Parma: diferència entre les revisions

Parma fou una ciutat de la [[Gàl·lia Cispadana]], a la via Emília a la vora d'un rierol anomenat també Parma. És possible que fos un llogaret dels gals, però no va tenir importància fins a l'establiment de la colònia romana el [[183 aC]]. És esmentada el [[176 aC]] comocom a quarter general del procònsol C. Claudius. Fou una ciutat prosperapròspera i important, però molt poc esmentada en relació aamb esdeveniments històrics.

Va passar a [[Odoacre]] i als ostrogots i fou destruïda per [[Tòtila]] durant la guerra Gòtica. Vers el [[540]] va passar als bizantins i inclosa a l'[[exarcat de Ravenna]] sota el nom de ''Crisòpolis'' (''Chrysopolis'', ciutat daurada) fins que el [[569]] va caure en mans dels llombards. Des del [[774]] fou possessió dels [[francs]] i administrada per un [[comte]], i fou inclosa en el [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne d'Itàlia]] el segle IX. El poder comtal va passar als bisbes nominals feudataris del Sacre Imperi a partir del 1115 i després del [[1140]] es va començar a afermar el poder de la comuna a la que ja el bisbe havia confiat alguns poders el [[1106]]. El [[1167]] va ingressar a la [[Lliga Llombarda]].

Després de la pau de Constança del [[1183]], hi van haver guerres amb les veïnes comunes de [[Reggio Emilia|Reggio]], [[Piacenza]] i [[Cremona]], amb les quequals es disputava el control de la via comercial pel [[riu Po]]. Ciutat normalment gibel·lina, el juny de [[1247]] es van imposar els güelfs encapçalats per la família Rossi. Les forces de [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] la van assetjar, però foren derrotats a la batalla de Parma el [[18 de febrer]] de [[1248]].

L'estat milanès la va conservar fins al [[1511]] però sota la família [[Terzi]] es va fer independent breument ([[1404]]-[[1409]]); els Sforza la van recuperar pel [[Milanesat]] (1440-1449) a través de les famílies feudals dels [[Pallavicini]], [[Rossi]], [[Landi]], [[Sanvitale]] i [[Correggio]] que van senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents (com el Landi a la vall del [[Taro (Po)|Taro]], el Pallavicini a [[Busseto]] i [[Solignano]], o els Rossi a San Secondo). Al Congrés de Màntua de [[1511]] es va acordar restituir el Milanesat als [[Visconti]], en segregar Parma i Piacenza que van passar al Papa, que en va prendre possessió el [[1512]].

El Papa [[Pau III]] (Alexandre FarnesiFarnese) va erigir Parma i [[Piacenza|Plasència]] en ducat pel seu fill natural Pere Lluís FarnesiFarnese. La dinastia dels FarnesiFarnese va conservar el ducat fins al 1731 a la mort d'[[Antoni FarnesiI de Parma|Antoni Farnese]] (1679-1731, governà del 1727 al 1731), el del darrer mascle de la nissaga. El poder dels senyors feudals va anar minvant progressivament; el [[1588]] foren eliminats els Pallavicini; el 1612 Bàrbar Sanseverino fou executat junt amb sis altres nobles acusats de conspirar contra el duc;, i el [[1682]] foren derrotats els Landi.

Entre els llocs d'interès de Parma hi ha especialment el ''Palazzo della Pilotta'' (1583), centre històric i cultural de la ciutat, alberga l'Acadèmia de Belles Arts amb obres d'artistes de l'escola de Parma, la Biblioteca Palatina, la Galeria Nacional, el Museu Arqueològic, el Museu Bodoni i el Teatre Farnese, obra de [[Giovan Battista Aleotti]]. El ''Palazzo Ducale'', erigit a partir de 1561 per al Ducduc [[ Octavi I de Parma|Ottavio Farnese]] sobre un disseny de [[Jacopo Vignola]], construït sobre la zona del que prèviament era un castell dels Sforza, va ser ampliat en els segles XVII i XVIII; inclou el ''Palazzo Eucherio Sanvitale'', amb interessants decoracions que daten del segle XVI atribuïdes a Gianfrancesco d'Agrate i un fresc de Parmigianino; annex hi ha el ''Parco Ducale'', obra també de Vignola, va ser transformat en un jardí a l'estil francès el 1749.

També són notables el ''Palazzo del Comune'', construït el 1627, el ''Palazzo del Governatore'', que data del segle XIII, el ''Palau del Bisbe'' (1055), la ''Cittadella'', gran fortalesa construïda al segle XVI per ordre del duc Alessandro Farnese, en el marc de les històriques muralles de Parma, amb finalitats defensives i com a símbol del poder ducal i l{{'}}''Ospedale Vecchio'', creat el 1250 i més tard renovat a l'època del Renaixement, avui arxiu i biblioteca. Entre els monuments religiosos cal destcardestacar la basílica de ''Santa Maria de Steccata'', construïda el 1521, per albergar la imatge de la Santa venerada pels parmesans i la interessant ''Cattedrale di Santa Maria Assunta''.

===Dinastia dels FarnesiFarnese ===