Jardinets de Gràcia: diferència entre les revisions

Posteriorment, s'han anat colocant en els jardinets diverses obres d'art públic:

*''[[L'Empordà. Nova oda a Barcelona]]'' (1961), d'[[Ernest Maragall i Noble]], una escultura de [[marbre]] amb dues figures de dones segudes, una nua i l'altra vestida amb vels, d'estil clàssic. Està dedicada al poeta [[Joan Maragall]], pare de l'escultor, del qual presenta inscrit un poema de la seva ''Oda nova a Barcelona'': «Les muntanyes i el mar immens, si el món ja és tant formós, Senyor». L'escultura es va instal·lar l'any [[1961]], centenari del poeta, però haven rebut crítiques d'alguns que en veien una mosrtra de [[lesbianisme]] uns anys més tard es va traslladar al [[Parc de Cervantes]], tanmateix, el 1985 es va tornar a posar als jardinets de Gràcia a instàncies del batlle [[Pasqual Maragall]], que era nebot de l' escultor.<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=ES&codiMonumIntern=849&cerca=true|títol= El Ampurdán. Nueva oda a Barcelona|autor=Jaume Fabre, Josep M. Huertas y Albert Manent|consulta= {{safesubst:AF}}}}</ref>

*''Solc. A Salvador Espriu'' (2014), de [[Frederic Amat]], una obra excavada an la terra amb un solc de 17 metres de llargada en forma d'[[obelisc]], fet de [[formigó]] i envoltat de gespa.El monument inclou una placa que diu: «Brilla, dins l'únic coneixement del negre, l'or del meu somni» .<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=ES&codiMonumIntern=2358|títol= Solc. A Salvador Espriu|autor=Jaume Fabre|consulta= {{safesubst:AF}}}}</ref>