Palau Anítxkov: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +') |
||
Línia 4:
== Història ==
El palau està situat en terrenys que originalment pertanyien a [[Antonio de Vieira]], un dels estrangers que formaven part del cercle íntim de [[Pere I de Rússia|Pere I el Gran]]. El palau deu el seu nom al [[pont Anítxkov]], que creua la Fontanka en aquest lloc. Va ser construït en un ostentós [[estil barroc]], per servir de residència per la futura emperadriu [[Elisabet I de Rússia|Elisabet]]. Probablement va ser dissenyat pels arquitectes [[Bartolomeo Rastrelli]] i [[Mikhaïl Zemtsov]], però no
Les tasques de construcció varen durar 13 anys i un es van completar, el 1754, el palau fou ofert per l'emperadriu al seu [[favorit]] i quasi-marit, el comte [[Alexis Razumovski]]. Després de la mort d'aquest últim, el palau va ser restituït a les possessions imperials, però va ser immediatament ofert per [[Caterina II de Rússia|Caterina II]] al seu favorit, el príncep [[Grigori Potemkin|Potemkin]]. L'arquitecte [[Ivan Starov]], va ser encarregat el 1778-1779 per fer-hi modificacions importants per tal de convertir-lo en un edifici de [[neoclàssic]]. El palau va ser dotat en aquesta època
Després de la mort de Potemkin, el palau va ser restaurat a la corona. Les darreres modificacions importants es van realitzar durant el regnat de l'emperador [[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]] per [[Giacomo Quarenghi]], que va fer la sala del gabinet imperial al llarg de l'avinguda Nevski Prospekt. Aquesta edificació va ser construïda en un estil rigorosament neoclàssic, que per alguns no encaixa bé amb la resta del palau. Tres anys més tard, Alexandre cedí el palau a la seva germana la gran duquessa [[Helena de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin)|Helena de Rússia]]. Diversos arquitectes van treballar a partir de llavors a l'edifici, i l'interior va ser refet amb regularitat.
== El palau al segle XX ==
El futur [[Alexandre III de Rússia|Alexandre III]] insuflà nova vida al palau. Fou allà que el seu fill, l'últim emperador de totes les Rússies [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], va passar la seva infantesa. Fou la seu de nombroses celebracions de la família, incloent el matrimoni de la neboda de Nicolau, [[Irene Alexandrovna de Rússia|Irene de Rússia]], amb el príncep [[Fèliks Iusúpov]] el 1914. Sovint es diu que la família del difunt emperador, quan havia d'anar de la ciutat, (ja que la seva residència habitual era [[Tsàrskoie Seló]] a 24 Km de Sant Petersburg), preferia els més acollidors apartaments del palau Anítxkov a la vasta però més freda residència oficial al [[Palau d'Hivern]]. La mare de l'emperador, [[Dagmar de Dinamarca]] s'allotjà al palau fins a la [[Revolució de Febrer]], moment a partir del qual
Després de la [[Revolució d'Octubre de 1917|Revolució d'octubre]], el palau va ser nacionalitzat i va esdevenir un museu de la ciutat. A partir de 1934, es va convertir en el [[Palau dels Pioners|Palau dels Joves Pioners]], i acollí més d'un centenar de clubs de joves i 10.000 nens. Avui en dia, tot i que hi ha un petit museu dins del palau, que normalment no pot ser visitat pels turistes, les seves habitacions es lloguen per a recepcions.
<gallery>
Fitxer:Fontanka anichkov 1838.jpg|El palau al voltant de 1830, després de la seva conversió a
Fitxer:Anichkov sadovnikov.jpg|El palau a mitjan [[segle XIX]]
Fitxer:Anichkov interior.jpg|Interior d'una de les sales, a començaments del [[segle XX]]
| |||