'''Francesc Miralles i Galaup''' ([[València]], [[1848]]<ref>Arxiu de l'Ajuntament de [[València]]. Nascuts 1848, nº 889: Va néixer a València el 6 d'abril de 1848</ref>- – [[Barcelona]], [[1901]]) va ser un pintor valencià que va desenvolupar la seva activitat pictòrica fonamentalment a les ciutats de [[Barcelona]] i [[París]]. Fill primogènit, de pare valencià i mare catalana d'ascendència francesa va fer els primers estudis al col·legi Valldemia de [[Mataró]], i es formà com a pintor al taller de [[Ramon Martí i Alsina]], on fou condeixeble dels integrants de la primera fornada de realistes catalans del vuit-cents. Més tard, visqué molts anys a París, on popularitzà un estil refinat centrat majoritàriament en temes [[costumisme|costumistes]] de la vida burgesa i de l'alta societat, especialment protagonitzats per figures femenines. Cunyat del famós farmacèutic i industrial Dr. [[Salvador Andreu i Grau|Salvador Andreu]], passà l'última època de la seva vida a Barcelona, on les seves pintures foren molt valorades pel públic habitual de la [[Sala Parés]]. A [[Catalunya]] es poden trobar exposades alguna de les seves obres, en diferents institucions públiques, entre elles el [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|Museu Nacional (MNAC)]] i la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] de [[Vilanova i la Geltrú]]. També hi ha obra seva en institucions privades com el [[Museu Thyssen-Bornemisza]] de [[Màlaga]].
