Hèstia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 24:
L'escena també explica que en comptes de ser Hestia qui escapava, fou Príap, atès que en despertar la deessa, començà a cridar-li i ell fugí. Aquest fet provocà que l'ase fos l'animal favorit d'Hestia i durant les seves festivitats aquests animals eren guarnits amb garlandes.
== Homer i Plató ==
Al diàleg de ''[[Fedre (diàleg)|Fedre]]'', [[Plató]] hi descrigué com [[Zeus]] divideix tots els déus, semidéus i criatures divines en 12 esquadrons capitanejat per un déu olímpic. Tanmateix, només onze surten de l'[[Olimp]], quedant-se el d'Hestia a la llar dels déus. Quan Hestia cedeix el seu lloc a Dionís, aquest esquadró s'uneix als restants.
Segons els [[himne homèric|himnes homèrics]], la mansió d'Hestia estava ubicada a la part més alta de l'Olimp. A més a més, es mostra com Hestia, que tot i que mantingué un tracte cordial amb tots els déus i sempre es mantingué neutral en les disputes tant divines com humanes, mantenia una relació diferent amb els déus. Sens dubte, Hermes fou el seu nebot favorit i qui, quan aquest romania a l'Olimp, passava molt de temps a casa de la seva tia explicant-li les seves aventures o les notícies que els passaven als déus, semidéus o humans. A més, tia i nebot eren qui organitzaven els banquets i s'encarregaven de reunir els altres déus. Al contrari, [[Afrodita]] fou una deessa el comportament de la qual sempre desaprovà i no hi hagué cap ocasió en què ella pogués convèncer o enganyar perquè la virginal Hestia es permetés un affaire amorós.
== Culte ==
Hestia inventà l'art de construir, per la qual cosa amb ella finalitzaven sempre les oracions als déus. D'ella en depenia la felicitat conjugal i l'harmonia de la família. Estengué la seva protecció sobre els altars, els palaus dels governants i, per analogia, sobre els estats entesos com la llar de cada poble. D'ella, per tant, depenia l'harmonia i la felicitat dels habitants d'una ciutat. Amb el pas del temps àdhuc s'amplià la seva protecció a tot l'univers, assumint que un foc sagrat místic donava vida a tota la natura. En aquest sentit, en un estadi de la religió més evolucionat, es confonia el seu culte amb el de deesses com [[Cíbele]], [[Gea]], [[Demèter]] o [[Àrtemis]].
Als seus temples (els [[pritaneu]]s), situats al centre de les ciutats a l'aire lliure, s'hi rebia els ambaixadors estrangers, essent un lloc d'especial culte i d'asil, fins al punt que se'ls considerava el temple de tots els déus, però presidits per Hestia. Quan els habitants d'una polis partien per colonitzar altres terres, portaven una torxa amb el foc de l'altar d'Hestia, encenent amb ell el nou altar de la colònia, com a símbol d'unió amb la metròpoli. Si aquest foc s'apagava, no podia tornar a ser encès amb medis tradicionals, sinó que s'establia un ritus sagrat i se n'encenia un de nou mitjançant fricció o amb cristalls escalfats al sol.
Foren famosos els temples d'Hestia construïts a [[Atenes]], [[Oropos]], [[Hermíone]], [[Esparta]], [[Olímpia]], [[Làrissa (Tessàlia)|Làrissa]] i [[Bozcaada|Ténedos]]. La regió del nord d'Hestiaotis, a [[Tessàlia]], fou un lloc que estava sota la protecció de la deessa.
{{commonscat}}
| |||