Corregiment: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Absolutisme borbònic}}
→‎Corona d'Aragó: File:Corregiments de Catalunya..svg
Línia 7:
 
==Corona d'Aragó==
[[File:Corregiments de Catalunya..svg|thumb|222px|Mapa polític de Catalunya mostrant els diversos corregiments existents a Catalunya, que substituïren les vegueries l'any 1719. El mapa mostra acolorits els límits dels dotze corregiments i la regió de la Vall d'Aran, sobre la divisió municipal i comarcal vigent a Catalunya al 2015 per tal de dotar-la d'un marc de referència contemporani. A més es ressalten les localitats que tenien alcalde major. ]]
A l'Aragó, al Principat de Catalunya i al [[País Valencià]] es va substituir l'administració pròpia pels corregiments castellans arran dels [[decrets de Nova Planta]] (1707-1716).
[[File:Catalunya 1659-1716.png|thumb|222px|Mapa polític de Catalunya mostrant les antigues vegueries ]]
A l'Aragó, al [[Principat de Catalunya]] i al [[País Valencià]] es va substituir l'administració pròpia pels corregiments castellans arran dels [[decrets de Nova Planta]] (1707-1716).
 
Al [[Principat de Catalunya]] es van substituir les quinze vegueries i vuit sotsvegueries per dotze corregiments. Cinc de les vegueries i quatre sotsvegueries van passar a ser alcaldies majors, i es van crear les noves demarcacions de Mataró, segregada de Barcelona, i de Talarn, abans sotsvegueria. Cadascun dels corregiments tenia un corregidor que residia a la capital del corregiment, sovint assistit per un tinent <ref>Els límits dels corregiments foren fixats originalment per edicte del [[Capità General de Catalunya]] Marquès de Castel-Rodrigo, [[Francisco Pío de Saboya]] titulat:[https://books.google.es/books?id=0l-HcTfkImIC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false "''Edicto, que explica la division y confines de los doze corregimientos del Principado de Cathaluña y distrito del Valle de Aran con los puntos tocantes a los salarios de los corregidores y de sus tenientes ó alcaldes mayores.'']" signat el 2 de gener de 1719. </ref>
* [[corregiment de Barcelona|Barcelona]],
* [[corregiment de Mataró|Mataró]], amb l'alcaldia major de[[Mataró]] i [[Granollers]],
* [[corregiment de Girona|Girona]], amb l'alcaldiaalcalde major dea [[Girona]] i [[Besalú]], o [[Figueres]]
* [[corregiment de Vic|Vic]], amb l'alcaldiaalcalde major dea [[Vic]] i [[Camprodon]],
* [[corregiment de Puigcerdà|Puigcerdà]],
* [[Corregiment de Talarn|Talarn]], abans sotsvegueria de [[Pallars]], amb alcalde major a [[Talarn]]
* [[corregiment de Lleida|Lleida]], amb lesalcalde alcaldiesmajor majorsa de [[Balaguer]] i [[Tàrrega]],
* [[corregiment de Cervera|Cervera]], amb l'alcaldiaalcalde major d'a [[Cervera]] i [[Agramunt]],
* [[corregiment de Manresa|Manresa]], amb l'alcaldiaalcalde major dea [[Manresa]] i [[Berga]],
* [[Vilafrancacorregiment delde PenedèsVilafranca|Vilafranca]], amb l'alcaldiaalcalde major d'a [[Vilafranca del Penedès]] i [[Igualada]],
* [[corregiment de Tarragona|Tarragona]], amb l'alcaldiaalcaldes majormajors dea [[MontblancTarragona]], i [[Montblanc]]
* [[corregiment de Tortosa|Tortosa]], amb alcalde major a [[Tortosa]]
*[[Tortosa]].
A més, la [[Vall d'Aran]] es constitueix en districte especial no assignat .
 
Al País Valencià es van substituir les quatre governacions per onze corregiments:<ref>Vicent Giménez Chornet, ''[http://books.google.cat/books?id=x413Ifa16z4C&pg=PA79&dq=Governaci%C3%B3+de+Val%C3%A8ncia&hl=ca&ei=ovj_S8v2N4j0_AbMhYjCBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=Governaci%C3%B3%20de%20Val%C3%A8ncia&f=false Compte i raó: la hisenda municipal de la ciutat de València en el segle XVIII]'', p.79</ref>
* [[València]]
* [[Alacant]]
* [[Castelló de la Plana]]
* [[Xàtiva]], amb els corregiments agregats de [[Montesa]] i [[Cofrents]]
* [[Morella]]
* [[Oriola]]
* [[Alzira]]
* [[Vila Joiosa]] (Dénia)
* [[Alcoi]]
* [[Peníscola]]
* [[Xixona]].
 
Al Regne d'Aragó es van substituir setze juntes per tretze corregiments.