Barret de copa: diferència entre les revisions

Segurament és la més popular de la fructífera i reeixida col·laboració entre Fred Astaire i Ginger Rogers durant els [[anys trenta]]. Una meravellosa comèdia musical que va comptar, a més, amb brillants diàlegs. Va obtenir 4 nominacions als [[Oscars]]: millor pel·lícula, direcció artística, direcció de ball i millor cançó.

''[[L'alegre divorciada]]'' ja va ser un producte fet a la seva mida i després, van vindrienvenir títols com ''[[Roberta]]'', ''[[Seguim la flota]]'' i aquest ''Barret de copa'', que consolidarienva consolidar una col·laboració que fariava fer història. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre ''[[Cheek to Cheek]]''.

Jerry Travers, un astre de la comèdia musical americana, arriba a [[Londres]] i s'instal·la a l'habitació del productor de la seva obra, Horace Hardwick. L'atzar li fa conèixer a la bella model Dale Tremont, quequi s'allotja a l'habitació de baixsota. Ella el pren, erròniament, per Hardwick i, en assabentar-se que està casat (en realitat, i encara que no ho sap, amb una amiga seva, Madge), el rebutja i viatja amb el seu cap, el modista Alberto Beddini, a [[Venècia]], on, per despit, es casarà amb ell.

* [[Fred Astaire]]: Jerry Travers.

* [[Ginger Rogers]]: Dale Tremont.

* [[Edward Everett Horton]]: Horace Hardwick.

* [[Erik Rhodes]]: Alberto Beddini.

* [[Helen Broderick]]: Madge Hardwick.

* [[Eric Blore]]: Bates.

* [[Lucille Ball]]: dependenta ded'una floristeria.