Camille Chautemps: diferència entre les revisions

▲Després d'obtenir la llicenciatura de la [[Facultat de Dret]], dóna inici a una llarga carrera política i es va convertir en alcalde de [[Tours]], el 1912, i fou diputat radical el 1919. Entre 1924 i 1926, es va ocupar en el centreesquerra, els governs de coalició d'[[Edouard Herriot]], [[Paul Painlevé]] i [[Aristide Briand]], i es va convertir en President del Consell breument el 1930. De nou en els governs de centreesquerra en 1932-1934, va exercir com a ministre de l'Interior, i es va convertir en Primer Ministre de nou el novembre de 1933. Va renunciar als seus càrrecs el gener de 1934 com a resultat de l'assumpte Stavisky. En el govern popular de [[Léon Blum]], del Front de 1936, Chautemps va ser un ministre d'Estat, i després va aconseguir posicionar a Blum al capdavant del govern des del juny 1937 fins març 1938.

▲Seguint el programa del Front Popular, va nacionalitzar els ferrocarrils i la creació de la SNCF. Ell va renunciar poc abans de l'Anschluss, i va servir d'abril de 1938 a 1940 com Vice-President del Consell en els governs de Édouard Daladier i Paul Reynaud. Com a membre del gabinet el 1940, va ser un dels primers a suggerir la rendició de França a l'Alemanya nazi. Tenia un ministeri en el govern de Vichy, però va trencar amb el govern de [[Philippe Pétain]] després d'arribar als EUA en una missió oficial. Va viure als EUA durant la major part de la resta de la seva vida. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], un tribunal francès el va condemnar en absència per col·laborar amb l'enemic).