Simfonia núm. 7 (Bruckner): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Eisler]] (1er i > Eisler]] (1r i
m actualització de paràmetres, replaced: {{Composició → {{Infotaula composició | colorcomposicio= orquestral AWB
Línia 1:
{{Infotaula composició | colorcomposicio= orquestral
{{Composició
|títol= Simfonia núm. 7
|imatge= [[Fitxer:Anton Bruckner.jpg|200px|Anton Bruckner]]
Línia 45:
 
==Discografia==
El primer enregistrament comercial de la setena simfonia va ser degut al director [[Oskar Fried]] amb l'[[Orquestra de l'Òpera de l'Estat de Berlín]] l'any 1924 per a [[Polydor]]. Juntament amb la [[Simfonia núm. 4 de Bruckner|quarta]], la setena és la més popular del compositor, tant en disc com a les sales de concert.
 
No manquen bons enregistraments de la setena. El darrer enregistrament de [[Herbert von Karajan]] amb l'[[Orquestra Filharmònica de Viena]], el 23 d'abril de 1989, tres mesos abans de la seua mort, per a [[Deutsche Grammophon]] i amb l'edició de Haas de 1885 ha estat qualificat per [[Norman Lebrecht]] amb el número 80 de la seua llista dels millors 100 enregistraments.<ref>Norman Lebrecht, "Masterpieces: 100 Milestones of the Recorded Century" ''The Life and Death of Classical Music''. New York: Anchor Books (2007): 252 - 253</ref> En la seua crítica de l'enregistrament de 1999 de [[Kurt Sanderling]], el crític David Hurwitz esmenta com a enregistraments de referència de la setena de Bruckner els d'[[Eugen Jochum]] de 1952, [[Bernard Haitink]] de 1978, Karajan de 1989 i [[Günter Wand]] de 1999.[http://www.classicstoday.com/review.asp?ReviewNum=2937]