Tractat de Fredrikshamn: diferència entre les revisions

El '''Tractat de Fredrikshamn''', també conegut com a '''Tractat de Hamina''' ({{lang-fi|Haminan Rauha}}, {{lang-sv|Freden i Fredrikshamn}}) fou un [[tractat de pau]] entre [[Suècia]] i l'[[Imperi rus]], signat el [[17 de setembre]] de [[1809]]. El tractat va marcar el final de la [[Guerra finlandesa]] i es va signar a la ciutat finlandesa de [[Hamina]] ({{lang-sv|Fredrikshamn}}). Els representants de Rússia van ser [[Nikolai Rumiàntsev]] i [[David Alopaeus]] (l'ambaixador rus a [[Estocolm]]), i els de Suècia el general d'infanteria [[Curt von Stedingk]] (exambaixador suec a Petersburg) i el coronel [[Anders Fredrik Skjöldebrand]].<ref>Pokhlebkin (1995)</ref>

 

Durant les negociacions, els representants de Suècia van protestar enèrgicament per la pèrdua de les illes Åland, "els pots davanters d'Estocolm", com les havia descrit [[Napoleó Bonaparte]]. Les illes Åland eren purament sueques culturalment, ètnica i lingüística, però en aquesta època no es tenien en compte aquests factors. Al llarg del segle XIX, les illes també van despertar l'interès del [[Regne Unit]], que després de la [[guerra de Crimea]] va desmilitaritzar la zona, d'acord amb la Convenció d'Åland inclosa en el [[Tractat de París (1856)|Tractat de París de 1856]]. Durant la [[Guerra de la Sisena Coalició]], Rússia i Suècia es van aliar en contra de l'Imperi francès, el 5 d'abril de 1812; planejaven envair la [[Pomerània Sueca]], ocupada en aquesta època pels francesos. Rússia havia promès pressionar [[Dinamarca]] perquè cedís [[Noruega]] a [[Suècia]], i es donava per fet que la Gran Bretanya també participaria en el tractat, però això mai va succeir. Altres plans no van arribar a realitzar-se per la [[Invasió napoleònica de Rússia]].

 

{{Referències}}