Jean-Marie Roland de La Platière: diferència entre les revisions

Fill d'un conseller reial de la batllia de [[Villefranche-sur-Saône]], i no gaudint la seva família de gaires recursos, fou col·locat, com a dependent, ena la casa d'un [[armador]] de [[Nantes]]; més tard se l'anomenàl nomenà, gràcies a la recomanació d'un parent seu, inspector ordinari de les manufactures de la [[Picardia]]: aquest càrrec li va permetre fer alguns viatges a l'estranger amb finalitats industrials i científiques.

L'any [[1780]] es casacasà amb ''Jeanne-Marie RolandPhilipon'', deque laesdevingué Platière''Manon Roland'' o [[Madame Roland]] ([[París]], [[1754]] — [[1793]]), la qual l'arribà a influir tant en ell, que quasi n'anul·lalà la seva futura personalitat política. El [[1784]], ''madame'' Roland aconseguí pel seu marit el nomenament d'inspector general de la indústria de [[Lió]], i enocupava el desenvolupament d'aquest important càrrec, l'agafàquan laes desencadenà el [[Revolució francesa|procés revolucionari francès]].

En esclatar aquella, Roland de la Platière s'havia donat a conèixer pera Lió amb la publicació de diverses obres i per la seva col·laboració en alguns diaris., Eli el [[municipi]] de Lió l'enviàelegí com a representant seulionès a l'[[Assemblea]] constituent]]. A París es relacionàfeu amic amb [[PétionJacques Pierre Brissot]], que el presentà a [[BuzotJérôme Pétion de Villeneuve|Pétion]] i, [[RobespierreFrançois Buzot|Buzot]], als que fou presentat pel seu amici [[BrissotMaximilien de Robespierre|Robespierre]]. A caLa seva reuniaesposa alsManon ditsRoland personatgesreunia diversesal vegadessaló ade lacasa setmanaaquests personatges, i ld'ànimaaltres d'aquestesigualment reunionsinfluents, eradiverses lavegades sevaa esposala setmana.

Durant un viatge que realitzà a Lió, fundà el Club central, però tornà de seguida a París, estimulat per la desenfrenada ambició de la seva esposa. Els seus amics [[girondí]]ns, li oferiren la cartera d'Interior el [[23 de març]] de [[1792]]. Havent refusat [[Lluís XVI]] sancionar una moció dedel [[Joseph Marie Servan de Gerbey|general Servan]], que tendiavolia aacantonar formar20.000 unfederats campa deles concentracióafores de 20.000París federatsi que es llicenciessin la guàrdia reial i els regiments suïssos, Roland de la Platière, insistíinsisti davantsobre delel sobiràtema amb la seva famosa ''Lettre au Roi'' del [[10 de juny]] de [[1792]],. La carta, però, sembla que havia sigut redactada per la seva esposa, segons declarà ella mateixa. Aquesta carta ocasionà la caiguda de Roland, del Ministeriministeri ([[13 de juny]]), però els esdeveniments del [[10 d'agost]] següent el portaren novament al poder.

En la lluita establerta entre l'Assemblea legislativa i la ''Commune'' insurreccionada, prengué part a favor de la primera. Romangué neutral durant les jornadesJornades de Setembre, i elegit diputat de la Convenció, optàvolgué perl'acta aquestde diputat. El càrrec electriu, però, era incompatible amb les seves funcions ministerials, peròi els seus amics, amb ella fi de retenir-lo enal el Ministeriministeri, n'aconseguiren anul·lar la seva l'acta. Es prestà a secundar els atacs del partit girondí contra Robespierre, i volgué salvar la vida de Lluís XVI.

Quan el manyà [[Gamain]] descobrí l'existència delde l{{'}}''Armoire de fer'', en lloc de segellar-lo, s'apressà a treure'n diversos documents qqueque poguessin comprometre al monarca. Aquest fet el perjudicà molt entre els revolucionaris més avançats, com també la seva insistència a sol·licitar l'apel·lació davant el poble de la sentència de mort contra Lluís XVI. El [[23 de gener]] de [[1793]] presentà la dimissió de la seva cartera, iministerial. comprenenProscrit lael proscripció del [[31 de maig]], aconseguí fugir de París, refugiant-sei es refugià a casa d'un amic, el naturalista [[BoseLouis-Augustin Bosc d'Antic|Bosc d'Antic]], que vivia aal [[Montmorency (municipi de la Val-d'Oise)|bosc de Montmorency]], des d'on es traslladà a [[Ruan]],. Però, assabentat de què la seva esposa havia estat guillotinada a París, sortí de Ruan en direcció París i esse suïcidà a [[Bourg-Beaudouin ]], travessant-se amb unel seu [[sabrebastó espasa]].

I a més, per a l{{'}}''Encyclopèdie mèthodique'', va escriure un ''Dictionnaire des manufactures'', se li deuen també alguns articles publicats en elal ''Carrier de Lyon'' i ena ''La Patriot Français'', durant l'època de la Revolució.

{{ORDENA:Roland De La Platiere, Jean- Marie}}