Front Oriental de la Segona Guerra Mundial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Així el text acompanyant apareix en català |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
{{Infotaula conflicte militar
| nom_de_la_batalla=Front d'Europa Oriental
| imatge =
| peu_de_foto =
| conflicte = [[Segona Guerra Mundial]]
| data = [[22 de juny]] de [[1941]] – [[30 d'abril]] de [[1945]]
| localitat = [[Europa Central]] i [[Europa Oriental|Oriental]]
| resultat = Victòria total soviètica
| mapa =
| bàndol1 = [[Fitxer:Flag_of_the_Soviet_Union.svg|25px|Bandera de la
| bàndol2 = [[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Alemanya Nazi]] <br />[[Fitxer:Flag of Italy (1861-1946).svg|25px|Itàlia]] [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] (fins a 1943) <br />[[Fitxer:Flag of Romania.svg|25px|Romania]] [[Romania durant la Segona Guerra Mundial|Romania]] <br />[[Fitxer:Flag of Finland.svg|25px|Bandera de Finlàndia]] [[Història militar de Finlàndia durant la II Guerra Mundial|Finlàndia]] (fins a 1944) <br /> [[Fitxer:Flag of Hungary (1920–1946).svg|25px|Hongria]] [[Hongria durant la Segona Guerra Mundial|Hongria]] <br />[[Fitxer:Flag of First Slovak Republic 1939-1945.svg|25px|Eslovàquia]] [[República Eslovaca (1939-1945)|Eslovàquia]] <br />[[Fitxer:Flag of Bulgaria.svg|25px|Bulgària]] [[Bulgària durant la Segonda Guerra Mundial|Bulgària]] <br />[[Fitxer:Flag of Croatia.svg|25px|Croàcia]] [[Estat Independent de Croàcia|Croàcia]] <br />A més de voluntaris [[Suècia|suecs]] <br /> i d'Europa occidental
| general1 = [[Fitxer:Flag_of_the_Soviet_Union.svg|25px|Bandera de la
| general2 = [[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Adolf Hitler]] <br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Ernst Busch (military)|Ernst Busch]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Heinz Guderian]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Paul Ludwig Ewald von Kleist|Ewald von Kleist]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Günther von Kluge]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Georg von Küchler]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Wilhelm Ritter von Leeb|Wilhelm von Leeb]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Wilhelm List]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Erich von Manstein]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Walter Model]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Friedrich Paulus]]<br /> [[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Fedor von Bock]] <br /> [[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Gerd von Rundstedt]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Ferdinand Schörner]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Erhard Raus]]<br />[[Fitxer:Flag_of_Germany_1933.svg|25px|Alemanya nazi]] [[Walther von Reichenau]]<br />[[Fitxer:Flag of Italy (1861-1946).svg|25px|Itàlia]] [[Giovanni Messe]] <br />[[Fitxer:Flag of Italy (1861-1946).svg|25px|Itàlia]] [[Italo Garibaldi]] <br />[[Fitxer:Flag of Romania.svg|25px|Romania]] [[Petre Dumitrescu]] <br />[[Fitxer:Flag of Romania.svg|25px|Romania]] [[Constantin Constantinescu]] <br />{{Bandera|Finland}} [[Karl Lennart Oesch]]<br />[[Fitxer:Flag of Finland.svg|25px|Bandera de Finlàndia]] [[Carl Gustaf Emil Mannerheim|C.G.E. Mannerheim]] <br />[[Fitxer:Flag of Hungary (1920–1946).svg|25px|Hongria]] [[Gusztáv Jány]] <br />[[Fitxer:Flag of Hungary (1920–1946).svg|25px|Hongria]] [[Ferenc Szombathelyi]]
| força_numèrica1 =
Línia 25:
{{Caixa de campanyes del Front Oriental}}
{{FixHTML|end}}
El '''Front Oriental de la Segona Guerra Mundial''' són una sèrie d'enfrontaments militars entre l
== 1939: Inici de la guerra ==
=== Invasió de Polònia ===
{{main|Campanya de Polònia|Invasió soviètica de Polònia (1939)}}
Tot i l'ocupació i annexió de territoris i petits estats limítrofs amb Alemanya, [[Adolf Hitler|Hitler]] no en tenia prou i reclamava a [[Polònia]] l'ocupació de la ciutat lliure de [[Danzig]] i un corredor de terra entre [[Tercer Reich|Alemanya]] i la [[Prússia Oriental]]. Polònia s'hi va negar repetides vegades en part per por a la reacció soviètica i en part perquè pensava que això només encoratjaria Hitler a fer altres demandes. El [[23 d'agost]] de [[1939]], Alemanya i l'[[URSS]] signaren el [[Pacte Molotov-Ribbentrop]] que, a més de ser un tractat de no-agressió entre els dos països, tenia unes clàusules secretes segons les quals s'acordava el repartiment de Polònia. Llavors, Hitler, segur d'ell mateix a causa dels seus anteriors èxits, va decidir envair [[Polònia]], convençut que ni [[França]] ni el [[Regne Unit|Gran Bretanya]] hi intervindrien.▼
La guerra va començar la matinada de l'[[1 de setembre]] de [[1939]] quan [[Tercer Reich|Alemanya]] va envair [[Polònia]]. Aquesta agressió estava motivada per l'ànsia de [[Adolf Hitler|Hitler]] d'obtenir el control sobre la ciutat lliure de [[Danzig]] i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. Com a excusa davant la comunitat internacional, Hitler va utilitzar un incident fronterer fictici que ell mateix havia planejat. El [[3 de setembre|dia 3]], [[Gran Bretanya]] i [[França]] van declarar la guerra a Alemanya però, excepte algunes escaramusses en la frontera franco-alemanya, cap dels dos països va emprendre cap acció militar contra Alemanya.▼
▲Tot i l'ocupació i annexió de territoris i petits estats limítrofs amb Alemanya, [[Adolf Hitler|Hitler]] no en tenia prou i reclamava a [[Polònia]] l'ocupació de la ciutat lliure de [[Danzig]] i un corredor de terra entre [[Alemanya]] i la [[Prússia Oriental]]. Polònia s'hi va negar repetides vegades en part per por a la reacció soviètica i en part perquè pensava que això només encoratjaria Hitler a fer altres demandes. El [[23 d'agost]] de [[1939]], Alemanya i l'[[URSS]] signaren el [[Pacte Molotov-Ribbentrop]] que, a més de ser un tractat de no-agressió entre els dos països, tenia unes clàusules secretes segons les quals s'acordava el repartiment de Polònia. Llavors, Hitler, segur d'ell mateix a causa dels seus anteriors èxits, va decidir envair [[Polònia]], convençut que ni [[França]] ni [[Gran Bretanya]] hi intervindrien.
▲La guerra va començar la matinada de l'[[1 de setembre]] de [[1939]] quan [[Alemanya]] va envair [[Polònia]]. Aquesta agressió estava motivada per l'ànsia de [[Adolf Hitler|Hitler]] d'obtenir el control sobre la ciutat lliure de [[Danzig]] i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. Com a excusa davant la comunitat internacional, Hitler va utilitzar un incident fronterer fictici que ell mateix havia planejat. El [[3 de setembre|dia 3]], [[Gran Bretanya]] i [[França]] van declarar la guerra a Alemanya però, excepte algunes escaramusses en la frontera franco-alemanya, cap dels dos països va emprendre cap acció militar contra Alemanya.
Aquí va ser on l'exèrcit alemany va posar en pràctica la ''[[Blitzkrieg]]'' o (guerra llampec) que consistia a rodejar les posicions defensives enemigues i encerclar-les. Mentrestant, altres tropes continuaven avançant cap a l'interior del país ocupant les ciutats i els punts estratègics. Les tropes encerclades podien resistir durant un temps però, aïllades de la resta de l'exèrcit, tard o d'hora acabaven per rendir-se.
Linha 47 ⟶ 46:
{{main|Operació Weserübung}}
[[Fitxer:Weserübung.png|150px|thumb|left|Ports [[Noruega|noruecs]] on van desembarcar les tropes alemanyes.]]
El [[9 d'abril]] de [[1940]] l'exèrcit alemany va iniciar la invasió de [[Noruega]] i [[Dinamarca]]. En part, per assegurar-se el subministrament de [[ferro]] de les mines [[Suècia|sueques]], del que [[Tercer Reich|Alemanya]] depenia per al seu esforç de guerra i que era transportat a través del port noruec de [[Narvik]]. Però també per impedir una possible ocupació aliada de Noruega i al mateix temps evitar el bloqueig dels ports alemanys decretat per [[Gran Bretanya]] des de la declaració de guerra el setembre passat. Dinamarca no tenia cap valor estratègic però els ports danesos donaven un fàcil accés als ports noruegs i, a més, en ser un país veí calia tenir-lo controlat d'alguna manera.
[[Dinamarca]] es va rendir quasi immediatament. El govern danès sabia perfectament que no podia fer res contra l'exèrcit alemany i va voler evitar un vessament inútil de sang. A causa d'aquesta poca resistència, l'ocupació alemanya va ser lleugera comparada amb la d'altres països ocupats. Les institucions daneses van poder conservar gran part de la seva autonomia i es va posposar la deportació de la població jueva. Aquesta actitud permissiva es va acabar l'agost de [[1943]]. Les derrotes alemanyes a [[Batalla de Stalingrad|Stalingrad]] i [[Batalla d'El Alamein|El Alamein]] havien provocat creixents disturbis i manifestacions antialemanyes que, segons els [[nazi]]s, el govern danès no va castigar amb la suficient duresa.
Linha 57 ⟶ 56:
== 1941:Invasió de la Unió Soviètica ==
{{main|Operació Barbarroja|Batalla de
[[Fitxer:Eastern Front 1941-06 to 1941-12.png|250px|left|thumb|Avanç alemany en el Front Oriental entre el [[22 de juny]] i el [[5 de desembre]] de [[1941]].]]
La matinada del [[22 de juny]] de [[1941]] començà l'[[Operació Barbarroja]], la invasió alemanya de la [[Unió Soviètica]]. Va ser un atac per sorpresa, ja que fins a la data, Alemanya i la Unió Soviètica eren aliats segons el [[Pacte Molotov-Ribbentrop]] d'agost de [[1939]]. L'ofensiva estava organitzada en tres grans fronts: un, al nord en direcció a [[Leningrad]]; el segon, al centre en direcció a [[Moscou]]; i el tercer, més al sud en direcció a la regió industrial del [[Donets]] i els camps petrolífers del [[Caucas]].
L'objectiu de [[Adolf Hitler|Hitler]] era encerclar i derrotar ràpidament a l'exèrcit soviètic a les planes de [[Bielorússia]] i [[Ucraïna]] per després ocupar tota la part europea de la [[Unió Soviètica]] fins a la línia [[Arkhànguelsk]]-[[Urals]]-[[Volga]]-[[Àstrakhan (ciutat)|Àstrakhan]], des l'[[Oceà Àrtic|Àrtic]] fins al [[Mar Caspi]].
Amb la idea de derrotar ràpidament els exèrcits soviètics, els alemanys havien concentrat prop de 140 [[divisió (militar)|divisions]] que incloïen 3.200.000 d'homes, 625.000 cavalls, 7.100 peces d'artilleria, 3.300 tancs i 2770 avions. Els aliats d'Alemanya: [[Itàlia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]] també aportaven unes quantes divisions cadascun, a més de diverses divisions de voluntaris d'altres països com la [[División Azul]] d'[[Espanya]]. Enfront, l'[[Exèrcit Roig]] disposava de 134 divisions, 2.500.000 d'homes, 24.000 tancs i 8.000 avions. Va ser, sens dubte, l'operació militar més gran de la història.
== 1942: Punt mort ==
{{main|Batalla de Vorónej (1942)|Batalla del Caucas|Batalla de Stalingrad|Operació Saturn
Durant l'hivern de [[1941]]-[[1942|42]], els [[Unió Soviètica|soviètics]] van poder recuperar una mica de terreny al voltant de [[Moscou]], però no es va aconseguir forçar una retirada general tal com hauria volgut [[Ióssif Stalin|Stalin]]. A la primavera, el front va quedar més o menys estable mentre ambdós bàndols es dedicaven a fer plans per a l'ofensiva de l'estiu. [[Adolf Hitler|Hitler]] va canviar d'objectiu respecte l'any anterior i va concentrar els seus esforços en capturar els pous petrolífers del [[Caucas]]. Això deixaria els soviètics sense una part important del seu subministrament de combustible a l'hora que solucionaria els problemes alemanys per a l'obtenció del mateix. El pla consistia a capturar tota la regió entre els mars [[Mar Negre|Negre]] i [[Caspi]] i els monts Caucas al sud. Mentestant, un altre grup d'exèrcits tallaria el riu [[Volga]] més amunt de [[Stalingrad]] per a protegir el flanc de l'avanç alemany.
L'atac va començar a finals de juny de 1942 i va acabar a principis de novembre, irònicament, perquè en arribar a prop de [[Grozni]], a pocs quilòmetres dels pous de petroli, els tancs alemanys es van quedar sense combustible. A més, en aquell moment les línies alemanyes estaven sobreexteses i els contraatacs soviètics els van obligar a una lenta però inexorable retirada.
Més al nord, els alemanys van arribar al riu [[Volga]] el [[20 d'agost]] i, tot seguit, van començar l'[[Batalla de Stalingrad|atac contra Stalingrad]]. [[Ióssif Stalin|Stalin]] va ordenar que la ciutat fos defensada a qualsevol preu i així va començar un setge que tindria importants conseqüències per al desenvolupament de la guerra. De carrer en carrer, durant 3 mesos, els alemanys van anar reduint el perímetre defensiu soviètic. Però el [[19 de novembre]], en el moment en què la batalla estava en el seu punt àlgid, els soviètics van llançar un contraatac en forma de pinça ([[Operació Urà]]) que va deixar el [[Sisè Exèrcit Alemany
Les primeres setmanes l'avanç alemany va ser ràpid i efectiu.
Linha 91 ⟶ 90:
== 1944: El principi del final ==
{{main|Batalla de Crimea (1944)
Entre el setembre de [[1943]] i el maig de [[1944]], els soviètics van efectuar un ràpid avanç en el sector meridional del front recuperant la totalitat d'[[Ucraïna]] fins a la frontera amb [[Romania]] i [[Polònia]]. Al llarg del 1944, els successius atacs als sectors nord, centre i sud del front van donar continuïtat al cada vegada més ràpid avanç en direcció a Alemanya.
Linha 99 ⟶ 98:
== 1945: La fi de la guerra ==
{{main|Ofensiva del Vístula-Oder|Ofensiva de la Pomerània Oriental|Operació Ofensiva de la Baixa Silèsia|Ofensiva de Prússia Oriental|Ofensiva de Viena|Batalla de Berlín
Després d'estar uns quants mesos aturats al [[Vístula]], el [[12 de gener]] de [[1945]] l'exèrcit soviètic va rellançar l'ofensiva per conquerir [[Polònia]]. En poques hores, el front alemany va col·lapsar completament i els soviètics van poder avançar de forma sorprenentment ràpida. [[Prússia Oriental]] va ser ocupada i milions dels seus habitants, d'ètnia i cultura alemanyes, van fugir per mar cap a [[Tercer Reich|Alemanya]] escapant de les represàlies soviètiques. El [[19 de gener|dia 19]], l'Exèrcit Roig va creuar la frontera germanopolonesa anterior a l'inici de la guerra i a finals del mes va arribar a l'[[Oder]], a només 70 km de [[Berlín]]. Allà es va aturar per reagrupar-se.
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-E0406-0022-018, Berlin, Siegesfeier der Roten Armee.jpg|thumb|left|Soldats soviètics celebrant la rendició de les forces alemanyes a Berlín, el 2 maig 1945]]
Linha 108 ⟶ 107:
El [[16 d'abril]] va començar l'atac final cap a Berlín. L'exèrcit soviètic, apostat al llarg de l'Oder, va avançar des del nord, l'est i el sud encerclant la ciutat. La defensa alemanya estava formada en part per civils, molts d'ells adolescents. Barri a barri i carrer a carrer, els soviètics van anar prenent el control de la ciutat. [[Adolf Hitler|Hitler]] va refusar fugir i es va recloure en el seu [[búnquer]], juntament amb alguns dels seus generals. El [[30 d'abril]], amb l'exèrcit soviètic ja només a uns quants carrers de distància, Hitler es va suïcidar. La ciutat de [[Berlín]] es va rendir el [[2 de maig]].
El successor de Hitler va ser l'
* [[Cronologia de la Segona Guerra Mundial]]▼
== Referències ==
<references />▼
{{commonscat}}
▲<references />
{{Escenaris2GM}}
{{Enllaç AB|no}}
|