|
La [[palatalització]] és una parida.
La [[palatalització]] és un [[fenomen fonètic]], un tipus d'[[assimilació]], que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors [i,e] o la glida palatal [j] (també anomenada ''iod''). Articulatòriament, la palatalització consisteix a afegir a l'articulació primària un desplaçament vers un [[punt d'articulació]] secundari cap a la posició postpalatal, però també pot comportar (i ser un tret contrastiu) un arquejament de la llengua contra l'arc del paladar. És a dir que es realitza creant una constricció amb la part anterior de la llengua i la part més avançada del [[paladar]].
Es marca amb un accent diacrític.
Diacrònicament, la palatalització és el fenomen que ha determinat
l'evolució de paraules catalanes com:
* GENERU > ''gendre'', on [g]+[j] > [dʒ] > [ʒ]
* CICERONE > ''cigró'', on [k]+[j] > [tʃ] > [ts] > [s]
* BALNEUM > ''bany'', on [n]+[j] > [ɲ]
* PALEA > ''palla'', on [l]+[j] > [ʎ]
* PUTEU > ''puig'', on [t]+[j] > [tʃ]
La palatalització és un fenomen ben viu en llengües com l'[[anglès]] o el [[grec modern]].
Algunes [[llengües eslaves]] tenen sèries de consonants [[Velarització|velaritzades]] (també anomenades ''dures'') que contrasten amb una sèrie de consonants palatalitzades (també anomenades ''suaus'').
Les [[llengües uralianes]] solen tenir sèries de consonants palatalitzades que contrasten
amb les seves parelles corresponents sense palatalitzar.
| 