Unitat perifèrica de Cefal·lènia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: des el 1386 > des del 1386 |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-1357 +1357) |
||
Línia 18:
Domini [[Imperi Bizantí|bizantí]] fins al final del segle XI quan fou ocupada pels normands el [[1082]]. Robert Guiscard hi va morir el 1085 després de reprimir la revolta de l'illa, quan assetjava una de les ciutats, i va donar nom al port: Fiscardo. Amb la seva mort va tornar a Bizanci, però després va ser ocupada pel pirata normand Margaritone di Brindisi el [[1185]] i el [[1194]] fou retornada als bizantins tot i que conservada de fet pel comte Mateu I Orsini (nét de Margaritone) i pel comte Leone Vetrano. Vetrano fou executat pels venecians deu anys després ([[1206]]) i Orsini es va fer amb tot el poder.
A la caiguda de Constantinoble el [[1204]], poc després va passar als francs i fou inclosa dins el principat d'[[Acaia]]. El feu fou confiat a Gaius, príncep de Tarent, que va acceptar la protecció de [[Venècia]] el [[1215]]; el [[1224]] Venècia la van reconèixer als [[Orsini]] que no n'havien perdut el control. Després dels Orsini va passar a [[Nàpols]] el 1324 i el
El [[1480]] fou atacada pels turcs que es van emportar molts habitants i el soldà va fer casar als homes i dones amb homes i dones d'Etiòpia per formar un poble diferent per ser usat com esclaus. Els venecians van reconquerir l'illa el [[1482]] però la van retornar a Turquia per un tractat el [[1485]], si bé en van mantenir el feu mitjançant un tribut. Els turcs van establir una guarnició al castell de Sant Jordi. El [[1500]] la croada dirigida pels venecians i aragonesos va recuperar l'illa. Va romandre llavors en poder de Venècia amb capital a Sant Jordi, fins que aquest castell fou destruït per un terratrèmol el [[1757]] i la capital es va traslladar al port d'Argostoli.
| |||