Ametller: diferència entre les revisions

| species = '''P. dulcisamygdalus'''

| binomial = ''Prunus dulcisamygdalus''

L''''ametller'''<ref>[http://dcvb.iecat.net/ Diccionari alcover moll (ametller) ]</ref> o '''ametler''' (''Prunus dulcis'' o ''Amygdalus communis'') és un [[arbre]] de [[fulla]] caducifòlia. Pertany a la família de les [[rosàcies]], que és una de les més evolucionades i nombrosa en [[espècies]]. És unprincipalment cultivat per les [[arbreametlla|ametlles]] prou conegut a casa nostra, tot i que no està catalogat com una planta medicinal de forma legal, s'usa molt de forma quotidiana; encara que cal tenir cura a diferenciar-ne l'[[ametlla]] dolça de l'amarga (la qualque és [[tòxicatòxic]])a d'ús famacològic.<ref>{{GEC|0077586}}</ref>

[[Fitxer:Flors d'ametler. Flores de almendro.jpg|250px|thumb|esquerra|Flor d'ametller]] L'ametller va començar a ser cultivat a [[Pèrsia]], [[Regió de Síria|Síria]] i [[Palestina]]. ElEn les llegendes de la [[bíblia]], el patriarca [[Abraham]] utilitzava vares d'ametller per construir corrals on tancava els seus nombrosos ramats i el cèlebre bastó d'[[Aaró]] era una branca del referit arbre.<ref>

: Del poema ''Elogi a l'ametler'', tercera i cinquena estrofes.</ref> A la Bíblia l'ametller simbolitza la vigilància i el bon fruit, per això apareix entre els que selecciona Aaró i està present a Paradís terrenal. Per aquest motiu sovint envolta les pintures de [[Jesús]] infant (el fruit de la Verge) o a la seva mare.

Els grecs varen ser els difusors d'aquesta espècie vegetal arreu de la Mediterrània. A finals del [[segle XVIII]] uns missioners franciscans, amb fray Juníper Serra (natural de Petra) al capdavant, en van plantar ametllers de les nostres terres en la regió californiana de [[San Diego]].<ref>

''Ametller'' deriva d'''ametlla'', la qual prové del llatí ''amygdăla'', a través d'una forma llatina vulgar ''amyndŭla''. Segons P. Aebischer, el procés d'aquest mot hauria estat: ''amyndŭla'' > ''amenla'' > ''amel·la'' o ''ametla'' > ''ametlla''. El seu nom científic prové del [[llatí]] ''[[wikt:prunus|prunus]]'' que significa [[cirerer]] silvestre i ''amygdala''. Els epítets de les principals varietats ''[[wikt:dulcis|dulcis]]'' (''dulcis-e''), [[Sabor dolç|dolç]], (pel seu fruit comestible) o ''amarus'' pel gust amarg..

El ''Prunus dulcis'' —(Miller) D. A. Webb—<ref>{{ref-web|url=http://www.arbolesornamentales.es/Prunusdulcis.htm |títol=PRUNUS DULCIS |consulta=7 agost 2010 |obra= |editor= |data= |llengua={{es}} }}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Franquesa i Codinach |nom=Teresa |enllaçautor=Teresa Franquesa i Codinach |títol=El paisatge vegetal de la península del cap de Creus |url=http://books.google.cat/books?id=Xycij0t-CVsC&pg=PA464&dq=Prunus+dulcis+Miller+DA+Webb |editorial=Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques |lloc=Barcelona |data=1995 |pàgines=464 |isbn=84-7283-299-6 }}</ref> o ametller pertany a la família ''Rosaceae''. Alguns dels sinònims del seu nom científic són ''Amygdalus dulcis'' Miller, ''Prunus amygdalus'' (L) BatschBartsch o ''Amygdalus communis ''L. I en [[català]] es conegut com a ametller, almetler, ameler, armeler o ametler a les [[Illes Balears]].<br />

És un arbre que s'adapta bé a terrenys lleugers, secs i pedregosos, preferint el [[calcari]], i viu en zones de [[clima]] tebi, amb estius càlids i secs i hiverns suaus amb escasses gelades. Per contra, li costa sobreviure en terres humides i impermeables i en ambients freds. Les glaçades, la gomosi, l'arrugat, la podridura de les arrels en zones humides i l'[[erugueta de l'ametller]] dificulten el seu creixement i poden causar-li la mort.

* "L{{'}}[[Erugueta de l'orugueta"ametller]] (''[[Aglaope infausta]]'') L., que s'alimenta de les fulles més joves.

* ''[[Monosteira unicostata]]''

* ''[[Malacosoma neustria]] L.'', que s'alimenta de les fulles joves, a més dels brots i dels rovells.

* ''[[ScolytusCorc amydalide l'ametller]] Guer''(Scolytus amydali ''Guérin''), ''Scolytus mali B.'', que fan forats i tunelsgaleries dins l'escorça.

* ''[[Anthonomus amygdali]] Hust'', (és un [[coleòpter]]) que ataca els centres de les flors.

*I així com les "[[cotxinilles]]".

== Notes i referènciesReferències ==

{{referències|32}}

* Direcció General: Ramón Folch i Guillèn. ''Història natural dels Països Catalans.'' Volum 6: ''Plantes superiors.'' Barcelona : Enciclopedia Catalana, 1984-1992. ISBN 84-85194-52-7

* Moro Serrano, Rafael. ''Guía de los árboles de España.'' Barcelona : Omega, cop. 1995. ISBN 84-282-1043-8

* Elena Maugini. ''Manuale di Botanica Farmaceutica.'' Setena edició. Editor: Padova Pàdua: Piccin, 1994. ISBN 88-299-1162-3

* Barceló, M. C.; Benedí, C. (coord.) {{etal}}. ''Botànica farmacèutica ensenyament de Farmàcia: pràctiques.'' Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2004. (Col. Textos docents 279; Text-guía).

* Bolós, O. {{etal}}. ''Flora manual dels Països Catalans''. 3a ed. Barcelona: Pòrtic, 2005.

* Banc de dades de plantes medicinal. Disponible a: [http://dossiers.ub.edu/docs/7688/index.htm Banc de dades de plantes medicinals] de la Universitat de Barcelona

* BerdoncesBruneton, J. L. (19982000)., Gran''Plantas enciclopediatóxicas de: lasvegetales plantaspeligrosos medicinales :para el dioscórideshombre dely tercerlos milenioanimales.'' Ed. TikalAcribia. MadridZaragoza.