Adh-Dhàfir (fatimita): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació |
correcció |
||
Línia 9:
L'abril de 1153 al-Àdil va nomenar a al-Abbas per dirigir el relleu semestral de la guarnició d'[[Ascaló]]. Abbas i el seu lloctinent Usama ibn Mundikh no van rebre el nomenament amb alegria perquè Ascaló estava amenaçada de setge pels francs i quan van arribar a [[Bilbeis]] van demanar a Nasr, fill d'Abbas, que era amic proper del califa, d'anar a convèncer aquest de nomenar a al-Abbas com a visir. El jove Nasr va aconseguir el favor del seu amic el califa que no li negava res (es diu que eren amants); llavors Nasr es va dirigir a casa de la seva avia, que era l'esposa d'al-Àdil i mare de l'esposa d'al-Abbas, on aquest estava dormint, i el va matar tallant-li el coll; va avisar al seu pare per mitjà d'un colom missatger. El [[9 d'abril]] de [[1153]] al-Abbas va arribar al caire i va negociar amb el califa i els seus consellers més propers i el califa va mostrar a la gent el cap d'Ibn Salar, que era força odiat per la gent i no se li reconeixia cap mèrit.
Però els partidaris sunnites del visir van reclamar al califa contra l'instigador de l'assassinat d'Ibn Salar, de la que feien responsable a Muayyad al-Dawla Usama ibn Mundikh, acusat de ser estranger a la tradició egípcia i agent dels sirians; Ibn Mundikh se'n va assabentar i va alertar al seu amic al-Abbas al que va aconsellar matar al califa i substituir-lo per un altre califa. Al-Abbas va enviar al seu fill Nasr a matar al califa; Nasr va convidar al seu amic/amant a passar la nit a Dar [[al-Mamun]] (o [[al-Mamuniyya]]) la residència del visir, propera a Palau; a la porta de la recepció, la minsa escorta fou massacrada i ell mateix, llavors amb 21 anys, assassinat; els cossos foren amagats en un forat cobert de marbre. L'endemà al matí, avisat de la mort pel seu fill, el visir al-Abbas va anar a cavall al palau demanant ser rebut pel califa, que no fou trobat; però un esclau del califa que havia vist la massacre i havia pogut fugir al quedar amagat per arbres del jardí, va alertar al palau; els guàrdies van informar a al-Abbas que el califa havia anat a casa del fill Nasr i no havia tornat; al-Abbas llavors va forçar l'entrada i va demanar la presència de Djibril i de Yusuf, germans més joves del califa assassinat, que van dir que havia de preguntar a Nasr el que li havia passat al califa. Al-Abbas va fer matar als dos prínceps i tot seguit va anunciar la seva execució per haver matat al califa. Llavors va fer venir al príncep Isa, fill d'adh-Dhàfir, de només quatre anys, i el va proclamar com a nou califa amb el ''lakab'' d'[[Al-Fàïz (fatimita)|al-Fàïz]]; els oficials del palau van fer un crit de suport a al-Abbas i el jove califa, espantat pel crit i per la visió dels seus oncles assassinats, va fugir traumatitzat i mai es va recuperar (va morir amb 11 anys). No va tardar en esclatar la guerra civil i al-Abbas fou enderrocat el juliol per [[Talai ibn Ruzzik]]; l'agost de
== Referències ==
|