Camerata florentina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: una altre ''"camerata > una altra ''"camerata
Enllaç de Claudio Monteverdi
Línia 1:
La '''Camerata florentina''' (en [[italià]] ''Camerata Fiorentina'') o Camerata de' Bardi va ser un grup d'[[humanista|humanistes]], [[músic]]s, [[poeta|poetes]] i [[intel·lectual]]s de [[Florència]] a finals del [[Renaixement]] que estaven units sota el patrocini del comte [[Giovanni de' Bardi]] per discutir i guiar les tendències en les arts, especialment en la música i el drama.<ref name="barroc">{{citar ref |títol =El barroc |editor =Generalitat de Catalunya |obra =Web |data =Març 2013 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=25241277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=25241277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=cee3a22ba1378210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Març 2013 }}</ref> Els intel-lectuals de l'època a Florència veien que la recuperació de les diferents arts (pintura teatre, arquitectura, escultura) que tenia com a referent i mirall l'art de les èpoques romanes i gregues no havia arribat a la música. Per tant calia posar les bases i establir criteris per proposar una música diferent.
 
Es van reunir principalment entre prop de [[1573]] (la primera reunió de la que se'n té constància va ser el [[14 de gener]]) fins a finals dels anys 80, a casa de Bardi, i les seves reunions tenien la reputació de tenir els homes més famosos de Florència com a hostes freqüents. Els membres més coneguts del grup a part de Bardi (militar, escriptor,i també interessat en l'esport de la seva època - va escriure el reglament del ''calcio fiorentino'' precursor del futbol i el rugby), van ser [[Giulio Caccini]] (compositor i cantant que va revolucionar la manera d'escriure els madrigals,en la seva obra ''"Le Nuove Musiche"'' on passa d'escriure madrigals polifònics típics de l'època a madrigals monòdics. El 1602 va escriure l'òpera ''l'Euridice'') [[Pietro Strozzi]], [[Emilio de' Cavalieri]] ( compositor i organista, que va produir l'òpera Euridice de [[Jacopo Peri]]) [[Vincenzo Galilei]] (pare de l'[[astrònom]] [[Galileo Galilei]] i el gran teòric del canvi cap a la música del barroc. Va escriure entre altres ''"Dialogo della musica antica i della moderna".''), [[Ottavio Rinuccini]] (poeta, literat i llibretista d'obres com ''Dafne'', ''Euridice'' de Peri, i ''Il Ballo delle Ingrate'' de [[Claudio Monteverdi)]]<ref>{{Ref-llibre|cognom = Parker, Abbate|nom = Roger, Carolyn|títol = A History of Opera|url = |edició = |llengua = Anglès|data = 2012|editorial = Penguin Book|lloc = London|pàgines = |isbn = 978-1-84-614791-3}}</ref>.
 
El motiu de la seva associació va ser la creença que la música s'havia corromput, i que mitjançant el retorn a les formes i l'estil de la [[Grècia Antiga]], l'art de la música podria ser millorat, i al mateix temps milloraria la societat. Van estar influïts per [[Girolamo Mei]], el primer erudit del seu temps, que sostenia - entre altres coses - que la tragèdia grega havia estat més predominantment cantada que parlada. El resultat va ser l'efervescència d'una activitat musical totalment diferent de la de fins llavors.