Anticòs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-\{{2}[c|C]ommonscat\|(.*?)\}{2} +{{commonscat}}, -\{{2}[c|C]ommonscat-inline\|(.*?)\}{2} +{{commonscat-inline}}ç) |
m enllaços |
||
Línia 70:
En els humans s'han descrit tres tipus de determinants al·lotípics:
* El 1956 Grubb i Laurell van descriure el sistema Gm en la classe d'immunoglobulines IgG. Aquest sistema va posar de manifest els diversos al·lotips de les cadenes pesants. També permet diferenciar quatre subclasses en aquestes molècules: IgG1, IgG2, IgG3 i IgG4. Els al·lotips són determinats genèticament.<ref> Grubb, R. i Laurell, A. B. ''Acta Path. Microb. Scand.'', 39, 390 (1956).
* El 1961, [[Claude Ropartz]] i col·laboradors van descobrir el sistema Km (anomenat inicialment Inv), situat a la cadena lleugera Kappa. Aquest al·lotip està present a totes les classes d'immunoglobulines.
Línia 265:
En immunologia clínica es valoren per [[nefelometria]] (o [[turbidimetria]]) el nivell de les diferents classes d'immunoglobulines per caracteritzar el perfil d'anticossos del pacient.<ref>{{ref-publicació |autor=Stern P |article=Current possibilities of turbidimetry and nephelometry |publicació=Klin Biochem Metab |volum=14 |exemplar=3 |pàgines=146–151 |any=2006| url= http://www.clsjep.cz/odkazy/kbm0603-146.pdf}}</ref> Per exemple, una observació elevada de la valoració de les diferents classes d'immunoglobulina pot ser útil a vegades per determinar la causa del dany hepàtic mitjançant un diagnòstic diferencial. En aquest sentit, una valoració elevada d'IgA indicaria [[cirrosi]] alcohòlica; si el que està elevat són les IgM se sospita d'hepatitis vírica i cirrosi biliar primària, mentre que la IgG està elevada en [[hepatitis]] vírica, autoimmunitària i cirrosi.
Les [[malalties autoimmunitàries]] es poden diagnosticar per anticossos que s'uneixen a [[epítop]]s del propi organisme; molts d'ells es poden detectar mitjançant una anàlisi de sang. Un exemple seria el cas dels anticossos dirigits contra els antígens de superfície dels eritròcits en l'[[anèmia hemolítica]] controlada pel sistema immunitari, que es detecten mitjançant la [[prova de Coombs]].<ref name=Dean>{{ref-publicació |autor=Dean, Laura |article= Blood Groups and Red Cell Antigens. Chapter 4: Hemolytic disease of the newborn | any= 2005|publicació=National Library of Medicine (US), |lloc=NCBI Bethesda (MD) | url=
A la pràctica existeixen molts mètodes immunodiagnòstics basats en la detecció de complexos antigen-anticòs que s'utilitzen en el diagnòstic de malalties infeccioses, com per exemple l'[[ELISA]], la [[immunofluorescència]], el ''[[Western blot]]'', la [[immunodifusió]] i la [[immunoelectroforesi]].
| |||