Unió Republicana (1903): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Restauració (absolutisme)| |
||
Línia 1:
'''Unió Republicana''' (UR) fou un [[partit polític]] fundat a [[Madrid]] el [[1903]], sota la presidència de [[Nicolás Salmerón]], com a intent d'aliança de les forces republicanes espanyoles realitzades al llarg de la [[Restauració (absolutisme)|Restauració]]. Les unions pactades el [[1893]] i el [[1900]] havien donat èxits electorals considerables als republicans, especialment a [[Catalunya]], però l'heterogeneïtat del [[republicanisme]] espanyol, amb multiplicitat de disciplines i enfrontaments personals n'havien frustrat fins aleshores les possibilitats.
Un cop constituït, el nou partit aplegà tots els grups republicans d'Espanya, llevat dels federals (però, pactaren l'aliança electoral); les eleccions li donaren una important victòria al Principat, al [[País Valencià]] i a [[Madrid]] i l'empenta republicana es mantingué fins el [[1905]], bé que amb símptomes de crisi. Els fets del novembre de 1905 i la promulgació de la [[llei de Jurisdiccions]] trencaren el partit; Salmerón i una part del republicanisme català se sumaven a la [[Solidaritat Catalana]], la Fraternidad Republicana d'[[Alejandro Lerroux]] i el gros dels nuclis de la Unió a la resta d'[[Espanya]] s'hi oposaven. La Unió Republicana restava així com un partit específicament català, amb homes com [[Francesc Layret]], [[Albert Bastardas i Sampere]], [[Eusebi Corominas]], [[Emili Junoy]], [[Lluís Companys]], [[Josep Roca i Roca]] i altres, que, coalligat amb el [[Centre Nacionalista Republicà]] i els federals, formà l'aliança electoral anomenada [[Esquerra Catalana]] el 1909; aquesta, es consolidà després de diverses eleccions i l'abril del [[1910]], gràcies a les gestions de [[Joaquim Lluhí i Rissech]], s'aconvertí un únic partit, la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]].
|