Ferran VII d'Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 85.192.106.169 (discussió) a l'última versió de KRLS Bot
Línia 19:
| escut =Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg
|}}
'''Ferran VII d'Espanya''' ''el Deseado,'' (el Desitjat) ([[Monestir de l'Escorial|L'Escorial]], [[14 d'octubre]] de [[1784]] — [[Madrid]], [[29 de setembre]] de [[1833]]), '''[[príncep d'Astúries]]''' ('''[[1788]]-[[1808]]''') i '''[[rei d'Espanya]]''' ('''[[1808]]''') i ('''[[1814]]-[[1833]]''').
 
== Orígens familiars ==
Línia 33:
== Regnat ==
[[Fitxer:Ferdinand VII when Prince of Asturias.png|thumb|left|200px|Ferran VII d'Espanya quan era Príncep d'Astúries]]
Ferran VII va començar a regnar el [[19 de març]] del [[1808]] amb una alta popularitat, que no veia en ell un fill que havia traït el seu pare sinó una víctima més del príncep de la Pau, [[Manuel Godoy]]. Però Ferran inicià el seu regnat en un país ocupat per les tropes franceses de [[Joachim Murat]], havent-se de posar sota la seva protecció.
 
El [[1808]] [[Napoleó Bonaparte]] va convocar Ferran a [[Baiona]] on [[Carles IV d'Espanya]] hi residia a l'exili perquè [[abdicacions de Baiona|renunciés a la Corona espanyola]]. El [[30 d'abril]] es reuneixen Carles IV i la seva muller, Godoy, Ferran VII i la seva muller, juntament amb Napoleó Bonaparte i el seu germà Josep. Alhora, a [[Madrid]], el poble [[Aixecament del 2 de maig de 1808|es va aixecar contra els ocupants]] francesos el [[2 de maig]], iniciant-se així la [[Guerra de la Independència d'Espanya]]. A Baiona Carles IV afirma que la seva renúncia al tron després del [[Motí d'Aranjuez]] és nul·la i exigeix la devolució dels seus drets. Alhora, el propi rei havia cedit aquests drets a Napoleó a canvi d'asil a [[França]] per a ell, la seva muller i Godoy així com una pensió de 30 milions de reals anuals. El [[5 de maig]] Napoleó aconsegueix que Ferran VII, mitjançant les [[Abdicacions de Baiona]], reconegui el seu pare com a rei legítim a canvi d'una pensió de 4 milions de reals anuals. Napoleó va nomenar rei d'[[Espanya]] el seu germà Josep Bonaparte, que regnaria a [[Espanya]] com a [[Josep I d'Espanya]] fins al [[1813]].