infotaula Periodistade periodista

| nom = Júlia Otero Pérez

| imatge = Zapatero entrevistado en Julia en la onda.jpg

| nompeu imatge = Júlia Otero entrevistant a [[Zapatero]] en el seu programa ''[[Julia en la onda]]'', d'[[Onda Cero]], el 2009.

| data de naixençamort = <!-- {{dataData naixementdefuncio i edat|AAAA|MM|DD|1959|5|6}} -->

'''Júlia Otero Pérez''' ([[Monforte de Lemos]], [[província de Lugo]], [[6 de maig]] del [[1959]]) és una comunicadora[[periodista]] [[catalans|catalana]], d'ascendència [[Galícia|gallega]] i nascuda a [[Galícia]].

El [[1999]] la [[ONCE]] ven les emissores d'[[Onda Cero]] al Grup [[Telefónica]]. Els nous propietaris decideixen retirar de la graella el programa de '''Julia Otero''', a pesar de que era líder d'audiència, i la substitueixen per [[Marta Robles]]. Aquesta decisió va estar marcada per la polèmica, es va acusar al mitjà de basar-se en raons polítiques per a el cessament. La direcció de la cadena va afirmar que el programa era massa "elitista" i "intel·lectualment elevat".{{CN|data=setembre de 2014}} ''La radio de Julia'' comptava entre la seua llista de col·laboradors amb [[Manuel Delgado Ruiz]], [[Almudena Grandes]], [[Enrique Gil Calvo]], [[Joaquín Leguina Herrán]], [[Juan Adriansens]], [[Jorge Verstrynge]], [[Luisa Isabel Álvarez de Toledo]], [[Lluís Racionero i Grau]], [[Fernando Sánchez Dragó]], [[Juan José Armas Marcelo]], [[Òscar Nebreda]], [[Pablo Motos i Burgos]], [[Eduardo de Vicente]], [[Juanjo de la Iglesia]], [[Daniel Monzó]], [[Académica Palanca]], [[Jordi Estadella i Gràcia]], [[Adolfo Fernández Oubiña]], [[Miguel Ángel Coll]], [[Juan Herrera]], [[Curry Valenzuela]], [[Carlos Boyero]], [[Lucía Etxebarria de Asteinza]], [[Josep Borrell i Fontelles]], [[Anna Balletbò i Puig]], [[Xosé Manuel Beiras]], [[Fernando Fernández de Trocóniz Marcos]] i [[Ana Palacio Vallelersundi]] (mesos després nomenada Ministra d'Afers Exteriors).

Un any després, torna a [[TV3]] per a presentar el magazín de tarda ''[[La columna]]'', que durà quatre temporades i es converteix també en líder d'audiència. Entre el [[2004]] i el [[2005]] presentà el programa ''[[Las cerezas]]'' a la primera de [[TVE]].

Júlia Otero ha rebut, entre altres, el [[Premi Ondas]] a la comunicadora revelació de ràdio (1989), el Premi Ondas (1994), el Premi Ondas Nacionals de Televisió (1989), l'[[Antena de Oro]] (1989) per ''La Luna'', el [[TP d'Or]] a la millor presentadora el 1988 per ''[[3x4]]'' i el 1989 per ''La Luna'', el Premi Ciutat de Badalona de Comunicació (2001), el Premi Micrófono de Oro, atorgat per la Federació d'Assossiacions de Professionals de Ràdio i TV d'Espanya (2002), el Premi Ondas al millor programa d'entreteniment (2003), el Premi de l'Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de Tarragona (2004) i el Premi Ondas a la trajectòria en la categoria de ràdio (2013).<ref>{{ref-publicació|títol='La competència', Júlia Otero i 'Polseres Vermelles', guanyadors d'un Ondas|publicació=Ara|data=30 octubre 2013|url=http://www.ara.cat/media/competencia-semporta-lOndas-millor-programa_0_1020498153.html}}</ref> També va ser nominada al [[Premi de l'Acadèmia de TV]] (ATV) a la millor comunicadora de programes d'entreteniment el 2002, 2003, 2004 i 2005 per ''[[La Columna|La columna]]'' i ''[[Las Cerezas]]''.