Roda de Berà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 39:
 
== Història ==
La presència de pobladors al terme des de temps molt antics està provada per la troballa de restes arqueològiques a l’Avenc del Merla. Es tracta de diverses peces datables a l'Edat del Bronze, consistents en fragments ceràmics, petxines, un penjoll d'òs i diverses restes d'ossos. També consta la troballa l'any 1933 d'un taller de sílex de superfície a poca distància de l'esmentada cova.
{{copyvio|1=http://www.rodadebera.cat/xp_ca/modules/tinycontent/index.php?id=8|2=12:45, 4 feb 2015 (CET)
}}
La troballa de restes arqueològiques a l’Avenc del Merla demostra la presència de pobladors al terme des de temps molt antics. De l’època romana ens ha quedat l’Arc de Berà, el monument més emblemàtic de la localitat, que juntament amb la resta del conjunt de Tàrraco va ser recentment declarat Patrimoni de la Humanitat.
 
Del temps del romans es conserva l’Arc de Berà, indubtablement el símbol de la localitat, el qual ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat juntament amb la resta del conjunt monumental de la Tàrraco romana.
El primer esment documental dels termes de Roda i Berà data del 28 de novembre de 1010, quan ambdós termes apareixen com a límits meridionals del castell d’Albinyana en un llegat de terres fet per un noble al monestir de Sant Cugat. A finals del segle XI els llocs de Roda i Berà ja eren petits nuclis habitats i fortificats.
 
ElLa primerprimera esmentreferència documental dels termes de Roda i Berà data del 28 de novembre de 1010, quan ambdós termes apareixen com a límits meridionalsafrontacions del castell d’Albinyana en un llegat de terres fet per un noble al monestir de Sant Cugat. A finals del segle XI els llocs de Roda i Berà ja eren petits nuclis habitats i fortificats.
Un dels primers senyors del terme hauria estat Geribert Miró, de qui consta que cap a mitjans del segle XI en feu donació a l’abadia de Cluny amb la voluntat que hi bastissin un enclavament religiós fortificat. Els monjos de Cluny no trigarien a posar aquelles terres sota l’administració directa del monestir de Sant Pere de Casserres, encarregat de gestionar les possessions catalanes de l’abadia francesa. El senyoriu del monestir osonenc estigué presidit per una certa deixadesa degut a la llunyania i a l’escassetat de monjos, la qual cosa va fer que sovint la noblesa de la rodalia usurpés les rendes que els pertocaven.
 
Un dels primers senyors del terme hauria estat Geribert Miró, de qui constal'any que cap a mitjans del segle XI1074 en feu donació a l’abadia de Cluny amb la voluntat que hi bastissin un enclavament religiós fortificat. Els monjos de Cluny no trigarien a posar aquelles terres sota l’administració directa del monestir de Sant Pere de Casserres, encarregat de gestionar les possessions catalanes de l’abadia francesa. El senyoriu del monestir osonenc estigué presidit per una certa deixadesa degut a la llunyania i a l’escassetat de monjos, la qual cosa va fer que sovint la noblesa de la rodalia usurpés les rendes que els pertocaven.
 
Durant l’Edat Mitja, els llocs de Roda i Berà van ser petites agrupacions de masos, una mica a l’ombra de Creixell, l’únic d’aquests indrets que va adquirir el rang de vila, motiu pel qual va ser clos amb una muralla. Amb el temps, el nucli de Berà acabaria sent abandonat i el de Roda consolidant-se com a poble, la qual cosa va fer que a mitjans del segle XVI obtingués el primer jurat propi.