|
En [[biologia cel·lular]], un '''mitocondri''' és un orgànul tancat per una [[Membrana mitocondrial externa|membrana]] que es troba a la majoria de les [[cèl·lules]] [[eucariotes]].<ref name="mitosomes">{{ref-publicació |autor=Henze K, Martin W |article=Evolutionary biology: essence of mitochondria |publicació=Nature |volum=426 |exemplar=6963 |pàgines=127–8 |any=2003 |pmid=14614484 |doi=10.1038/426127a}}</ref> Aquests orgànuls tenen una mida d'entre 1-10 micròmetres ([[Micròmetre (unitat)|μm]]). A vegades es descriuen els mitocondris com a "plantes d'energia cel·lular" perquè generen la major part dels subministraments de [[trifosfat d'adenosina]] (ATP) que necessita la cèl·lula com a font d'energia química. A més a més de subministrar energia, els mitocondris estan implicats en diferents processos, com ara la [[Comunicació cel·lular|comunicació]], la [[diferenciació cel·lular|diferenciació]] i l'[[apoptosi]], així com el [[cicle cel·lular]] i el seu [[Creixement cel·lular|creixement]].<ref>{{ref-publicació |autor=McBride HM, Neuspiel M, Wasiak S |article=Mitochondria: more than just a powerhouse |publicació=Curr. Biol. |volum=16 |exemplar=14 | pàgines = R551 |any=2006 |pmid=16860735 | doi = 10.1016/j.cub.2006.06.054}}</ref> Els mitocondris s'han relacionat amb diverses malalties humanes, com ara les [[Malaltia mental|malalties mentals]],<ref>{{ref-publicació | autor=Gardner A, Boles RG |article=Is a "Mitochondrial Psychiatry" in the Future? A Review | publicació=Curr. Psychiatry Review |volum=1 |exemplar=3 |pàgines=255–271 |any=2005| doi=10.2174/157340005774575064}}</ref> disfuncions cardíaques,<ref>{{ref-publicació | autor=Lesnefsky EJ |coautors=et al |article=Mitochondrial dysfuntion in cardiac disease ischemia-reperfusion, aging and heart failure | publicació=J. Mol. Cell. Cardiol. |volum=33 |exemplar=6 |pàgines=1065–1089 |any=2001| doi=10.1006/jmcc.2001.1378}}</ref> i tenen un paper important en el procés de l'envelliment. La paraula ''mitocondri'' prové dels mots [[grec]]s μίτος ''mitos'', "fil", i ''χονδρίον'' ''chondrion'', "grànul". La seva descendència no està ben compresa, però, segons la [[teoria endosimbiòtica]], són descendents d'antics [[eubacteris]] que foren devorats pels avantpassats de les [[cèl·lula eucariota|cèl·lules eucariotes]] fa més de mil milions d'anys.
Hi ha diverses característiques que fan únics els mitocondris. El nombre de mitocondris en una cèl·lula varia molt segons el tipus d'[[organisme]] i de [[teixit (biologia)|teixit]]. Moltes cèl·lules tenen un sol mitocondri, mentre que d'altres en poden tenir diversos milers.<ref name="Alberts">{{ref-llibre| cognom = Alberts| nom = Bruce| coautors = Alexander Johnson; Julian Lewis; Martin Raff; Keith Roberts; Peter Walter| any = 1994| títol = Molecular Biology of the Cell| editorial = Garland | lloc = Nova York| isbn = 0815332181}}</ref><ref name=Voet>{{ref-llibre | cognom = Voet | nom = Donald | coautors = Judith G. Voet; Charlotte W. Pratt | títol = Fundamentals of Biochemistry |edició=2nd Edition2a ed.| editorial = John Wiley and Sons | data = 2006 | pàgines = 547 |isbn=0471214957 }}</ref> L'orgànul està compost per compartiments que duen a terme funcions especialitzades. Aquests compartiments o regions inclouen la [[Membrana mitocondrial externa|membrana externa]], l'[[espai intermembranós]], la [[Membrana mitocondrial interna|membrana interna]], les [[Cresta mitocondrial|crestes mitocondrials]] i la [[Matriu mitocondrial|matriu]]. Les proteïnes mitocondrials varien en funció dels teixits i les [[espècies]]. En els humans hi ha 615 tipus de proteïnes que s'identifiquen amb els mitocondris cardíacs,<ref>{{ref-publicació | autor=Taylor SW; Fahy E; Zhang B; Glenn GM; Warnock DE; Wiley S; Murphy AN; Gaucher SP; Capaldi RA; Gibson BW; Ghosh SS | article=Characterization of the human heart mitochondrial proteome | publicació=Nat Biotechnol. | data=2003 March | volum=21 | exemplar=3 | pàgines=281–6 | pmid=12592411 | doi=10.1038/nbt793 }}</ref> mentre que en els [[murí|murins]] se'n troben fins a 940 codificats per diferents [[gen]]s.<ref>{{ref-publicació | autor=Zhang J; Li X; Mueller M; Wang Y; Zong C; Deng N; Vondriska TM; Liem DA; Yang J; Korge P; Honda H; Weiss JN; Apweiler R; Ping P | article=Systematic characterization of the murine mitochondrial proteome using functionally validated cardiac mitochondira | publicació=Proteomics | data=2008 | volum=8 | exemplar=8 | pàgines=1564–1575 | pmid=18348319 | doi=10.1002/pmic.200700851}}</ref> Es creu que el proteoma mitocondrial està regulat dinàmicament.<ref>{{ref-publicació | autor=Zhang J; Liem DA; Mueller M; Wang Y; Zong C; Deng N; Vondriska TM; Yang J; Korge P; Drews O; Maclellan WR; Honda H; Weiss JN; Apweiler R; Ping P | article=Altered Proteome Biology of Cardiac Mitochondria Under Stress Conditions | publicació=J. Proteome Res | data=2008 | pmid=18484766 | doi=10.1021/pr070371f | volum=7 | pàgines=2204}}</ref> Tot i que la major part de l'[[ADN]] està continguda dins del [[Nucli cel·lular|nucli]], els mitocondris tenen el seu propi genoma independent. A més a més, el seu ADN demostra una similitud significativa amb els genomes eubacterians.<ref>{{ref-publicació |autor=Andersson SG; Karlberg O; Canbäck B; Kurland CG |article=On the origin of mitochondria: a genomics perspective |publicació=Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci. |volum=358 |exemplar=1429 |pàgines=165–77; discussion 177–9 |any=2003 |mes = Gener |pmid=12594925 |pmc=1693097 |doi=10.1098/rstb.2002.1193}}</ref>
== Història ==
=== Emmagatzemament d'ions de calci ===
Les concentracions de [[calci]] lliure de la cèl·lula poden regular una sèrie de reaccions i són importants per la seva transducció de senyals. Els mitocondris poden emmagatzemar transitòriament el calci, un procés que contribueix a l'[[homeòstasi]] del calci.<ref name=Siegel_Basic_Neurochemistry>{{ref-llibre| editor=Siegel GJ, Agranoff BW, Fisher SK, Albers RW, Uhler MD | títol=Basic Neurochemistry | edició=66a ed.| data=1999 | isbn=0-397-51820-X | editorial=Lippincott Williams i Wilkins }}</ref> De fet, la seva capacitat per capturar ràpidament el calci per la seva posterior posada en llibertat els converteix en molt bons "dipòsits citosòlics" del calci.<ref name=Rossier/> El reticle endoplasmàtic rugós és el més important dels orgànuls quant a l'emmagatzemament de calci i té una estreta relació amb la capacitat del mitocondri.<ref>{{ref-publicació | article=Mitochondria–endoplasmic reticulum choreography: structure and signaling dynamics | autor=Pizzo P, Pozzan T | publicació=Trends Cell Bio. | volum=17 | exemplar=10 | data=2007 October | pàgines=511–517 | doi=10.1016/j.tcb.2007.07.011 | pmid=17851078}}</ref> El calci és recollit a la matriu per un [[uniporter]] de calci de la membrana interna mitocondrial.<ref name=MillerRJ>{{ref-publicació | autor=Miller RJ | article=Mitochondria – the kraken wakes! | publicació=Trends in Neurosci. | volum=21| exemplar=3| data=1998 | pàgines=95–97 doi=10.1016/S0166–2236(97)01206–X | doi=10.1016/S0166-2236(97)01206-X }}</ref> És impulsat principalment pel [[potencial de membrana]].<ref name=Siegel_Basic_Neurochemistry/> L'alliberament de calci present de nou a l'interior de la cèl·lula pot tenir lloc a través de la via d'intercanvi de proteïnes sodi-calci o per la via "calci-induït-calci-alliberat".<ref name=MillerRJ/> Això pot iniciar espigues de calci o onades de calci i provocar grans canvis en el potencial de membrana. Aquests poden activar una sèrie de [[segon missatger|segons missatgers]] a les proteïnes que poden coordinar processos tals com l'alliberació de neurotransmissors a les [[nervi|cèl·lules nervioses]] o l'alliberament d'[[hormona|hormones]] a les cèl·lules endocrines.
=== Altres funcions ===
|
