Revolució Cantant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{FR|data=gener de 2015}}
[[Fitxer:1991 01 13Šiauliai12.jpg|300px|thumbnail|Manifestació a [[Lituània]] el 13 de gener de 1991]]
La '''Revolució Cantant''' foren els esdeveniments ocorreguts entre [[1987]] i [[19901991]] que van concloure amb la recuperació de llur independència per part dels estats d'[[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]], perduda com a conseqüència de l'ocupació [[Unió Soviètica|soviètica]] d'aquests territoris durant la [[Segona Guerra Mundial]], en compliment del [[pacte Mólotov-Ribbentrop]] amb el [[Tercer Reich]].<ref>*{{cite book | last=Thomson | first=Clare | title=The Singing Revolution: A Political Journey through the Baltic States | location=London | publisher=Joseph | year=1992 | isbn=0-7181-3459-1 }}</ref><ref>{{cite journal | last=Ginkel | first=John |date=September 2002 | title=Identity Construction in Latvia's "Singing Revolution": Why inter-ethnic conflict failed to occur | journal=Nationalities Papers | volume=30| issue=3| pages=403–433 | doi=10.1080/0090599022000011697}}</ref>
 
Durant la segona meitat de la [[dècada del 1980]], començà a la Unió Soviètica el procés de reestructuració conegut com a [[perestroika]], liderat per [[Mikhaïl Gorbatxov]]. La descomposició de l'URSS com a estat, i la recuperació de la independència dels successius territoris que en formaven part, va tenir lloc justament en aquests anys. En el cas de les llavors anomenades [[Repúbliques Bàltiques]] els fets tingueren una sèrie de denominacions comunes que han fet que aquests moviments siguin coneguts amb un mateix nom: la Revolució Cantant.
 
Fou l'activista estonià [[Heinz Valk]] qui li donà el nom, qui el féu servir per titular un article que narrava les manifestacions espontànies de juny del [[1988]] al Camp de les Cançons (''Lauluväljak'') de [[Tallinn]], on es cantaren cançons patriòtiques estonianes prohibides pel règim soviètic com a forma de reivindicació de la independència d'Estònia.<ref>[http://books.google.com/books?id=nI73PdnqQlcC&pg Between Utopia and Disillusionment By Henri Vogt; p 26] ISBN 1-57181-895-2</ref>
 
== Estònia ==
Línia 11:
Les manifestacions nacionalistes es multiplicaren arreu d'Estònia a partir del [[1986]], impulsades per grups de defensa dels drets humans. Ja el [[1987]], nit rere nit, se succeeixen a Tallinn concentracions que reuneixen gran quantitat d'assistents, fins i tot s'arribà als 300.000 (més d'una cinquena part de la població total d'Estònia en aquella època). La gent s'hi reunia per cantar himnes i cançons nacionalistes, expressament prohibides durant els anys de l'ocupació soviètica. La Revolució Cantant s'allargà durant quatre anys, amb un gran nombre de protestes i actes de desafiament.
 
La majoria de les premisses nacionalistes i independentistes foren adoptades pels propis membres del Partit Comunista d'Estònia, singularment pel seu dirigent [[Arnold Rüütel]], que assumí, del mateix mode que els seus col·legues [[Algirdas Brazauskas]] a [[Lituània]] i [[Anatolijs Gorbunovs]] a [[Letònia]], allò essencial dels plantejaments de les forces nacionalistes no comunistes. El Front Popular (''Eesti Rahvarinne''), creat l'1 d'octubre del 1988, agrupava aquestes forces nacionalistes. En aquest procés de sepracióseparació algunes de les seves etapes clau foren impulsades, per tant, pel Soviet Suprem d'Estònia: entre elles cal destacar-ne la proclamació de la superioritat de les lleis estonianes sobre les soviètiques (16 de novembre del 1988), l'anul·lació de la clàusula sobre el paper dirigent del Partit Comunista Estonià (23 de febrer del 1988) i les eleccions pluralistes al Consell Suprem del 18 de març del 1990.
 
Malgrat les advertències de [[Moscou]], el 8 de maig del [[1990]] el Soviet Suprem d'Estònia declara la independència, tot i que en uns termes més suaus que per exemple la lituana, ja que contemplava la vigència de la Constitució Soviètica sempre que no se'n redactés una d'estoniana. Tot i així, el [[1991]] es produeix un intent de prendre el control per la força per part dels russos a Lituània i Letònia. Mentre els tancs soviètics s'apropaven en un intent d'ofegar la Revolució Cantant, el 3 de març del [[1991]] la declaració d'independència d'Estònia s'aprovà en referèndum amb un gran percentatge de suport (77,8% dels votants) i l'endemà al cop d'estat fracassat a Moscou, la república proclamava la restauració de la seva independència i rebutjava la legislació soviètica (20 d'agost del [[1991]]).
Línia 50:
 
Potser més que qualsevol altre esdeveniment, el "Diumenge Sanguinari" a Vílnius guanyà per a Lituània, Letònia i Estònia la simpatia i el suport mundials. Més endavant, el mateix any, la comunitat internacional reconegué la seva independència. Lituània, Estònia i Letònia ingressaren a l'[[Organització de les Nacions Unides]] el disset de novembre del 1991.
 
==Referències==
{{Referències|2}}
{{commonscat}}
 
==Vegeu també==
* [[Referèndum sobre la independència de Letònia de 1991]]
* [[Via Bàltica]]
==Enllaços externs==
{{commonscat}}
 
{{ORDENA:Revolucio Cantant}}