Hermen Anglada i Camarasa: diferència entre les revisions

 

==Biografia==

Anglada-Camarasa va estudiar l'art de la pintura primer amb [[Tomàs Moragas]] i després amb [[Modest Urgell]], a qui sempre va proclamar com el seu gran mestre, malgrat ser llurs estils de maduresa ben diferents. En aquest període formatiu, la seva obra mostra un interès pel paisatge i la figura humana.

 

===París, 1894 a 1914===

A París, continuà la seva formació tant a l'[[acadèmia Julian]] com a l'[[acadèmia Colarossi]]. Realitzà la seva primera exposició a la capital francesa el [[1898]]. Anglada Camarasa és encara un representant de la [[Belle Époque]] i els seus ambients nocturns, aproximant-se moderadament a les avantguardes del [[segle XX]] sense abandonar un toc [[impressionisme|impressionista]]. Va deixar el sòlid realisme rural de joventut, sovint practicat al [[Montseny]], per abraçar una artificiosa combinació de formes i colors, d'arabesc exuberant, que es basava sobretot en temes del rutilant París de nit, amb les festes, els cabarets, la vida mundanal i el món ''pecaminós'', que li va valer desqualificacions eclesiàstiques a [[Itàlia]].<ref name="culturcat">{{citar ref |títol =Els cosmopolites exuberants |editor =Generalitat de Catalunya |obra =culturcat |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=bfbf110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = 12 octubre 2012 }}</ref>

Entre el 1901 i el 1904, a París, vivia en un estudi al núm. 9 del carrer Hégésippe Moreau al [[18è arrondissement de París]]. La seva exposició individual a la [[Sala Parés]] de Barcelona el maig del [[1900]], i el seu pas aleshores pel local d' "[[Els 4 Gats]]" va aportar al [[modernisme]] català un ressò directísssim del que era la pintura més moderna de París, circumstància que va ser determinant en el gir del jove [[Pablo Picasso]] cap a la modernitat plàstica. El [[1902]] va ingressar a la [[Société Nationale des Beaux-Arts]], essent-ne un membre actiu i participant de les seves exposicions. El [[1904]] va participar en una exposició amb artistes de la [[Sezession Vienesa]] i les seves participacions a exposicions d'arreu del món foren constants. Sovint ha estat comparat amb [[Gustav Klimt]] pel caràcter preciosista i colorista de la seva pintura, i amb ell compartí el màxim premi de la gran Esposizione Internazionale delle Belle Arti de Roma de 1911. Entre aquestes i la presència en altres exposicions de París, [[Berlín]] (Schulte Kustsalon), [[Brussel·les]] (Libre Esthétique), Gand, [[Londres]] (International Society of Fine Arts), [[Venècia]] (V Biennale), [[Munic]] (Secession), [[Dresde]] (Kunstausstellung) i [[Viena]] (Secession), entre altres ciutats, va donar-li una fama internacional només comparable a la que havien tingut catalans com [[Marià Fortuny i Marsal|Fortuny]] al segle XIX i a la que tindrien al XX [[Dalí]] i [[Joan Miró i Ferrà]].<ref name="culturcat"/>