Diferència entre revisions de la pàgina «Berenguer Ramon I»

→‎Testament: ampliació
(→‎Testament: ampliació)
* Els dos germans petits, Sanç i Guillem (juntament amb la seva mare Guisla), van heretar el Penedès, és a dir, la frontera de més enllà del Llobregat, amb la ciutat d'[[Olèrdola]], i el [[comtat d'Osona]], respectivament. Ambdós havien d'estar sota l'obediència (''obsequium'') i tutela (''baiulia'') del germà gran, Ramon Berenguer.
 
* La vídua de Ramon Borrell, la [[Ermessenda de Carcassona|comtessa-àvia Ermessenda]], va detenir el [[condomini]] o govern compartit dels tres comtats. Aprofitant la minoritat dels tres germans, aquesta disposició testamentària va permetre a Ermessenda exercir el govern dels comtats amb l'ajut d'homes fidels, partidaris de l'ordre públic tradicional. Es podria dir que Catalunya, malgrat els esforços d'Ermessenda, va restar sense autoritat forta del 1017 al 1041. Entre els fidels a [[Ermessenda de Carcassona]] hi havia els [[abat Oliba|bisbes Oliba]] de Vic i Pere de Girona, el prohom [[Gombau de Besora]], el jutge Ponç Bonfill Marc i el vescomte de Cardona.
 
== Títols i successors ==
116.668

modificacions