En les plantes amb suficient fòsfor la majoria del fòsfor absorbit per les arrels es transporta pel [[xilema]] a les fulles més joves. Les concentracions de fòsfor en el xilema van des de 1 mm en plantes amb molt poc fòsfor a 7 mm en plantes que creixen en solucions que contenen 125 μm de fòsfor inorgànic.<ref>{{Citar (publicació |cognom=Mimura et|nom=T. al|cognom2=Sakano |nom2=K.,1996)|cognom3=Shimmen |nom3=T.{{CN |article=Studies on the distribution, re-translocation and homeostasis of inorganic phosphate in barley leaves |url= |llengua=anglès |consulta= |publicació=Plant Cell Environ |volum=19 |exemplar= |data=maig1996 de|pàgines=311–320 2014}}</ref> També hi ha una translocació significativa de fòsfor inorgànic en el [[floema]] des de les fulles més velles als brots en creixement i des dels brots a les arrels. En plantes deficients en fòsfor, el subministrament de fòsfor als brots des de les arrels via el xilema se suplementa per una mobilització incrementada del fòsfor emmagatzemat en les fulles més velles i la retranslocació tant de les fulles més joves com dels brots en creixement.
