Bronze: diferència entre les revisions

El '''bronze''' és qualsevol dels diferents [[aliatges]] compostscompostos sobretot per [[coure]] i [[estany (element)|estany]].<ref>{{GEC|0164922|bronze}}</ref> Ni els bronzes moderns ni els antics contenen només aquests dos metalls. El bronze és més resistent i dur que qualsevol altre aliatge comú, excepte l'[[acer]], al qual supera en resistència a la [[corrosió]] i facilitat de [[lubricació]]. Per aquest motiu, va suposar un important avenç tecnològic que dóna nom a l'[[Edat del Bronze]].

Exceptuant l'[[acer]], els aliatges de bronze són superiors als de [[ferro]] en gairebé totes les aplicacions.<ref>[http://omega2.inin.mx/publicaciones/documentospdf/35%20SUPERALEACIONES.pdf Historia de las aleaciones - ININ]</ref> Per la seva elevada calor específica, la major de tots els sòlids, s'empraempren en aplicacions de transferència de calor.

Encara que desenvolupen la [[pàtina (coure)|pàtina]], els aliatges de bronze no s'oxiden sota la superfície, són més fràgils i tenen menor punt de fusió. Són aproximadament un 10 % més pesadespesats que l'acer, a excepció de lesdels compostescompostos per [[alumini]] o sílice. També són menys rígidesrígids i, per tant, en aplicacions elàstiques com [[ressort]]s acumulen menys energia que les peces similars d'acer. Resisteixen la corrosió, fins i tot la d'origen marí, el llindar de fatiga metàl·lica és menor, i són millors conductors de la calor i l'electricitat.

Una altra característica diferencial dels aliatges de bronze respecte a l'acer, és l'absència d'espurnes quan xocaxoquen contra superfícies dures. Aquesta propietat ha estat aprofitada per fabricar martells, maces, claus ajustables i altres eines per a ús en atmosferes explosives o en presència de gasos inflamables.

El denominat bronze sol (en [[alemany]]; ''Sonnenbronze'') és un aliatge utilitzat en joieria, que és tenaç, dúctil i molt dur, quei fon a temperatures properes a les del coure (1.357 °C) i està compost de fins al 60% de [[cobalt]].<ref name=bibliojoy />

El [[Cuproalumini]] és un tipus de bronze de color similar al de l'or, en el qual l'alumini és el metall d'aliatge principal que s'agrega al coure. Una varietat de bronzes d'alumini, de composicions diferents, hanha trobat ús industrial.

La fosa per a campanes és generalment fràgil: les peces noves presenten una coloració que varia del cendra fosc al blanc grisenc, amb tons de vermell groguenc, o fins i tot, vermell blavós en els aliatges amb major contingut de [[coure]].

L'aliatge amb major sonoritat per fabricar campanes és el denominat [[metall de campana]], que consta ded'un 78% de coure i deun 22% d'estany. És relativament fàcil per fondre, té una estructura granulosa compacta amb fractura vitri-concoïdalvitriconcoïdal de color vermellós. Aquest tipus de bronze era conegut des de l'antiga l'Índia per fabricar [[gong]]s. Encara que poc freqüent pel seu cost, l'afegiment de [[plata]] és una de les poques que millora encara més la sonoritat.

A la [[Xina]] es coneixia un aliatge amb un 80% de coure i un 20% d'estany per fabricar campanes, grans gongs i [[timbal]]s.

A [[Anglaterra]] es va utilitzar un aliatge constituït per un 80% de coure, un 10,25% d'estany, un 5,50% de [[zinc]] i un 4,25% de [[plom]]. És de sonoritat menor, tenint en compte que el plom no s'homogeneïtza amb l'aliatge.

Per a platerets i gongs s'usen diversos aliatges que van des d'un aliatge temperat amb el 80% de coure i el 20% d'[[estany (element)|estany]] (B20), 88 % de coure i 12 % d'estany (B12, ej ZHT Zildjian, Alpha Paiste), i la més econòmica B8, la qual consisteix en solament el 8 % d'estany pel 92% de coure (Exemple, B8 Sabian, [[Paiste]] 201, [[Zildjian]] ZBT). El [[temperat de metalls|temperi]] s'aconsegueix tornant a escalfar la peça fosa i refredant-la ràpidament.

La campana més gran que es conserva, anomenada ''[[Tsar Kolokol]]'', va ser fosa el [[1733]] per Ivan Morotin, per encàrrec de l'emperadriu [[Anna de Rússia]], neboda del Tsar [[Pere I de Rússia|Pere el Gran]]. AmbAquesta peça tenia un pes de 216 tones, 6,14 mmetres d'altura i 6,6 de diàmetre. Mai no va ser utilitzada com a instrument, ja que un incendi l'any [[1737]] va destruir els seus grans suports de fusta. Des del [[1836]] s'exhibeix al [[Kremlin]] de [[Moscou]].

El ''kara-kane''<ref>''Kara-kane'' significa "metall xinès" en [[idioma japonès|japonès]].</ref> és un bronze per a campanes i orfebreria tradicional del [[Japó]] constituït per un 60% de coure, un 24% d'estany, i un 9% de zinc, amb agregats de [[ferro]] i plom.

Molts orfebres solen agregar-li a aquest bronze petites quantitats d'[[arsènic]] i [[antimoni]] per endurir el bronze sense que perdi fusibilitat, i per aconseguir major detall en la impressió dels motlles.

El ''kara-kane'' és molt utilitzat per a artesania i estatuariaestatuària no solament pel seu baix punt de fusió, gran fluïdesa i bones característiques de farciment de motlle, sinó per la seva superfície suau que ràpidament desenvolupa una fina pàtina.

Existeix una varietat singular denominada ''seniokuthis'', o bronze daurat, originada en l'època de la dinastia [[Ming]] a la [[Xina]], que destaca per la seva textura llustrosa i la seva tonalitat daurada. En la seva fabricació del kara-kane tenen especial importància les tècniques de [[pàtina]].

Les grans escultures de Buda realitzades pels orfebres japonesos demostren l'alt domini tècnic que posseïen. A causa la seva gran grandària, la majoria d'elles va haver de ser fosafoses en el lloc d'emplaçament per mitjà deen successives etapes.<ref> [http://www.ganoksin.com/borisat/nenam/japanese-alloys.htm Aliatges japonesos]</ref><ref>{{citar ref|url=http://books.google.com.ar/books?id=p2qnpijaemec&pg=pa480&lpg=pa480&dq=kara+kane+bells&source=bl&ots=gYJArC6osZ&sig=D5TLSkDjAJ3IwJ5EzJphXOLtAkQ&hl=és-419&ei=QFSHTozJEtGztwfR6PhK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&vegeu=0CEQQ6AEwAw#v=onepage&q=kara%20kane%20bells&f=false |títol=Kara kane |consult = |autor=Louis Frédéric |obra= Japan encyclopedia|llengua=anglès }}</ref>

* '''Metall de Tonca''': aliatge compost per un 36% de [[coure]], 28un28% de [[níquel]] i quantitats iguals d'[[estany (element)|estany]], [[plom]], [[ferro]], [[zinc]] i [[antimoni]]. És un metall difícil de fondre, poc dúctil, que s'utilitza amb poca freqüència.<ref name=bibliojoy />

* ''' Mina plata''': fabricada amb un 57% de coure, un 40% de níquel, un 3% de [[Wolframi|tungstè]] i traces d'[[alumini]], té la propietat de no ser atacada pel [[sofre]] i presenta propietats molt similars a la [[plata]].<ref name=bibliojoy />

La característica distintiva del plom és que no forma aliatge amb el [[coure]]; el plom queda distribuït en la massa de l'aliatge, sense barrejar-se íntimament. Per aquest motiu, l'escalfament excessiu d'una peça de maquinària construïda amb aquest material pot portar a la l'"exsudació" del plom, que queda apareixentamb comaparença unde fang o llot. El reciclatge d'aquestes peces és també dificultós, perquè el plom es fon i se separa de l'aliatge molt abans que el coure arribi al seu punt de fusió.<ref name=bibliojoy />

| {{mida|1=[[Cremallera (tèxtil)|cremalleres]], bijouteriebijuteria, [[moneda|monedes]]}}

# Presa del motlle principal, generalment, en escaiola. Una vegada forjat, es retira el nucli (model original).

# En el cas d'objectes petits, el nou motlle serveix directament per al colat del bronze. Per a peces majors, és habitual omplir-holo amb una capa de cera que formarà una pel·lícula del gruix desitjat per al bronze, i l'interior (mascle) s'emplena amb material refractari. Tot el procés requereix la col·locació d'airejadors, canals de colat i diverses cures per obtenir una bugada homogènia.

Els caps de bronze eren un objecte màgic que responien a qualsevol pregunta, i un dels ornaments dels qui practiquen endevinació. Apareixen referències a aquests caps aen obres com el [[Quixot]] oi en tractats d'[[alquímia]].