Immunitat (medicina): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Vegeu també: Afegint enllaç
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 12:
== Immunitat passiva ==
{{principal|Immunitat passiva}}
La immunitat passiva és la transferència d'immunitat activa, en forma d'anticossos preparats, d'un individu a l'altre. La immunitat passiva es pot produir naturalment, quan anticossos materns són transferits al fetus per la [[placenta]], i també pot ser induïda artificialment, quan nivells alts d'[[anticossos]] [[humans]] (o de [[cavall]]) específics per un [[patogen]] o una [[toxina]] són transferits a individus no [[sistema immunitari|immunes]]. S'utilitza la immunització passiva quan hi ha un alt risc d'infecció i no hi ha prou temps perquè el cos desenvolupi la seva pròpia resposta immunitària, o per a reduir els símptomes de malalties actuals o [[immunosupressió|immunosupressores]].<ref name=USC>[http://pathmicro.med.sc.edu/ghaffar/immunization.htm Microbiology and Immunology On-Line Textbook]: USC School of Medicine</ref> La immunitat passiva ofereix una protecció immediata, però el cos no desenvolupa memòria, de manera que el pacient corre el risc de ser infectat més endavant pel mateix patogen.<ref name=Janeway>{{ref-llibre | cognom = Janeway | nom = Charles | enllaçautor = Charles Janeway | coautors = Paul Travers, Mark Walport, i Mark Shlomchik | títol = Immunobiology; Fifth Edition | editorial = Garland Science | data = 2001 | lloc = Nova York i Londres| pàgines = | url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/bv.fcgi?call=bv.View..ShowTOC&rid=imm.TOC&depth=10| isbn = 0-8153-4101-6}}.</ref>
 
=== Immunitat passiva naturalment adquirida ===
Línia 19:
 
=== Immunitat passiva artificialment adquirida ===
La immunitat passiva artificialment adquirida és una immunització de curt termini induïda per la transferència d'anticossos, que poden ser administrats de diverses maneres; com a plasma sanguini humà o animal, com a immunoglobulina humana per ús intravenós ([[IVIG]]) o intramuscular, i en forma d'[[anticòs monoclonal|anticossos monoclonals]] (Mab). La transferència passiva és utilitzada amb finalitats [[profilaxi|profilàctiques]] en el cas de malalties d'[[immunodeficiència]], com ara la [[hipogammaglobulinèmia]].<ref name= Keller>{{cite journal ref-publicació| author autor= Keller, Margaret A. i E. Richard Stiehm | title títol= Passive Immunity in Prevention and Treatment of Infectious Diseases | url=http://cmr.asm.org/cgi/content/full/13/4/602 | journal publicació= Clinical Microbiology Reviews| volume volum= 13 | issue exemplar= 4 | pages pàgines= 602–614 | year any= 2000 | pmid = 11023960 | doi = 10.1128/CMR.13.4.602-614.2000}}</ref> També s'utilitza en el tractament de diversos tipos d'infecció aguda i per a tractar [[verí|enverinaments]].<ref name=USC/> La immunitat produïda per la immunització passiva només dura un període de temps curt, i també hi ha un risc potencial de reaccions d'[[hipersensibilitat]], i [[malaltia del sèrum]], especialment davant de [[gamma globulina]] d'origen no humà.<ref name=Janeway/>
 
La inducció artificial d'immunitat passiva s'ha fet servir des de fa més d'un segle per a tractar malalties infeccioses, i abans de l'aparició dels [[antibiòtics]] sovint era l'únic tractament per certes infeccions. La teràpia d'immunoglobulina continuà sent una teràpia de primera línia en el tractament de [[malaltia respiratòria|malalties respiratòries]] greus fins a la dècada del 1930, fins i tot després de la introducció dels antibiòtics de [[sulfonamida]].<ref name= Keller/>