L''''empatia''' (del [[grec antic]] ἐν, dins, a l'interior i πάθoς, patiment, el que està succeint), sexe de homes i dones és la capacitat de reconèixer, comprendre i apreciar els sentiments dels altres. Ser empàtics és ser capaços de "llegir" emocionalment a les persones. Sembla ser un mecanisme adaptatiu (donat que afavoreix l'[[altruisme]] i la [[comunicació]]). Si bé és una qualitat innata (totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret), pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres, és a dir, es pot aprendre a ser empàtic. Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social. Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament del patiment dels altres, pot provocar una [[Depressió clínica|depressió]], freqüent en professions assistencials (com els assistents o les infermeres) i en la docència. Els [[psicòpates]] o els [[autistes]] són persones que tenen molt marcada la capacitat empàtica.
Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus infants en la seva totalitat. Han de posar-se en la seva pell i intentar sentir tot allò que ells senten i així intentar encaminar les seves vides tant estudiantils com personals.
