José Giral Pereira: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 18:
|predecessor3=
|successor3=
|birth_date=
|birth_place= [[Santiago de Cuba]] (avui part de [[Cuba]])
|dead=
|death_date=
|death_place= [[Ciutat de Mèxic]] ([[Mèxic]])
|spouse= ?
Línia 36:
Una vegada finalitzats els seus estudis de [[Facultat de Ciències Químiques (Universitat Complutense de Madrid)|química]] i de [[Facultat de Farmàcia (Universitat Complutense de Madrid)|farmàcia]] a Madrid, va guanyar en 1905 la càtedra de química orgànica en la [[Universitat de Salamanca]]. D'ideologia republicana, va ser empresonat en 1917 per participar en la vaga general d'aquell any, i va tornar a sofrir presó sota la [[dictadura de Primo de Rivera]] (1923-30) i el [[Dictablanda del general Berenguer|govern de Berenguer]] (1930). Va ser el fundador, juntament amb [[Manuel Azaña]], de [[Acció Republicana]] i membre de [[Izquierda Republicana]], des de la fusió entre Acció Republicana, el [[Partit Republicà Radical Socialista|Partit Radical Socialista]] i la [[Organització Republicana Gallega Autònoma|ORGA]]. Va ser triat diputat per [[Província de Càceres|Càceres]] en les eleccions de juny de 1931 i de febrer de 1936.
En proclamar-se la [[Segona República Espanyola|II República]] (14 d'abril de 1931) va ser nomenat rector de la [[Universitat Complutense de Madrid|Universitat Central de Madrid]] i conseller d'Estat. Va ocupar la [[Ministeri de Marina d'Espanya|cartera de Marina]] (1931-33) i en 1936 va ser encarregat per Azaña de presidir el Govern, després de l'intent de [[Diego Martínez Barrio]] de formar govern per frenar la [[cop d'estat del 18 de juliol|revolta militar del 17 de juliol de 1936]]. Iniciada la Guerra Civil (1936-39), va ser partidari del lliurament d'armes a les organitzacions obreres i de la dissolució de l'exèrcit, però va anar perdent autoritat a mesura que s'allargava i radicalitzava la contesa. Aquest govern duraria des del [[19 de juliol]] fins al [[4 de setembre]] de [[1936]], quan la caiguda de [[Talavera de la Reina]] i amb [[Madrid]] a l'abast de l'Exèrcit de [[Marroc]], va obligar a lliurar el poder a [[Francisco Largo Caballero]]. Encara va ser ministre sense cartera als dos governs de Largo Caballero i d'Estat en el de Negrín (1937-38).
La depuració com a catedràtic per part del [[franquisme]], sense lloc a cap procés contradictori, es va produir mitjançant [[Ordre Ministerial]] de febrer de 1939, al costat d'altres catedràtics:
{{cita|... se separa definitivament per ser pública i notòria la desafecció dels catedràtics universitaris que s'esmentaran al nou règim implantat a Espanya, no solament per les seves actuacions a les zones que han sofert i en les quals sofreixen la dominació marxista, sinó també per la seva pertinaç política antinacionalista i antiespanyola en els temps precedents al Gloriós Moviment Nacional. L'evidència de les seves conductes pernicioses per al país fa totalment inútils les garanties processals que, en un altre cas constitueixen la condició fonamental en tot enjudiciament, i per això, aquest Ministeri ha resolt separar definitivament del servei i donar de baixa en els seus respectius escalafons als senyors: [[Luis Jiménez de Asúa]], [[Fernando de los Ríos Urruti]], [[Felipe Sánchez Román]] i [[José Castillejo Duarte]], catedràtics de Dret; [[José Giral Pereira]], catedràtic de Farmàcia; [[Gustavo Pittaluga Fattorini]] i [[Juan Negrín López]], catedràticos de Medicina; [[Blas Cabrera Felipe]], catedràtic de Ciències; [[Julián Besteiro Fernández]], [[José Gaos González Pola]] i [[Domingo Barnés Salinas]], catedràtics de Filosofia i Lletres, tots ells de la Universitat de Madrid. [[Pablo Azcárate Flórez]], [[Demófilo de Buen Lozano]], [[Mariano Gómez González]] i [[Wenceslao Roces Suárez]], catedràtics excedents de Dret|Ordre del 3 de febrer de 1939, Ministeri d'Educació Nacional.<ref>[[Luis Enrique Otero Carvajal]]: ''La destrucción de la ciencia en España : depuración universitaria en el franquismo.'' [[Universitat Complutense de Madrid]], Editorial Complutense, 2006 ISBN 84-7491-808-1, pps 74 i ss.</ref>}}
=== Exili ===
Emigrat primer a [[França]], es va traslladar a [[Mèxic]], on va ocupar de [[1945]] a [[1947]] va ser nomenat President de la [[República espanyola en l'exili|Govern espanyol en l'exili]] al mateix temps que exercia la docència en la [[Facultat de Química (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic)|Facultat de Química]] de la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] de la [[Ciutat de Mèxic]]. Va exercir amb honors l'activitat acadèmica des de la seva arribada a Mèxic fins a la seva mort.
== Referències ==
{{referències}}
{{-}}
| |||