Acteó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m puntuació després de referència
Línia 1:
[[Fitxer:Titian - Diana and Actaeon - 1556-1559.jpg|thumb|right|Acteó veu Àrtemis banyant-se.<br />{{mida|1=Quadre de [[Ticià]] a la [[National Gallery of Scotland]]}}]]
Segons la [[mitologia grega]], '''Acteó''' (en [[Grec antic|grec]] Άκταίων -α&#8055;&#959;&#957;&#959;&#962;,<ref>Genitiu: &#7944;&#954;&#964;&#945;&#8055;&#959;&#957;&#959;&#962;. Cf. el vers d'Eurípides: &#8220;&#7944;&#954;&#964;&#945;&#8055;&#959;&#957;&#8057;&#962; &#964;&#949; &#956;&#951;&#964;&#8051;&#961;&#8217;, &#913;&#8016;&#964;&#959;&#957;&#8057;&#951;&#957; &#955;&#8051;&#947;&#969;&#8221; (Eurípides: <I>[http://heml.mta.ca/lace/sidebysideview2/8040125 Les Bacants]</I> - &#914;&#8049;&#954;&#967;&#945;&#953;, vers 230).</ref>, ''Aktaion'', i &#7944;&#954;&#964;&#8051;&#969;&#957; -&#8051;&#969;&#957;&#959;&#962;; en [[llatí]] Act&#230;&#333;n -&#335;n&#301;s<ref>Segons això, cal considerar errònia la forma aguda ''Acteon'' que empra Jordi Parramon a la seva traducció de ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (Barcelona: Quaderns Crema, 1996). Si de cas, la forma hauria d'ésser plana *Actèon, tant si la catalanització es fa a partir del cas recte com si es fa a partir dels casos oblics. Per a la quantitat vocalica dels casos oblics, cf. el vers d'Ovidi: <I>et v&#277;lut absentem cert&#257;tim Act&#230;&#335;n&#259; cl&#257;mant</I> (Ovidi: <I>Metamorfosis</I>, llibre III, faula II, vers 244).</ref>) és un caçador, fill d'[[Aristeu (mitologia)|Aristeu]] i [[Autònoe]] a [[Beòcia]], que va patir la ira d'[[Àrtemis]] per una ofensa.
 
En una versió del mite Àrtemis estava banyant-se nua en els boscos propers a la ciutat beòcia d'[[Orcomen (Beòcia)|Orcomen]] quan Acteó es va topar amb ella i es va quedar mirant-la, fascinat per la seva bellesa. Quan Àrtemis el veié el va transformar en un [[cérvol comú|cérvol]] i va manar als seus propis gossos de caça que el matessin. Aquests el van matar i devorar; posteriorment el [[Centaure (mitologia)|centaure]] [[Quiró]] els trobà vagant pel bosc i construí una estàtua en honor al seu amo. Altres versions del mite estableixen que l'ofensa fou vantar-se de ser millor caçador que Àrtemis, tal com expressa [[Eurípides]] a ''Les Bacants'':