Operació Destral de Guerra: diferència entre les revisions

L{{'}}'''Operació Destral de Guerra''' ([[anglès]]: '' Operation Battleaxe''), també anomenada '''Batalla de Sollum''' va ser una operació deduta a terme per l'[[exèrcit britànic]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] alel juny de 1941, amb l'objectiu de netejar la [[Cirenaica]] oriental de tropes [[Alemanya Nazi|alemanyes]] i [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|italianes]]; un dels principals objectius seria alleugerir el [[setge de Tobruk]]. Per primera ocasió en la guerra, les forces alemanyes van lluitar principalment a la defensiva.<ref>Maule, p. 115</ref>

A finals de març de 1941, poc després de l'[[Operació Sonnenblume|arribada de les tropes alemanyes]] (el [[Afrika Korps|''Deutsches Afrika Korps'']]) a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]], el general Rommel, encara que tenia ordres de restar a la defensiva, capturà ràpidament la posició britànica d'[[El Agheila]] situada al front, iniciant una ofensiva que a mitjans d'abril l'havia ferfet arribar fins a [[Salum|Sollum]], a [[Egipte]]. L'única posició defensiva que els restava als Aliats a Líbia era l'àltament fortificat port de [[Tobruk]], que Rommel [[setge de Tobruk|havia envoltat i posat sota setge]]. La resposta aliada quedà reservada en un principi a la [[Royal Air Force|RAF]].

El 12 de maig, el comboi Tire arribà a [[Alexandria]],<ref>Playfair, p. 118</ref> portant 238 tancs<ref>Pitt, p. 294</ref> i 43 Hurricanes<ref>Playfair, p. 119</ref> (van perdre's 57 tancs i 10 Hurricanes quan el New Zealand Star topà amb una mina; la tripulació se salvà).<ref>Playfair, pp. 116, 119</ref> Van haver-hi diversos retards en descarregar els tancs, a part de que se'ls hagué de modificar per a la guerra del desert, la qual cosa comportà que el primer dia en que ''Destral de Guerra'' podia llançar-se era el 10 de juny. Els tancs van emprar-se per reconstruir la [[7a Divisió Blindada (Regne Unit)|7a Divisió Blindada]], que havia estat allunyada de l'acció des de febrer, a causa del fet que principalment li mancaven tancs després de l'[[Operació Compass]]. Després de ''Compass'', el personal de la divisió havia estat distribuït a altres tasques, i per tant, ara caldria reorganitzar i reentrenar tota la divisió per tenir-la a punt per a la batalla que s'apropava.<ref>Playfair, pp. 1–2, 32, 163–164</ref>

També el 12 de maig, el General Paulus, després de veure un dels intents fallits de Rommel per assaltar Tobruk, envià un informe a l'OKW descrivint com a feble la posició de Rommel, amb una mancança crítica de combustible i munició.<ref name="TSWW166">Bradley, p. 166</ref> Com a resposta, i davant la imminent [[Operació Barbarroja|invasió de la Unió Soviètica]], el [[Mariscal de Camp (Alemanya)|Mariscal]] [[Walther von Brauchitsch]], comandant en cap del [[Wehrmacht Heer]], ordenà a Rommel que no avancés cap a Tobruk ni que el tornés a atacar;, sinó que es dediqués a conservar la seva posició i a conservar les seves forces.

Via les interceptacions d'[[Ultra]], els britànics també reberen l'informe de Paulus, i Churchill, creient que un cop fort podria desbaratar les forces alemanyes, començà a incrementar la pressió sobre el general Wavell perquè passés immediatament a l'ofensiva. Wavell preparà ràpidament l'[[Operació Brevetat]], una operació limitada amb intenció d'assetjar Sollum, el [[pas de Halfaya]] i [[fort Capuzzo]], llavors continuant per avançar fins a Sidi Aziez i cap a Tobruk, sempre que els ho permetessin els subministraments i mentre que no s'arrisquessin massa les pròpies forces; amb l'objectiu final de destruir tant equipament de l'Eix com fos possible<ref>Playfair, p. 116"</ref> i assegurés un punt de partida per a la major Operació Destral de Guerra, que hauria de llançar-se un cop els nous tancs estiguessin disponibles.<ref name="MedII163">Playfair, p. 163</ref> ''Brevetat'' començà el 15 de maig i en un inici tingué èxits, amb les conquestes de [[Fort Capuzzo]] i el [[pas de Halfaya]]. No obstant això, l'endemà, el General [[William Gott]], amoïnat perquè la [[22a Brigada de Guàrdies]] pogués ser agafada en camp obert si els alemanys atacaven amb tancs, decidí dirigir tot l'exèrcit cap al Pas de Halfaya i l'operació finalitzà oficialment el 17 de maig, amb l'única conquesta definitiva del Pas,<ref>Playfair, p. 162</ref> que va ser reconquerit pels alemanys el 27 de maig<ref>Rommel, p. 137</ref> durant l'[[Operació Escorpí|operació ''Skorpion '']].

A finals de maig, l'illa de [[Creta]] havia [[Batalla de Creta|sigutestat conquerida pels alemanys]]. Això volia dir que la [[Luftwaffe]] tindria més aeròdroms per amenaçar la navegació aliada, així com per protegir els seus propis combois de subministraments cap a la Cirenaica. Retardar ''Destral de Guerra'' equivaldria a haver d'encarar una major oposició alemanya.<ref>Hall, p. 189</ref> Per evitar-ho, els Caps d'Estat Major britànics decidiren que era imperatiu que es controlés la zona disputada entre Solum i Derna.

Després de capturar la frontera, les brigades de la 7a Blindada continuarien cap al nord per rellevar Tobruk. Un cop s'haguessin unit amb la guarnició de Tobruk, les forces combinades llavors es dirigirien cap a l'oest, fent retrocedir als alemanys fins al màxim que s'aconseguís.

Al capdavant de tota l'operació terrestre estavahi havia el tinent general [[Noel Beresford-Peirse]], comandant del [[13è Cos (Regne Unit)|XIII Cos britànic]] ([[Força del Desert Occidental]]). El Major General [[Frank Messervy]] comandava la ''Coast Force'' i la ''Escarpment Force'', mentre que el major general [[Michael O'Moore Creagh]] comandava el Grup de la 7a Brigada Blindada i el Grup de Suport.

Tres dies abans de l'inici de ''Destral de Guerra'', per ajudar a colpejar les tropes de l'Eix, la RAF va usar els seus bombarders per atacar Benghazi, mentre que la resta d'avions capaços de llançar atacs sobre terra van ser dirigitsdestinats a atacar els moviments enemics a la frontera.<ref name="TSWW166" /> Un cop sinicià la batalla començà, els caces van començar a patrullar sobre les forces aliades en missions defensives, mentre que els bombarders mitjans estaven preparats per assistir l'exèrcit atacant les columnes enemigues.<ref name="TSWW166" /> Com que ''Destral de Guerra'' tenia prioritat absoluta, el Mariscal en Cap de l'Aire [[Arthur Tedder|Tedder]], Comandant en Cap de les Forces Aèries a l'Orient Mitjà, va rebre instruccions dels Caps d'Estat Major perquè acceptés riscos en altres teatres per dirigir tot el suport aeri possible.<ref name="TSWW166" />

Aquest pla es basava en la informació de la intel·ligència de Wavell (que era escassa donades les mancances de material apropiat i de pilots entrenats per portardur a terme missions de reconeixement fotogràfic), que indicava incorrectament que dos terços de les forces blindades alemanyes estaven situades als voltants de Tobruk; la qual cosa li hagués donat un avantatge material decisiu en la regió fronterera.<ref name="RoyalNav135">Brown, David. ''The Royal Navy and the Mediterranean'', pg. 135</ref>

L'atac estava inicialment programat perquè s'iniciés el 7 de juny,<ref name="RoyalNav135" /> però es retarda per la insistència del General O'Moore Creagh, els esquadrons del qual no van rebre els seus tancs fins alel 9 de juny. La nova data va ser fixada pel [[15 de juny]], donant a Creagh només 5 dies per entrenar les seves tripulacions.<ref name="Crucible295">Pitt, Barrie. ''The Crucible of War: Western Desert 1941'', pg. 295</ref>

Amb la 5a Divisió Lleugera mantinguda en reserva, la defensa inicial de la frontera recauria sobre la [[15a Divisió Panzer]]. La principal unitat era el [[8è Regiment Panzer]], que tenia un centenar de tancs ((tot i que només la meitat eren els models [[Panzer III]] o [[Panzer IV]]. La major part de la resta d'unitats de la divisió<ref>Entre la resta d'unitats hi havia: el 1r Batalló del 104t Regiment [[Panzergrenadier|Schützen]] ([[infanteria mecanitzada]]), el 33è Batalló [[Panzerjäger]] (caça-tancs) (armat amb 12 canons [[PaK 38 de 5&nbsp;cm]] i 21 [[PaK 36 de 3.7&nbsp;cm]]), 15è Batalló Kradschützen (motorcicletesmotocicletes), 33è Batalló de Reconeixement, la 1a Bateria del 33è Regiment d'Artilleria i unabateriauna bateria ¡anti-aèria amb [[canó de 88 mm|canons de 88mm]]</ref> estaven disperses per diversos punts forts, pels quals Rommel havia establert una línia defensiva.<ref>El punt més poderós era segurament el del Pas de Halfaya, a on estaven 500 alemanys del 104t Regiment Schützen i 400 italians. Estaven armats amb 5 canons de 88mm, 4 canons italians [[canó 100/17mm|100/17mm]], una bateria de canons francesos de 155mm capturats a la [[Línia Mareth]] ([[Tunísia]]) i molts més canons petits. Aquest grup era comandat pel Capità [[Wilhelm Bach]], qui anteriorment havia comandat la reconquesta del pas de Halfaya al maig. </ref> A més, la [[102a Divisió motoritzada Trento|Divisió ''Trento'']] italiana es trobava sota el control operatiu de la 15a Divisió Panzer; mentre que la majoria de la divisió estava estacionada a Bardia, 3 batallons d'infanteria i un regiment d'artilleria van ser situats a la zona de Sollum-Musaid-Capuzzo area.<ref name="MedII164">Playfair, p. 164</ref>

Per a les Forces Aèries Aliades, el primer dia tot va rutllar segons els plans. Totes les columnes de subministraments i els camps d'aviació hanvan ser repetidament atacats des de l'inici i, a partir del 15quinzè dia, les columnes britàniques podien moure's sense molèsties des dels seus punts de partida a [[Sofafi]] i a [[Buq-Buq]] cap als seus destins, gràcies als caces aliats. Els avions enemics van quedar limitats a només 6 atacs durant tot el primer dia.

Al cap de munt de l'escarpa estavahi havia el ''Halfaya Group'', format pel [[Queen's Own Cameron Highlanders|2n batalló dels Queen's Own Cameron Highlanders]], els 13 tancs (12 Matildas i un lleuger)<ref name="TheTanks84">Liddell Hart, Basil H.. ''The Tanks: The History of the Royal Tank Regiment and its Predecessors, Heavy Branch, Machine-Gun Corps, Tank Corps, and Royal Tank Corps, 1914-1945'', pg. 84</ref> de l'Esquadró C del 4t Regiment Reial de Tancs (que anteriorment havia capturat el Pas de Halfaya durant l'[[operació Brevetat]]<ref name="TheTanks78">Liddell Hart, Basil H.. ''The Tanks: The History of the Royal Tank Regiment and its Predecessors, Heavy Branch, Machine-Gun Corps, Tank Corps, and Royal Tank Corps, 1914-1945'', pg. 78</ref>), i un batalló d'artilleria del 31è Regiment de Camp. Al seu est, i per sota del cim de l'escarpa hi havia el 1r Batalló del 6è [[Rajputana Rifles]] i el 2n batalló del 5è d'[[Mahrattas|infanteria lleugera Mahratta]] i tropes de l'Esquadró A del 4t Regiment Reial de Tancs,<ref> "TheTanks83"</ref> així com alguns [[canó Ordnance QF de 25 lliures|canons de 25 lliures]].

A les 05:40, l'artilleria britànica del Grup Halfaya hauria d'haver obert foc de cobertura per l'avanç dels tancs i infanteria britànics segons estava programat, però no va poder-ho fer per la sorra.<ref name="TheTanks85">Liddell Hart, Basil H.. ''The Tanks: The History of the Royal Tank Regiment and its Predecessors, Heavy Branch, Machine-Gun Corps, Tank Corps, and Royal Tank Corps, 1914-1945'', pg. 85</ref> Després d'esperar fins a les 06:00, un quart d'hoahora després que la lluita comencés a l'oest, el comandant de l'Esquadró C, Major C.G. Miles, ordenà atacar als seus tancs, però els canons antitanc dels defensors italo-alemanys van obrir foc i, poques hores després, tots els tancs havien estat destruïts (incloent el del propi Miles), quedant només un únic tanc lleuger i un Matilda.<ref name="TheTanks84" /> Els Cameron Highlanders inicialment van continuar amb el seu avanç, però ben aviat van haver de recular davant un destacament d'infanteria motoritzada.<ref name="Messervy120">Maule, Henry. ''Spearhead General: The Epic Story of General Sir Frank Messervy and his Men in Eritrea, North Africa and Burma'', pg. 120</ref>

Excepte les unitats que havien sigutestat destacades per donar suport a l'atac a Halfaya, el 4t Regiment Reial de Tancs va ser situat per cobrir el flanc del 7è Regiment Reial de Tancs. Mentre que l'Esquadró B va ser mantingut en reserva, els 12 tancs de l'Esquadró A van tenir èxits inicials a la Posició de Batalla (PB) 38, capturant 200 presoners i 8 canons, virtualment sense patir pèrdues. No obstant, aquests guanys van ser perduts quan l'Esquadró A va ser rebutjat a la PB 206 i els alemanys contraatacaren a la PB 38. Al vespre, després que l'Esquadró A es retirés amb només un tanc, els 16 tancs de l'Esquadró B entraren en acció i el BP 206 va ser capturat.<ref name="TheTanks85" />

El grup arribà a les aristes de Hafid cap a les 09:00. Després que el 2n Regiment travessés el primer pas, van ser atacats a boca de canó en un punt negre, destruint dos tancs A9 abans que la resta pogués retirar-se.<ref name="Crucible299" /> Això comportà un seriós problema per a la brigada, doncs els tancs anaven armats amb el canons anti-tanc de 2 lliures, que no disposaven dels projectils d'alt explosiu necessaris per enfrontar-se amb efectivitat a la infanteria i a l'artilleria. A més, el suport artiller no va ser immediat, perquè estava destinat al Grup de Suport al sud-oest, cobrint el flanc de la 7a Brigada.

Com que una atac frontal era impossible, es decidí provar un atac pel flac mentre que s'esperava l'arribada de l'artilleria. Un petit grup de tancs<ref>Delany, John. ''Fighting the Desert Fox'' claims one squadron while ''The Crucible of War'' states it was two.</ref> del 2n Regiment Reial de Tancs va ser enviat a la part occidental de les muntanyes amb ordres d'internar-se per la primera vall. L'atac en un inici anava bé, i els tancs van aconseguir prendre per sorpresa a les tropes de l'Eix, aconseguint metrallar les seves trinxeres, perdent només un tanc en el procés.<ref name="Crucible299" /> Mentre que s'apropaven al punt 208 mentre que es dirigien cap a l'est, el seu comandant se n'adonà de les fortificacions, ordenant a la seva unitat que es dispersés; però degut a un mancança d'equipament, només un tanc per secció anava equipat amb ràdio, i 5 dels tancs, que no van rebre l'ordre, van continuar cap al Punt 208 sent destruïts pels canons de 88mm allà emplaçats.

|arxiuurl=http://archive.is/ligw|arxiudata=2012-06-30}}, it should be noted that ''The North African Campaign 1940-43'' states that two squadrons of Crusaders were sent in.</ref> Després de netejar el primer pas, semblava que, com que els informes eren acurats, que l'artilleria alemanya estava sent desplaçada cap a la segona cresta. Començava la persecució, però com que els britànics encara estaven netejant el segon pas, les forces de l'Eix tancaren la seva trampa i dispararen sobre els Crusaders a boca de canó, destruint-ne 11 i danyant greument a 6 més en minuts.<ref name="Crucible300">Pitt, Barrie. ''The Crucible of War: Western Desert 1941'', pg. 300</ref> No obstant això, la infanteria i els canons antitantantitanc de l'Eix, tot i trobar-se atrinxerats, també van patir un al nombre de baixes.<ref name="DesertFox41"/>

Va ser en aquell moment quequan uns 30 tancs alemanys d'un batalló del 5è Regiment Panzer, que es trobaven estacionats al nord de Sidi Azeiz, començaven a arribar des de l'oest.<ref name="Crucible300"/> La 7a Brigada Blindada començà a retirar-se.

Durant l'atac, els britànics havien perdut un nombre significatiu de tancs. El 2n Regiment Reial de Tancs havia perdut 28 tancs, mentre que al 6è Regiment només li quedaven 20 dels seus 50 Crusaders (a més cal notaranotar que molts només estaven danyats i es podien reparar, però van quedar abandonats al camp i van ser recollits pels equips de recuperació alemanys). La 4a Brigada Blindada, de la seva flota original d'un centenar de Matildas, va quedar reduïda a només 37 operatius.<ref>Pitt, Barrie. ''The Crucible of War: Western Desert 1941'', pg. 300-301</ref> Les pèrdues alemanyes en blindats van ser insignificants, si bé havien tingut pèrdues significatives entre les tropes de guarnició del Pas de Hafid, el Punt 206 i Fort Capuzzo.

Gràcies al seu servei d'interceptació, Rommel tenia una imatge prou clara de la situació britànica, incloent les seves pèrdues, problemes i les noves ordres despatxades.<ref>Pitt, Barrie. ''The Crucible of War: Western Desert 1941'', pg. 301-302</ref> La primera preocupació de Rommel era que les seves tropes situades al Pas de Halfaya havien quedat atrapades entre la 22a Brigada de Guàrdies per un costat i l'11 Brigada d'infanteria per l'altre, i anaven curts de subministraments. El seu pla era que la 5a Divisió Lleugera, que a mitjanit ja gairebé ja havia arribat a Sidi Azeiz, girés cap al sud fins a Sidi Omar i llavors a l'est fins Sidi Suleiman, i finalment al nord-est fins al Pas de Halfaya, apropant-se a l'11 Brigada per la rereguarda. Per tal d'evitar que els Matildes es poguessin tornar a desplegar, tant per reforçar la 7a Brigada Blindada com planejava Beresford-Peirse o per assistir les forces britàniques a Halfaya, ordenà que ataqués Capuzzo.<ref>Delany, John. ''Fighting the Desert Fox'', pg. 42</ref> Ordenà especialment que els que els atacs s'iniciessin quan encara era fosc, doncs els britànics volien començar les seves operacions poc després de l'albada.<ref name="Crucible303">Pitt, Barrie. ''The Crucible of War: Western Desert 1941'', pg. 303</ref>

Durant l'avanç, els tancs britànics van obtenir algunes victòries contra els desarmats vehicles de transport alemanys, però es van trobar en desavantatge significatiu cada cop que s'enfrontaven amb els panzers, que usaven unes tàctiques extremadament efectives contra ells. Els [[Panzer IV]], armats amb canons de [[Canó KwK 37 de 7,5cm|75mm]], amb un radi d'acció efectiu d'uns 2.750m<ref name="Crucible304">Pitt, Barrie. ''The Crucible of War: Western Desert 1941'', pg. 304</ref> podien obrir foc sense estar dins dels 460m als que només arribaven els canons de 2 lliures britànics.<ref name="Crucible304"/> Mentre que això causava danys mínims als tancs britànics, delmava la seva artilleria de 25 lliures, que podia veure's obligada a retirar-se. Sense artilleria britànica de la que amoïnar-se, els Panzer IV i els [[Panzer III]] (armats amb canons de [[Canó KwK 37 de 5cm|50mm]]) podien apropar-se molt més que els seus adversaris britànics.<ref name="Crucible304"/> Si els tancs britànics provaven d'avançar per enfrontar-se als panzers, aquests podrien retirar-se fins a una pantalla pre-establerta de canons anti-tanc, mentre que vehicles blindats lleugers s'apropaven pels flancs.<ref name="FightingFox43"/> Per empitjorar la situació a la 7a Brigada blindada, els seus tancs van tenir moltes panes.<ref name="FightingFox43"/>

A les 4:30, els panzers de Rommel van iniciar el seu avanç.<ref name="Crucible307">Pitt, Barrie. ''The Crucible of War: Western Desert 1941'', pg. 307</ref> La 5a Lleugera va contactar amb la 7a Brigada Blindada a les 06:00 i començà a fer-la retrocedir. Cap a les 08:00, ja havien arribat a Sidi Suleiman.<ref>''Ravenstein, Portrait of a German General'', pg. 60</ref> A Capuzzo, els moviments de primera hora del matí de la 1515a Divisió Panzer deixaren Messervy al creure que era imminent d'un altre atac, i també cancel·laren les ordres de Beresford-Peirse perquè la 4a Brigada Blindada reforcés la 7a i es pogués mantenir la posició.<ref name="TheTanks89">Liddell Hart, Basil H.. ''The Tanks: The History of the Royal Tank Regiment and its Predecessors, Heavy Branch, Machine-Gun Corps, Tank Corps, and Royal Tank Corps, 1914-1945'', pg. 89</ref> La combinació d'ambdós successos va alarmar a Creagh, que envià un missatge a Beresford-Peirse, demanant la seva presència per instruccions;<ref name="TheTanks89" /> Wavell, que es trobava amb Beresford-Peirse, va prendre el comandament de l'operació i esbossà un pla pel comandament de Creagh a Halfway House.<ref name="Crucible307" /> Aquest pla també va ser interceptat pels alemanys, i Rommel escriuria posteriorment:

A les 10:45, Merresvy contactà amb Creagh per ràdio, i parlant en [[indostànic]] per motius de seguretat, li l'informà que havia ordenat a la seva infanteria que es retirés de Capuzzo i Halfaya, i que s'iniciaria a les 11:00.<ref name="TankHistory90" /> A migdia, Wavell i Beresford-Peirse van arribar a Halfway House i van assabentar-se de les ordres donades per Messervy, que van ser aprovades per Wavell.<ref name="TankHistory90" />

En el transcurs de la batalla, les pèrdues de blindats van ser majors pels britànics, que van perdre 91 tancs (27 creuers i 64 Matildas), tant per accions enemigues com per errors mecànics,<ref name="MedII171" /> mentre que l'Eix amb prou feines n'havien perdut 50, sense incloure els tancs que van ser reparats en el transcurs de la pròpia batalla.<ref name="MedII171" /> A més, com que finalment van ser els alemanys qui van controlar el camp de batalla, van poder recuperar tots els vehicles danyats, tant propis com aliats, de manera que finalment només van perdre 12 tancs.<ref name="MedII171" />

Churchill volia a Wavell fora d'escena, però no podia fer-ho sense que semblés que l'estava castigant, ja que molts no dubtarien en defendredefençar alel Comandant en Cap i la culpa podria tornar ca a Londres;<ref name="Crucible309">Pitt, Barrie. ''The Crucible of War: Western Desert 1941'', pg. 309</ref> tampoc no el podia fer tornar cap a Londres, doncs podrien alçar-se interrogants incòmodes. Finalment, Churchill semblà que trobà una solució elegant al problema, intercanviant-li el destí amb el de l'home que volia que s'ocupés del Desert Occidental, el General [[Claude Auchinleck]], llavors Comandant en Cap de l'Exèrcit Indi.<ref name="Crucible309" /> Amb Wavell també marxà, que va ser substituït per [[William Gott]].<ref>''Harding of Petherton: Field Marshall'', pg. 73</ref>