Duero: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Millores lingüístiques
Línia 43:
 
=== Naixement ===
Neix al vessant meridional dels Picos de Urbión (sistema Ibèric, 2.228 m) a uns 2.160 msnm, al terme municipal de Duruelo de la Serra (Sòria), Espanya. A l'altaaquestes serraaltures, el Duero incipient rep nombrosos rierols que baixen dels cims, com el Ebrillos per la dreta i el Revinuesa per l'esquerra. Aquest últim és afluent de la Llacuna Negra, d'origen glacial i situada al peu dels murs que es despengen del pic Urbión. Els tres rius, que travessen la terra de pinedes soriana, s'uneixen a l'Embassament de la Cuerda del Pozo. Perquè no hi hagi dubtes sobre quin és el col·lector principal, al costat del seu llit d'aquest han quedat, aigües amunt Duruelo i Salduero, dos pobles que reflecteixen en els seus noms el del riu més gran. Poc abans d'arribar a Sòria aflueix per l'esquerra el riu Tera, riu amb un nom que es repeteix bastant en la hidronímia peninsular (el riu Tera de Zamora i el Ter de Girona).
 
En un altturó de fàcil defensa fàcil sobre la confluència del Tera i Duero s'alcen les ruïnes de Numància. Al peu al costat dels rius, s'ha aixecat després Garray, que en el significat del seu nom —el cremat— rememora les conseqüències de la guerra numantina. Fins a Numància, el Duero ha recollit les aigües d'Urbión, Sierra Cebollera i Oncala. A la confluència del Duero i del Tera s'uneixen diferents cordillscarrerades que baixen de la serra amb el ramal principal que ve d'Oncala per donar lloc a la Canyada Reial Soriana Oriental.
 
El tram inicial (a la província de Sòria) és de 73 km i recorre per terrenys de materials paleozoics amb un pendent mitjà de 15 m / km fins a arribar a uns 1.100 msnm a la presa Corda del Pou. En aquesta zona el riu és de règim nival i el seu cabal mitjà és de 150 m³/s.
Línia 54:
 (1 m/km). Discorre sobre materials sedimentaris cenozoics en què el riu ha creat una abundant sèrie de terrasses fluvials (han arribat a comptabilitzar fins a catorze nivells quaternaris).
 
Des de Sòria el Duero prossegueix en direcció sud fins a Almazán, tram en què rep per l'esquerra els vessaments que baixen de les serres del Madero i del Moncayo. Poc després de Sòria, la llera del Duero, abandonant els materials mesozoics del sistema Ibèric, s'obre pas en els sediments terciaris que omplen l'antic llac; sobre ells discorrerà fins a Zamora, a l'altre extrem de la conca. A Almazán adopta el recorregut est-oest, que és el que mantindrà fins a Porto. Un cop aen terraterreny planapla, es van acabar per construir ponts en els principals guals, com passa a Almazán, Pont Ullán, Gormaz, Navapalos o San Esteban de Gormaz.
 
En tot el tram sorià del Canal d'Almazán el Duero discorre bastant pròxim a les serres que formen l'entroncament del sistema Central amb el sistema Ibèric. Per això els afluents que rep són curts i de cabals reduïts. Tan sols el riu Ucero, que és el riu de Ciudad de Osma, té una certa importància i sobretot, una capçalera d'especial bellesa: la falç del riu Lobos. Allà el riu Ucero rep per l'esquerra les escorrenties que condueix el Abión.
 
Passat Langa de Duero, el Duero deixa de ser sorià i passa a ser un tros burgalès. Aranda de Duero és un gual important del Duero. A Roa forma el Duero forma una corba oberta cap al sud i el nucli habitat a la seva dreta. Per l'esquerra, ha entratconflueix poc abans amb el riu Riaza, que pren elaquest nom de Riaza a les terres altes de Segòvia, properes al naixement fluvial, al peu del port de la Quesera a les muntanyes Carpetana. Pocs quilòmetres després el Duero entra a Valladolid, prop des de Peñafiel, on el seu castell domina el riu Duratón, un altre afluent que ve del sistema Central. Des Peñafiel el primer gual important és el de Tudela de Duero. Passat el meridià de Valladolid el Duero rep per l'esquerra les aigües del Cega i poc després les del Pisuerga per la dreta. Entre ambdues confluències hi ha Puente Duero, un altre dels passos tradicionals del riu.
 
A l'altura d'Aniago desguassa al Duero l'Adaja que és un riu d'Àvila al qual s'ha unit poc abans l'Eresma, riu de Segòvia. Pocs quilòmetres més avall hi ha Tordesillas, un altre gual important i aprofitat des de molt antic, sobre el qual avui creua l'Autovia del Nord-oest, A -6 de Madrid a [[la Corunya]]. Fins Castronuño manté el riu la mateixa direcció, abans li han entrat per l'esquerra les aigües del riu Zapardiel i el Trabancos, que arriben de la Serra d'Àvila, on neixen molt propers l'un a l'altre. En Castronuño abandona el Duero la direcció del Pisuerga i puja bruscament cap a Toro. Entre tots dos punts desembocadesemboquen per la dreta el riu Hornija i el riu Bajoz, que són afluents menors amb origen a les muntanyes Torozos, quedanti queden entre les dues vies elal límit de la província de Valladolid amb la província de [[Zamora]]. 
 
==== Parc Natural d'Arribes del Duero ====