Mitologia eslava: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sembla ser que > sembla que
Línia 49:
== Cosmologia ==
 
El concepte cosmològic de l'Arbre de l'Univers o de la Vida (мировое дрeво), força típic entre els parlants de llengües indoeuropees, està present també en la mitologia eslava, en forma de roure, pi, bedoll o xiprer, arbres sagrats. El símbol mitològic de l'Arbre és molt fort i ha sobreviscut al llarg dels segles en el folklore eslau després de l'arribada del Cristianisme. Segons algunes llegendes, l'arbre creix al centre de l'univers, sobre la roca màgica Alàtir, situada a l'illa de [[Buian]], que sura en la mar i que té als seus peus tota mena d'animals ctònics. Hi ha tres nivells de l'Univers localitzats a l'arbre: la seva copa representa el cel, el regne dels déus i cossos celestes, mentre que el seu tronc simbolitza el regne dels mortals. Aquests dos nivells sovint es combinaven en oposició a les arrels, que representaven l'inframón, el regne dels morts. En contraposició a les creences populars, sembla ser que el món dels morts per als eslaus en realitat era un lloc formós, ple de planes verdes i d'herba, on imperava l'eterna primavera. De vegades se'l coneixia com Virei o Iri.
 
El model d'aquests tres regnes a l'Eix del Món inscrit a l'Arbre té la seva correspondència amb una organització horitzontal del món: el dels déus i els mortals està situat al centre de la terra (si es té en compte que és plana), envoltada per un mar pel qual s'arribaria a la terra dels morts, on els ocells migrarien cada hivern per tornar a la primavera. En moltes referències folklòriques, els conceptes d'«anar-se'n travessant el mar» i el seu contrari, «tornar travessant el mar», simbolitzen morir i tornar a la vida respectivament, la qual cosa recorda l'antic concepte mitològic d'arribar a la vida després de la mort travessant una superfície d'aigua. A més a més, el món també està separat a l'eix horitzontal pels quatre punts cardinals, que representen les quatre direccions del vent (nord, sud, est i oest). Aquestes dues divisions en tres regnes per a l'eix vertical i quatre punts per al cardinal tingueren molta importància en la mitologia, com es pot veure en les estàtues que representen els déus, particularment les de Trigláv de tres caps i d'Svantevit, de quatre.