Joan Veny i Clar: diferència entre les revisions

}}'''Joan Veny i Clar'''<ref name=GEC>{{GEC|0070036|Joan Veny i Clar}}</ref> ([[Campos]], [[Mallorca]], [[22 d'agost]] de [[1932]])<ref>{{Ref-llibre |cognom=Massot i Muntaner |nom=Josep |enllaçautor=Josep Massot i Muntaner |capítol=Pròleg |títol=Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny |volum=Volum I |editorial=[[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]] |lloc=[[Barcelona]] |data=[[1997]] |pàgines=pàg. 6 |col·lecció=Biblioteca Abat Oliba |isbn=84-7826-862-6}}</ref> és un dels [[lingüista|lingüistes]] i[[dialectòleg]] [[dialectologiamallorquins|dialectòlegsmallorquí]], considerat un dels més prestigiosos i reconeguts dels [[Països Catalans]].<ref name=vila/>

És catedràtic emèrit de [[Filologia Catalana]] de la [[Universitat de Barcelona]]. A més d'aquesta universitat va estudiar a les de [[Universitat de Lovaina|Lovaina]] i [[Universitat de Poitiers|Poitiers]]. Es va doctorar en [[filologia romànica]] el [[1956]] amb la tesi ''Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes'' dirigida per Antoni M. Badia i Margarit i publicada el 1960. La seva recerca en el camp de la dialectologia és capdavantera pel que fa a la llengua catalana, sobretot arran de l'edició d'''Els parlars catalans'' (el 1978), que recull i estableix una síntesi de la variació dialectal de la [[català|llengua catalana]]. Aquell mateix any esdevingué membre de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. S'ha dedicat, a més, a l'edició de textos (''Regiment de preservació de pestilència'', de Jaume d'Agramunt, s. XIV; edició publicada el 1971) i a la història de la llengua, amb una atenció especial a l'[[etimologia]]. Ha publicat nombrosos articles sobre lingüística catalana (com per exemple de dialectologia mallorquina o fins i tot d'occitanismes al [[rossellonès]]), especialment sobre dialectologia, geolingüística i etimologia; en aquest camp, ha dedicat diversos estudis a l'ictonímia; ha participat en força congressos.