Paràbola del bon samarità: diferència entre les revisions

Els [[samaritans]] eren un poble menyspreat a l'època de Jesús,<ref>''Flavius Josèphe, du bon usage de la trahison'', éd. de Minuit, coll. Arguments, 1997</ref> quique tria posar-los com a exemple de [[compassió]] per mostrar que l'important és fer el bé sense importar qui sigui l'autor o el beneficiari. Contraposa la conducta exemplar del samarità a la del sacerdot i el ric, figures ben considerades pels jueus, en una línia similar a la de la [[paràbola del fariseu i el publicà]], entre d'altres.

La paràbola apareix precedida per una pregunta sobre qui és el proïsme a qui s'ha d'ajudar, i la resposta narrativa de Jesús fa entendre que els altres són tots, qualsevol persona, en paral·lel amb els ensenyaments de l'Antic Testament ([[Levític]] i [[Deuteronomi]]), que insten a estimar el proïsme, seguint l'anomenada regla d'or ètica.

A partir d'aquesta paràbola, l'expressió "bon samarità" ha passat a significar "persona que ajuda els necessitats" i per això apareix al nom de nombroses organitzacions benèfiques. Igualment és un tema abastamenta bastament il·lustrat aen l'art modern.