Carlo Andrea Pozzo di Borgo: diferència entre les revisions

Al seu retorn a Còrsega, es posà al costat de [[Pascal Paoli]], alhora que els Bonaparte s'havien associat al [[Club dels Jacobins]]. Sota la nova constitució, fou elegit procurador-general síndic (cap del govern civil), mentre que Paoli era el cap militar. Com ell, es negà a la convocatòria de la [[Convenció Nacional]] francesa. Va trencar definitivament amb els Bonaparte i acceptà l'ajuda estrangera, de manera que el 1794 assegurà el protectorat anglès sobre Còrsega ([[Regne Anglocors]]). Pozzo fou escollit president del consell d'Estat sota ''sir'' [[Gilbert Elliot-Murray-Kynynmound]], primer comte de Minto.

Quan Napoleó envià tropes per a ocupar l'illa el 1796, Pozzo fou exclòs de l'amnistia general i s'aixoplugà a Roma, però les autoritats franceses en demanaren l'extradició. Aleshores marxà a [[Londres]], on acompanyà sir Gilbert Elliot a una ambaixada a [[Viena]], on hi va estar sis anys i el va relacionar amb alts cercles polítics. Enemic personal de Napoleó, aquest sempre el conderàconsiderà un perill. El 1804, per influència del príncep [[Adam Jerzy Czartoryski]], entrà al servei diplomàtic de Rússia i fou nomenat comissari dels Anglo-Napolitans, i el 1806 davant l'exèrcit prussià. El 1807 fou enviat en missió diplomàtica a [[Constantinobla]], però el [[Tractat de Tilsit]] entre el tsar [[Alexandre I de Rússia|Alexandre I el Gran]] i Napoleó el juliol va interrompre la seva carrera i es retirà una temporada després de la seva missió davant l'[[Imperi Otomà]].

Quan retornà a Viena, Napoleó demanà la seva extradició i [[Klemens Wenzel Lothar von Metternich|Metternich]] el va expulsar de la capital. Trobà aixopluc a [[Londres]], on hi va restar fins al 1812, quan fou cridat novament per Alexandre. Intentà sembrar la discòrdia amb els Bonaparte, i en missió a [[Suècia]], assegurà la cooperació de [[Bernadotte]] contra Napoleó. Quan els Aliats entraren a París, esdevingué comissari general del govern provisional. A la restauració de la casa de Borbó, fou nomenat ambaixador rus al [[Palau de les Tuileries]] i intentà tancar una nova aliança entre [[Carles Ferran de França|Duc de Berry]] i la Gran DuquesaDuquessa Anna, germana d'Alexandre. També va assistir al [[Congrés de Viena]], i durant el [[govern dels cent dies]], es va reunir amb [[Lluís XVIII de França]] a Bèlgica, on va discutir la situació amb [[Arthur Wellesley de Wellington|Duc de Wellington]].