Diferència entre revisions de la pàgina «Control biològic de plagues»

m
cap resum d'edició
m
 
El control biològic en males herbes inclou agents herbívors i patògens per a les plantes a eliminar. Els [[enemic natural|depredadors]] com la [[marieta]] i [[Chrysoperla carnea|crisopa]], són espècies de vida lliure que consumeixen un gran nombre de preses durant la seva vida. Els parasitoides són espècies amb un estadi encara inmadur que es desenvolupa sobre o dins d'un hoste al qual finalment acaben matant. La majoria tenen un marge d'actuació molt estret. Moltes espècies d'[[himenòpter]]s i alguns [[dípter]]s són parasitoides. Els patògens causen malalties i això inclou [[bacteri]]s, [[fongs]], i [[virus]]. Aquests maten o afebleixen el seu hoste i són relativament específics de certs grups d'insectes.
 
D'estratègies de control biològic n'hi ha tres tipus bàsics: conservació, control clàssic i augmentació.
 
==ExemplesAntecedents==
La idea té una llarga tradició a [[Catalunya]]. Ja el 1895 la revista ''La Pagesia'' advocava un control fonamentat en el respecte dels enemics naturals: ''«Aném á veure donchs los animals servidors de la horta, als quals deu l'hortolá lo respecte y consideració , degudas als que venen á reportarli veritables beneficis, casi sens demanarli en pago res més que aquestos, respecte y consideració.»''<ref>{{ref-publicació |article= Los defensors de nostras hortas |url= http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pagesia/id/361/rec/181|format= |llengua= català antic |publicació= La Pagesia |volum= Any 8 núm. 182 |data= {{data inici|1895|6|1}} |pàgina= 83 |citació= |ref= }}</ref> El 1934, G. del Cid, professor a l'Escola Superior d'Agrcultura de Barcelona, va muntar un experiment de control biològic contra els [[corc dels llibres|corcs dels llibres]] amb l'ús d'un dels seus enemics naturals, l'[[àcar]] ''P. ventricosus'' en la [[biblioteca]] de la Universitat Autònoma que era força contaminada per manca de sol·licitud.<ref name = cid2>{{ref-publicació |cognom=Del Cid |nom= G |enllaçautor= |article= Aportacions a l'estudi de la fauna bibliòfaga de Catalunya (segona nota) |url= https://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/10814/1/Article034.pdf |format= pdf |publicació= Arxius de l'Escola Superior d'Agricultura|data=1934 |pàgina= 553-556|citació= |ref= }}</ref> Aquest inicis prometedors van desapareixer després de la segona guerra mundial, quan l'èxit inicial del control químic «modern» - abans que van palesar els inconvenients - va transformar les mètodes biològiques en coses antigues o folklorístiques de l'agricultura artesanal.
[[Fitxer:Chrysopidae 3035.jpg|thumb| Els [[Chrysopidae]] són insectes depredadors abundants i eficients.]]
[[Marieta|Marietes]]: les larves d'aquest coleòpter són encara més voraces que els adults. Mengen [[pugons]] però també [[àcars]] i altres insectes fins i tot petites erugues. Tenir [[ortiga|ortigues]] prop del terreny afavoreix les poblacions de marietes.
 
Els [[odonat]]s (espiadimonis, cavallets del diable etc.) i les seves larves aquàtiques són importants depredadors de mosquits. Si es fan campanyes indiscriminades de fumigació contra mosquits també s'eliminen els odonats.
 
Algunes [[males herbes]], com les del gènere [[Amaranthus]], es poden controlar biològicament utilitzant fongs com per exemple, els del gènere [[Myrothecium]].
 
==Principis fonamentals==
Per la seva prerrogativa la lluita biològica no elimina totalment la població de l'organisme perjudicial, però la manté dins de nivells que no fan mal econòmicament. Aquest aspecte diferencia de forma notable el control biològic d'altres sistemes de defensa com són la lluita [[agroquímic]]a convencional amb un calendari de tractaments o el [[control biotècnic]], en els quals es pot arribar a anul·lar completament les poblacions perjudicials, en la mesura que no desenvolupen una [[resistència]].
 
===Exemples===
[[Fitxer:Chrysopidae 3035.jpg|thumb| Els [[Chrysopidae]] són insectes depredadors abundants i eficients.]]
[[Marieta|Marietes]]: les larves d'aquest coleòpter són encara més voraces que els adults. Mengen [[pugons]] però també [[àcars]] i altres insectes fins i tot petites erugues. Tenir [[ortiga|ortigues]] prop del terreny afavoreix les poblacions de marietes.
 
Els [[odonat]]s (espiadimonis, cavallets del diable etc.) i les seves larves aquàtiques són importants depredadors de mosquits. Si es fan campanyes indiscriminades de fumigació contra mosquits també s'eliminen els odonats.
 
Algunes [[males herbes]], com les del gènere [[Amaranthus]], es poden controlar biològicament utilitzant fongs com per exemple, els del gènere [[Myrothecium]].
== Conservació ==
La conservació dels enemics naturals és probablement el sistema de control biològic més important. A tot arreu hi ha enemics naturals de les plagues que estan adaptades al mediambient i a les plagues i la seva conservació és generalment simple i econòmica. Per exemple, els fongs infesten els dípters adults quan hi ha prou humitat.
90.688

modificacions